Galeristes art-ivistes

Ara, a vegades, sembla de bon to criticar la figura de l’activista, associant aquesta figura a algú que va contra l’ordre establert d’una manera massa radical. No seré jo qui digui que no hi ha excessos de part d’alguns activistes que no sé si estan més preocupats per la defensa de la causa justa que diuen abraçar o pel soroll i les repercusions mediàtiques que els hi pot comportar.
En el món de l’art, la figura de l’activista és un clàssic, i com hem vist en general, n’hi ha que són actius pel progrés de l’art, per descobrir nous camins i per explorar noves possibilitats, mentre que d’altres estan més preocupats per avançar una postura o per gaudir dels flashos del moment.
Els galeristes no s’escapen tampoc a aquestes regles. Efectivament, n’hi ha molts que entenen la seva feina com a proposició de nous camins o de noves maneres de veure l’obra d’art i les relacions entre els actors del món de l’art, mentre que d’altres semblen volen viure del show o en el show i sempre estan a punt per a sortir als mitjans, amb informacions de més o menys interès.
Ara que es parla tant de crisi en el món de l’art en general, i en l’àrea dels galeristes en particular, voldria rendre homenatge a alguns galeristes que són veritables activites del món artístic, i del món cultural en general.
He triat galeristes establerts a la Ciutat de Barcelona i voldria destacar algunes de les accions d’activisme intel.lectual que han acomplert recentment. La llista no és, obviament, exclusiva ni suposa cap ordre de prelació, pero em sembla que no hi ha res de millor com mostrar exemples pràctics de compromís amb la galaxia artística en particular i amb la societat en general. Vet-ho aquí:
La temporada 2011-2012, Artur Ramon Art va presentar una exposició esplèndida titulada “L’edat d’or de la pintura catalana (1885-1930)”, una exposició digna d’un museu de prestigi. Una exposició basada en la singularitat de les obres i en llur excel.lència artística, perquè tal com indiquen en la invitació el que han volgut “ha estat portar llur passió de colleccionistes al terreny professional en què ens mouen”. I a fe de Déu, que ho han aconseguit. També voldria destacar la presència d’aquesta galeria a la fira TEFAF de Maastricht així com al Salon du Dessin de Paris, dues fites d’internacionalització conseqüent que em sembla que cal remarcar i fer conèixer pel segell de qualitat que representen. Un toc de classe, erudició i obertura.
Per la seva banda, voldria destacar la proximitat i qualitat amb què Francesc Mestre Art impregna la seva programació d’exposicions. En el cicle 2011-2012 podem esmentar, per exemple, “Agulles en el paller”, “10 anys i uns dies”, “Accès a l’art” (per accedir al col.leccionisme), i “Art per somriure”. Només pels títols ja es pot endevinar la barreja de cultura, erudició i simpatia que les propostes d’aquest galerista representen. La seva aposta pel col.leccionisme (bàsicament de gravats i dibuixos) és digna de remarcar perquè és un galerista que vol atreure el públic, a la majoria de la ciutadania, mitjançant propostes asequibles economicament, riguroses estèticament i finament culturalitzadores i divulgadores. Una empremta constant de civilització.
Manuel Barbié va presentar pel seu compte una esplèndida “Afinitats selectives”, una mostra de les avantguardes europees i americanes dels segles XX i XXI. El titol de l’exposició vol fer l’ullet a la novel.la ‘Les afinitats electives ‘ de Goethe, amb la idea d’unes agrupacions selectes: s’ajunten peces i se les fa dialogar, i quan, com en aquest cas, s’aconsegueix el diàleg, les obres creixen. S’hi van poder veure obres de Calder, Léger, Popova, Maria Blanchard, Juan Gris, Albert Gleizes, Picasso, Klimt, Laurens, Gargallo, Chillida o Brancusi. Un regal per a la vista i per a l’esperit i un senyal clar cap aquesta Barcelona que vol continuar sent cosmopolita. Aire fresc, renovat i internacional al cor de l’Eixample.
A la galeria Mayoral s’hi va poder veure “The tradition of the new”, un recorregut cronologic per una trentena d’artistes agrupats per punts de trobada anàlegs. En aquest cas el titol de l’exposició és idèntic a un llibre de Harold Rosenberg del 1959, on ja s’esmentava que els artistes seleccionats eren ‘la tradició de la novetat, art entre dos segles’. Els grups de trobada aplegaven Picasso, Gleizes i Maria Blanchard; Léger, Le Corbusier i Sonia Delaunay; Tàpies, Saura i Chillida; Vasarely, Christo i Wesselmann; o Plensa i Barceló. En definitiva, peces singulars, molt ben escollides i capaces d’emocionar. A destacar, també la presència d’aquesta galeria a ArtParis, al Grand Palais. Presents culturalment al món.
Per acabar aquesta breu incursió entre els galeristes art-ivistes voldria esmentar l’obertura a Berlin, el passat 30 de març, d’una seu de la galeria barcelonina 3 Punts. Aquesta obertura, en la situació de crisi i lamentació general que vivim, és molt valenta i significativa. A destacar també la seva participació a les fires Berliner Liste i Previw Berlin, on han trobat col.leccionistes interessats i interessants de cara a aquesta nova aventura.
Sé que, gràcies a Déu, hi ha molts altres galeristes barcelonins que mereixerien ser destacats, pero un article té sempre limitacions d’espai. Procuraré anar repetint aquest tipus d’article per anar evidenciant la feina, impagable, dels nostres galeristes.
De moment, als galeristes i galeries que he esmentat gràcies els hi siguin donades. Ells ens fan la vida molt més agradable i ens permeten somniar una societat millor, tot indicant-ne el camí.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>