100

Hi ha una frase feta que diu que el temps passa volant, i pel que a mi respecta i als articles que he anat publicant en aquest blog, pràcticament setmana rera setmana, aquesta frase feta resulta ben certa.

Poc a poc hem arribat ja al número 100. La veritat és que quan vaig començar a escriure’l no m’imaginava que arribariem a aquest nombre. En el meu cas, vaig començar per articles curts, per ressenyes d’exposicions i amb una certa voluntat d’informació per a un públic d’ampli espectre interessat per l’art. Però deseguida vaig derivar cap a articles més llargs i més enfocats a destacar realitats de fons del món de l’art.

Diuen també que els bons vins milloren amb el temps. M’agradaria pensar que, amb el pas del temps, els articles del blog han anat guanyant en profunditat i maduresa i que hom hi pot constatar una certa continuïtat i les ganes d’explorar nous camins. Aquest seria especialment el cas dels articles que intenten proposar reflexions al voltant de l’art (l’art i la bellesa, el diner, el silenci, el dubte, la diplomàcia, el redreçament productiu, etc.). La voluntat és d’anar creant un cert corpus doctrinal sobre l’art, l’obra d’art i els artistes que pugui interessar als lectors.

Com és també la voluntat d’interessar als lectors allò que fa que m’apropi a donar la meva visió sobre el paper i les expectatives dels diferents actors implicats en l’aventura de les arts visuals (artistes, galeristes, crítics d’art, col.leccionistes, curadors, etc.). Em sembla que qualsevol possibilitat de col.laboració entre aquests actors ha de ser propiciada i estimulada. En el futur, m’agradaria poder presentar propostes més concretes en aquesta línia.

El foment de les interaccions, dels contactes, l’establiment de xarxes, els entrecreuaments de gents i iniciatives ha estat sempre el nord de la meva activitat, i això en tots els àmbits en què la meva vida s’ha anat desenvolupat. I a fe de Déu que han estat variats…i que duri! Per això, és tan important poder rebre comentaris dels diferents lectors que s’apropen a aquest blog. És cert que avui dia potser costa una mica l’exercici d’escriure i el debat d’idees, però per a algú que s’esmerça a escriure un article cada setmana aquest inputs són completament imprescindibles per tal de no sentir-se tan sol i per tal de participar en un debat interessant. I és ben sabut que els debats amb vàries veus són molt més interessants. Per això, si se m’és permès, voldria animar els amables lectors d’aquests articles a que no tinguin cap recança a escriure i enviar els seus comentaris, perquè serà el millor mitjà per a enriquir-nos tots.

El món de les arts visuals viu, des de fa ja temps, uns temps difícils, uns temps de replegament, d’angoixes, d’incerteses, de confrontació i, a vegades, de mal humor. És en aquests moments, més que mai, que hom pot comprovar la solidesa de les idees, dels projectes i de les realitats. No tot el que hi havia i es proposava era bo, tot i que en el camí hem perdut iniciatives i realitats de gran qualitat. Les crisis decanten, trien -per a bé i per a mal-  i, certament,  produeixen danys colaterals no desitjats. Però les crisis també han de servir per a airejar i renovar. Més enllà de les jeremiades, cal fer apostes concretes, valentes i, si es pot, consensuades.

Les crisis serveixen, o haurien de srvir,  per a comptar-se, per a endreçar i per a preparar-se de cara a nous reptes. Em temo que, a part de molta gent que està fent això i que estimo i valoro enormement, també hi ha una legió d’apalancats que sota el pretexte d’una situació difícil jeuen i esperen, alguns fins i tot tranquilament, que escampi. Certament que per a desenvolupar idees fan falta recursos, suficients i de tot ordre, però també és veritat que sense idees es poden malbaratar els recursos. Per a sortir d’aquesta llarga, dura, injusta, induïda i maleïda crisi necessitarem idees i recursos alhora, però no serà possible albirar un futur millor sense els uns i els altres.

L’objectiu d’escriure setmana darrera setmana aquest blog és justament aquest: fomentar les idees, establir xarxa, pensar i actuar en positiu i demanar uns recursos suficients i adaptats. Probablement no ho aconsegueixo sempre, potser ni tan sols sovint, però aquesta és la meva guia.

Una guia que és força seguida, perque, si més no, els prop de 400 articles ja publicats (sumant els textos en català, castellà, francès i anglès) han estat clikats (i espero que llegits) més de 200.000 vegades, destacant diversos articles que han estat llegits per més de 1.000 persones., i a més m’agrada molt saber que aquests números han anat in crescendo. A tots els lectors els hi vull donar les gràcies. Tot i que, evidentment, no sé qui són aquests generosos lectors els números que acompanyen aquesta singladura i els centenars de comentaris rebuts són l’estímul més gran que puc tenir. Gràcies els hi siguin donades.

I amb aquesta gratitud continuaré fidel a la cita setmanal, defensaré el nom de cada cosa i continuaré desgranant el meu pensament, ben atent a les opinions i suggeriments de tots. Que per molts anys, amb art i salut!

 

Etiquetes: Art, artistes, blog, crisis

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>