Buscadors d’art

Normalment estan a l’ombra, i estan habituats a portar els altres cap a la llum. Comissaris d’exposició com se’ls anomenava abans o curadors com prefereixen ser nomenats ara, acompanyen els artistes des de les seves idees primerenques fins el vernissage; els hi donen suport pel que fa als seus qüestionaments i els encoratgen quan s’enfronten a les dificultats de producció. Sovint la seva presència resta discreta, desconeguda per al gran públic.

Malgrat aquesta discreció, el paper dels curadors és cada cop més preeminent i important en el món de l’art, en el món de les galeries i en el món dels museus. Perque, al meu entendre, és cada vegada més evident que cal que s’estableixin sinèrgies entre els diferents actors que podem trobar avui en dia en el món de l’art.

Per a que l’art contemporani funcioni, cal un biotip, un biotip format per curadors, per col.leccionistes, per institucions i per galeries. Cap d’ells no te cap interès a ignorar els altres. Les galeries són, arreu del món, les estructures que organitzen més exposicions, les galeries són espais d’experiència i de recerca. Llavors, siguem pràctics, intentem establir bones sinèrgies entre els galeristes i els col.leccionistes, entre els galeristes i les institucions…Cal que ho provem tot, i qualsevol combinació ha de ser tinguda en compte i ha de poder ser possible, tot i respectant el paper de cadascú.

Per tal d’establir aquestes sinèrgies, el diàleg públic-privat, que hauria de buscar les fòrmules més innovadores, cal que permeti l’obertura de tots els actors a d’altres horitzons. Per tal de descubrir nous talents…Perque no hi ha millor filtre que els joves curadors els quals, entre bienals i tallers, passen el seu temps a albirar els creadors joves i a portar-los, tot i els seus limitats mitjans, fins el gran públic. Em sembla que és essencial mostrar la importància dels curadors, d’aquests companys dels artistes que són més aviat uns ‘discutidors’ o uns ‘conversadors’ que uns conservadors. Perque enfront d’aquesta enorme màquina que és el mercat de l’art, cal que recordem que els artistes no són només uns productors d’objectes sinó que poden esdevenir, d’una manera o una altra, uns companys de les nostres vides.

Per la seva banda, els galeristes cal que siguin cada cop més oberts i cal que facin conèixer les realitats del seu ofici a nous públics. I caldrà que ho facin també per a contrarestar l’acció cada cop més visible dels seus competidors directes que són les cases de subhastes. Des d’aquest punt de vista, sembla interessant, tenint en compte els lligams cada cop més clars entre les institucions i les galeries, que assagin nous partenariats, que dissenyin i posin en marxa projectes comuns.

També em sembla que caldria crear alguns esdeveniments on galeristes, ‘marchands’ i curadors puguessin col.laborar amb artistes plàstics, per a explorar la infinitat de propostes que són possibles i per apropar les diferentes professions i oficis, lluny dels focus monopolístics que alguns artistes semblen captivar.

Si era cert que, als anys 80, no era ni habitual ni ben vist que un conservador de museu freqüentés una galeria, avui en dia, afortunadament, les mentalitats han evolucionat i tothom intenta concretitzar les possibles interaccions que poden establir-se.

Per tal de reforçar aquestes interaccions, caldrà que tots els actors participin del joc, i que intentin noves experiències que no siguin només comercials. Cal trobar propostes que siguin diferents i noves, i que permetin noves visions i nous punts de vista respecte l’obra dels artistes.

En aquesta línia, em sembla que caldria llançar i animar una reflexió sobre el paper de les galeries, sobre el seu paper en el mercat i fora del mercat. Les galeries són, i cal que continuïn éssent, espais de debat i de diàleg on cadascú pren el seu temps, el temps per a mirar una obra, el temps per a descubrir allò que no es coneix. Les galeries són dels rars espais culturals on l’accès és encara lliure i de franc. I, si es constata una desafecció del públic, caldrà treballar amb molta imaginació per tal d’atreure’n un altre, perque aquesta possible desafecció és dolenta per al debat i per a la mirada respecte de l’art. És doncs molt important que s’afavoreixi i que es faci saber allò que fan els galeristes.

Perque el veritable treball d’un galerista consisteix a mostrar l’art, a mostrar l’obra d’un artista. Per això, les galeries han estat sempre un lloc de prescriptors, uns llocs de passió i d’experimentació…I cal que ho segueixin éssent pel bé de la innovació, de la història i de l’art,  però amb imaginació.

Curadors i galeristes són uns buscadors d’art. Cerquem junts!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>