Pablo Palazuelo

Madrid, 1915

Pablo Palazuelo

Pablo Palazuelo de la Peña va néixer a Madrid el 6 d’octubre del 1915 i va morir a Galapagar (Madrid) el 3 d’octubre del 2007. Fou un pintor, gravador i escultor espanyol. Fou una de les figures clau de l’art espanyol de la segona meitat del segle XX. El 1932 va iniciar la preparació per a l’ingrés a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, tot i que seria finalment a Oxford (School of Arts and Crafts) on començarà els estudis d’Arquitectura el 1933. A partir del 1939 es va dedicar exclusivament a la pintura.

El 1945 va concórrer amb un retrat a l’Exposición Universal de Bellas Artes i va participar a la primera exposició de la denominada Escuela de Madrid, organitzada per la Galeria Buccholz. Començà a fer els seus primers dibuixos abstractes el 1947, i el 1948 l’Institut Francès li va donar una beca per estudiar a França, on residirà fins el 1963. Aquell mateix any (1948) va exposar a la Galeria Denise René de París, la qual cosa va donar una empenta a la difusió de la seva obra. El 1949 va començar la seva relació amb la Galeria Maeght, entrant en nòmina d’aquesta prestigiosa entitat, on exposarà de forma continuada fins els anys 80. Aquell mateix any també va exposar al Museo de Toronto.

El 1955 va fer la seva primera exposició individual a la Galeria Maeght i fou invitat a participar en el Certamen Carnegie de Pittsburgh (Estats Units). Va col·laborar en diversos números de la revista d’arts Derrière le Miroir.

El 1961 reprèn el contacte amb l’escultura i el 1974 s’instal·la a Monroy, en un castell a prop de Càceres. Els anys següents les seves exposicions es van fent més habituals a Espanya i a París, i finalment el 1981 es presenta la monografia sobre la seva obra editada per Maeght i realitzada en col·laboració amb Claude Esteban.

En el panorama artístic espanyol de la segona meitat del segle XX, Palazuelo defensa i practica un art analític i per això representa la voluntat d’explorar el material i el simbòlic de l’univers a través del llenguatge geomètric. La síntesi entre construcció i misticisme marca tot el seu treball de manera molt significativa.

Ell reprèn un lema de l’artista Jannis Kounellis: l’ofici de l’artista és veure i la pintura només és una tècnica. Per això, la seva visió de la natura trenca amb la mirada tradicional sobre el paisatge i descarta la visió horitzontal (empírica) a favor d’una de vertical i aèria (abstracta), basada en el nombre, la línia i l’energia. Aquesta actitud es posa de manifest en la seva obra a partir de la segona meitat dels anys 50, al formular el seu principi constructiu i estètic de la ‘transgeometria’, en la què conflueixen geometria i emoció i amb la que tradueix els ritmes de la matèria que forma l’univers. La idea de ritme és fonamental en el seu treball, i d’aquí deriva la seva consideració de l’obra com a procés, en permetre la capacitat d’ordenar i transformar. De manera que les obres són i es manifesten en el desenvolupament i creixement orgànic de les seves estructures formals, que s’expandeixen rítmicament en la tela, en el paper o en l’espai, com és el cas de les escultures.

Aquí podeu consultar les obres de l'artista que formen part de la col·lecció.