Fer passar bou per bèstia grossa

Fer passar bou per bèstia grossa

Els ministres de Cultura de França, la Sra. Fleur Pellerin, i d’Itàlia, el Sr. Dario Franceschini, es van reunir fa uns dies a París (que és sempre una magnífica ciutat per a reunir-se, sigui dit de passada) i, segons sembla, s’ho van passar d’allò més bé, tot acordant, segons les informacions dels mitjans de comunicació, una “estratègia per a defensar en l’actual debat europeu la ‘visió ambiciosa’ (sic) que tenen per a la cultura i els drets d’autor enfront dels reptes del món digital”. Per a fer-ho més solemne el tàndem Pellerin / Franceschini va adoptar una declaració conjunta sobre els drets d’autor i el mercat únic digital i van subratllar «el paper fonamental dels drets d’autor en suport a la diversitat cultural, a la creació artística i a la llibertat d’expressió». Quina llàstima que a Europa tinguem ministres tan desmemoriats o què falten a la veritat. ¿Assegurar aquests drets fins 70 anys després de la mort d’un autor, en què i cóm contribueix a la diversitat cultural, a la creació artística i a la llibertat d’expressió? ¿Restringir el gaudi públic i gratuït d’una obra artística en què i cóm pot afavorir la creació artística, la diversitat cultural i la llibertat d’expressió?

Si el personatge creador ja no hi és, ¿per quins set-sous es pot afirmar que s’assegura la creació artística? Si l’autor no hi és només se’n beneficien els familiars o amics, que, perdó pel meu grau d’incredulitat, no crec que tinguin cap altre interès que cobrar uns beneficis monopolístics, molt allunyats de cap preocupació per la diversitat cultural (a menys competència, més beneficis) o per la creació artística (sobretot perquè aquests beneficiaris no creen res) ni per la llibertat d’expressió (que només ateny al creador o autor). En fi, que la preservació d’interessos espuris de familiars, amics i coneguts no em sembla que tingui gaire a veure amb la vitalitat de la cultura europea ni amb l’impacte del món digital…

Si els ministres volguessin ajudar als creadors no permetrien les retallades, que un any sí i un altre també, els governs (de qualsevol color) perpetren en el camp de la creació artística; donarien més ajuts a joves creadors; procurarien que hi hagués més plataformes d’intercanvi; que es rebaixés l’IVA i la fiscalitat en general dels productes culturals en qualsevol suport; que hi hagués més residències per a artistes i més espais als mitjans públics de comunicació; i treballarien per l’equiparació de la fiscalitat, sigui quin sigui el suport en què s’expressa la creativitat,…Però no, això no, que costa calers. És millor remenar la cua defensant els hereus (normalment de grans figures, perquè els altres, pobrets…). Uns hereus que ni creen ni ofereixen cap diversitat però que poden viure com a marahas de l’esforç i del talent dels seus progenitors, com qualsevol altre vulgar rendista.

I com que de tot això no se’n parla, ni es fa res, doncs acaben tan amples la declaració conjunta tot dient que “la cultura té un paper determinant en l’afirmació d’ una verdadera identitat europea de valors que pot contribuir a la defensa dels principis de llibertat, de respecte mutu i de no discriminació, així com a la transmissió d’aquests mateixos valors a les noves generacions». I, suposo, que se’n van anar a dinar o sopar…Potser van demanar bou i els hi van donar bèstia grossa, però ells d’això en saben tant!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>