Appel, CoBrA i el Gravat

Appel, CoBrA i el Gravat

Christiaan Karel Appel, conegut com a Karel Appel, va néixer el 25 d’abril del 1921 a Amsterdam i va morir el 4 de maig del 2006 a Zurich.  Va ser un pintor, gravador i escultor neerlandès, membre fundador del moviment artístic CoBrA.

Fill d’un perruquer, Appel va cursar estudis a la Rijksakademie van Beeldende Kunsten (Reial Acadèmia de Belles Arts) d’Amsterdam entre el 1940 i el 1943, malgrat la resistència dels seus pares. Allí va conèixer Guillaume Corneille i  Constant. La seva primera exposició la va fer a Groningen el 1946, seguida d’una altra a Amsterdam.

Entre les seves influències més directes i decisives podríem citar a Pablo Picasso, Henri Matisse i Jean Dubuffet. Es va unir al Nederlandse Experimentele Groep, amb els seus inseparables Guillaume Corneille i Constant, amb els qui, entre altres, va fundar després, el 1948, el moviment CoBrA.

I, ¿què fou el grup CoBrA? El grup CoBrA fou un moviment artístic fundat a París l’any 1948; i que es va haver de dissoldre el 1951, degut a les dissensions i rivalitats internes. CoBrA s’identifica amb un nom que no és res més que l’acrònim de “Copenhaguen, Brussel·les i Amsterdam”, que són les ciutats d’origen dels fundadors del moviment. El moviment va editar deu números de la seva pròpia revista també denominada CoBrA, per a la qual van fer tot un grapat d’il·lustracions.

Van formar part d’aquest grup figures tan capdavanters de l’art de la segona meitat del segle XX com ara Christian Dotremont, Jacques Calonne, Joseph Noiret, Asger Jorn, Else Alfelt, el nostre Karel Appel, Mogens Balle, Ejler Bille, Eugène Brands, Hugo Claus, Constant, Corneille, Pierre Alechinsky, Jan Nieuwenhuys, Lucebert, Pol Bury, Georges Collignon, William Gear, Stephen Gilbert, Svavar Gudnason, Reinhoud d’Haese, Henry Heerup, Egill Jacobsen, Carl-Henning Pedersen, Erik Thommesen, Jacques Doucet i Jean-Michel Atlan. Aquest grup va servir, en molts casos, com a  plataforma per al llançament de les carreres artístiques individuals dels seus membres. Vaja, res de molt nou…

Entre les seves característiques com a grup, caldria destacar, d’entrada, una acusada reacció contra la rigidesa de l’abstracció geomètrica de moda a la dècada dels 40 i una preferència per l’espontaneïtat i el rebuig de les teories preestablertes, acompanyades a més d’un primitivisme i d’una violència deliberades. A part de la pintura, estem parlant  d’artistes que van conrear diverses disciplines com ara la poesia o la música i, ben especialment, el gravat, bàsicament litogràfic.

Com exemple del què acabem d’esmentar, tenim que Karel Appel va causar una gran controvèrsia, el 1949, amb un mural seu que es va fer per a la cafeteria de l’Ajuntament d’Amsterdam. La controvèrsia fou tan gran que va estar cobert durant deu anys… I per tot plegat, Appel va decidir anar-se’n a París  el 1950 i des d’allí va anar desenvolupant i consolidant la seva reputació internacional amb continus viatges per tot arreu: a Mèxic, els Estats Units, el Brasil i l’antiga Iugoslàvia, per exemple; tot compartint llavors  la seva residència entre Nova York i Florència.

Appel és doncs un reconegut pintor i gravador expressionista de la segona meitat del segle XX i la seva obra si bé s’acosta a l’abstracció, sempre conté temes que es poden reconèixer (persones, animals, paisatges).

La seva obra gràfica, com la de bona part dels membres del grup CoBrA, és àmplia, rica, prolífica i fàcilment identificable pels colors vius, el traç gruixut i la sensació de força que se t’emporta. Una obra gràfica forta, decidida i amb empenta i petja. Una obra gràfica ben plantada.

Etiquetes: Appel, CoBrA, gravador, gravats

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>