Art, mercat i crisi

En un article publicat en aquest blog el passat 25 de novembre de 2011 i titulat “El paper del col.leccionista”, citava una frase de Michel Poitevin, que deia que “no hi ha mercat sense consumidors i no hi ha creació sense acte de compra”.

He donat moltes voltes a aquesta frase per tal de poder captar-ne tots els matisos i vet aquí les conclusions a què he arribat.

En el conjunt d’Europa, pero de manera més visible i dramàtica als països del sud del continent, hem viscut, vivim i viurem una crisi, que va començar éssent financera, pero que ha acabat éssent economica, laboral, social i de model.

Aquesta crisi -que presenta com a epifenomens l’explosió dels deutes, els dèficits, l’apujada dels impostos, la restricció del crèdit, la congelació de les inversions i l’afebliment d’allo que haviem convingut en anomenar com ‘l’estat del benestar’-, s’ha endut per endavant molta gent, molts models, moltes pautes i moltes il.lusions.

Com a conseqüència de la crisi, de les crisis, molta gent s’ha quedat sense feina, molts altres han vist reduïts els seus ingressos, molts joves han perdut les esperances i hem vist reaparèixer les estretors i la misèria. Misèria material i misèria humana.

En aquest daltabaix qui més han rebut i reben han estat les classes mitges, les estructures unipersonals o petites, els professionals il.lustrats i els petits estalviadors. Unes administracions públiques i uns mercats que demanen cada cop més i més i que poden oferir cada cop menys i menys, estan a punt d’esclafar aquells que no són, encara, prou pobres per a viure subsidiats ni prou rics per a tenir accès als mecanismes d’opacitat fiscal.

Aquestes col.lectius, ara seriosament damnificats, eren part substancial del mercat de l’art. Constituïen el coixí que permetia a la cadena artista-galerista-emmarcadors-… de continuar existint. Hi ha molt pocs galeristes que puguin viure dels col.leccionistes que tenen grans fortunes, i en canvi n’hi ha molts que existien i existeixen perquè hi ha un mercat de gent il.lustrada, amant de l’art, que podia o que pot adquirir obres a preu raonables.

Tot aixo s’ha trastocat. La crisi ha aprimat el mercat de l’art, en termes de nombre de transaccions i de xifra de negoci, i aquest aprimament pot ser letal per al binomi artista-galerista i per a la continuïtat de moltes col.leccions.

Vet aquí com la crisi afecta el món de l’art. De manera que si algú vol, de veritat, ajudar els artistes, només cal que treballi per a que hi hagi un mercat, i per a que hi hagi un mercat cal que hi hagi compradors. La resta només és mecenatge públic, instal.lacions per als museus, paraules que s’emporta el vent, dosis de bona consciència i vanitat de la cadena que estableix els canons i les modes i que té com a objectiu beneficiar els interessos dels grans col.leccionistes.

Etiquetes: Art, crisis, mercat

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>