El dret a la cultura/ La cultura com a dret

El dret a la cultura/ La cultura com a dret

El dret a la cultura forma part indissociablement dels drets humans. I, per a falcar-ho legalment, tenim que la Declaració universal dels Drets Humans fa referència, concretament en el seu article 22, als anomenats “drets econòmics, socials i culturals” com a fonaments indispensables per a assegurar la dignitat de l’ésser humà i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Per la seva banda, a l’article 27 de la mateixa Declaració podem llegir que “tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la Comunitat”, i, a més, “a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic i a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor”.

Aquests drets culturals són, alhora, individuals i col·lectius, és a dir, que protegeixen els drets de cada persona en la seva vida en comunitat i també en el cas de grups d’individus que s’estableixen per afinitats lingüístiques, de pensament o altres. De manera, que un procés de desenvolupament personal no podrà ser efectivament sostenible si no es poden fer efectius el dret d’accés, el dret de participació i el dret de contribució a la vida cultural comunitària,

Però, com es concreta aquest dret a la cultura? Un dels textos fonamentals en aquest sentit és l’anomenada Declaració de Friburg, del 2007, que indica que tota persona, individualment o col·lectivament té dret a:

  • elegir i a que sigui respectada la seva identitat cultural (un dret que s’exerceix, connectat amb la llibertat de pensament, de consciència, religiosa, d’opinió i d’expressió);
  • conèixer i a que es respecti la seva pròpia cultura, i el conjunt de les cultures que constitueixen el patrimoni comú de la humanitat;
  • accedir als patrimonis culturals que constitueixen expressions de les diferents cultures;
  • elegir a identificar-se, o no, amb una o vàries comunitats culturals, sense consideració de fronteres, i a modificar aquesta elecció;
  • accedir i participar lliurement en la vida cultural a través de les activitats que lliurement esculli;
  • expressar-se, en públic o en privat, en el o els idiomes de la seva elecció;
  • la protecció dels interessos morals i materials relacionats amb les obres que siguin fruit de la seva activitat cultural;
  • rebre una educació i una formació que contribueixin al lliure i ple desenvolupament de la seva identitat cultural;
  • rebre una informació lliure i pluralista;
  • participar, per mitjans democràtics, en el desenvolupament cultural de la seva comunitat; i
  • participar en l’elaboració, execució i avaluació de les polítiques culturals.

Com a complement d’aquesta Declaració de Friburg podem citar els treballs de la relatora especial de Nacions Unides per als drets culturals, Sra. Farida Shaheed, qui el 2014 identificava tres dimensions essencials i interdependents d’aquests drets: la llibertat de creació, el dret a l’accés al patrimoni cultural i el respecte de la diversitat.

L’existència de la relatora especial de l’ONU per als drets culturals s’inscriu en el marc de noves iniciatives jurídiques i polítiques en relació amb la promoció dels drets culturals. En la mateixa línia, doncs, podríem esmentar la Declaració universal sobre la diversitat cultural (2011) de la UNESCO, i les Principals Orientacions per a la seva aplicació; la Convenció sobre la Promoció i la Protecció de la Diversitat de les Expressions Culturals (2005), també de la UNESCO; i la Carta cultural iberoamericana , del 2006.

Destaca especialment en aquest àmbit l’aprovació del Protocol Facultatiu al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovat per l’ONU el 2008, que té l’enorme handicap d’haver estat ratificat només per un nombre molt reduït d’Estats, amb absències molt significatives entre els Estats més desenvolupats. La gran avantatge que presenta aquest text és que estableix mecanismes de denúncia i d’investigació respecte de la possible vulneració dels drets enunciats al propi Pacte.

Pel que fa a polítiques o instruments de concreció podem també esmentar l’Agenda 21 de la cultura, aprovada el 2014, i a la qual s’han adherit nombroses ciutats i governs locals del món, i que és impulsada per l’organització ‘Ciutats i Governs Locals Units’ (CGLU). A destacar que Barcelona forma part del conjunt de 5 ciutats líders del procés de Culture 21 Actions.

Etiquetes: Cultura

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>