Galeristes enzimàtics

Sempre m’ha semblat lamentable la separació estricta entre les ciències i les lletres, entre els homes i dones de ciències i els homes i dones de lletres, com si un científic no pugués interessar-se per les coses de l’esperit i un humanista no pugués interessar-se pel progrés científic i tecnologic. Aquesta divisió estricta del coneixement s’ha convertit en un camp abonat al desconeixement mutu i a la ignorància sobre aspectes fonamentals de la vida en comú.
Potser per aixo en aquest article barrejaré a consciència la feina d’alguns galeristes amb la química (on els catalitzadors són ben coneguts) i amb la biologia (on els enzims estan a l’ordre del dia).
Efectivament, els enzims són mol.lècules de naturalesa proteïca que catalitzen reaccions bioquímiques, sempre que aquestes siguin termodinàmicament possibles. Un enzim fa que una reacció química que és energèticament possible pero que es produeix a una velocitat molt baixa, sigui cinèticament favorable, és a dir, vagi a major velocitat que sense la seva presència. En biologia humana, se sap que quasi tots els processos cel.lulars necessiten enzims per tal que tinguin lloc a tases significatives.
En aquestes reaccions, els enzims actuen sobre unes mol.lècules denominades substractes, les quals es converteixen en mol.lècules diferents anomenades productes.
Els enzims, pero, difereixen d’altres catalitzadors perquè són més específiques.
D’altra banda, també cal esmentar que l’activitat dels enzims pot ser afectada per d’altres mol.lècules, els inhibidors enzimàtics, que són mol.lècules que disminueixen o impedeixen l’activitat dels enzims, mentre que els activadors són mol.lècules que incrementen aquesta activitat. També cal assenyalar que una gran quantitat d’enzims requereixen l’existència de cofactors per a la seva activitat.
I per acabar de plantar el decorat, ens hem de referir als coenzims que no deixen de ser que petites mol.lècules orgàniques que transporten grups químics d’un enzim a un altre.
I què té a veure un galerista amb tot aixo? Doncs, tot.
Un galerista és un enzim del món de l’art que permet que es pugui establir una relació, que pot acabar en reacció, entre un artista, un crític d’art, un col.leccionista i una institució, per posar un exemple. Aquesta relació/reacció es podria produir, pero el galerista fa que es produeixi a una major velocitat.
De totes maneres, perquè l’enzim/galerista pugui afavorir la reacció, cal que aquesta sigui energèticament possible, vol dir que el crític d’art, el col.leccionista (públic o privat) o qualsevol altra persona o institució interessada han de sentir produir-se una reacció positiva davant l’obra. El galerista pot afavorir la reacció pero no la pot assegurar, i ha de jugar, al meu parer, un paper de consell pero no decisori.
Hem dit també que cal que existeixi un substracte per tal d’obtenir un producte. El substracte, bàsicament, són els col.leccionistes i els amants de l’art en general. Si no n’hi ha, el galerista no pot empenyer cap tipus de reacció, i el producte final que és el contacte i/o adquisició d’una peça no podrà produir-se. Per aixo, la coalició galerista-col.leccionista és indispensable, si es vol que existeixi un mercat de l’art i que els productes generats pels artistes tinguin sortida.
En el text hem parlat també dels inhibidors enzimàtics. De fet, en el món de l’art n’hi ha uns quants. Són inhibidors enzimàtics les obres que per la seva dimensió, preu o temàtica no poden interessar als col.leccionistes; ho són també les mesures fiscals que tendeixen a encarir, i a desafavorir, les operacions de compra-venda; ho són igualment els discursos crítics incomprensibles, obscurs i difusos; i ho són, en la mateixa línia i sense voler ser exhaustius, els buscadors de gangues i els especuladors.
Els enzims són més específics que d’altres catalitzadors: efectivament, els galeristes s’han d’especialitzar, han de conèixer bé els seus productes i els seus clients així com els fonaments de la historia de l’art i de les tècniques artístiques i han de donar consells útils i ponderats als seus clients, basant aquesta relació, preludi de reacció, en l’honestedat i la confiança mútua.
Per acabar, voldria esmentar l’existència de cofactors. Efectivament, una bona relació producte-galerista i artista-galerista són imprescindibles per a basar una bona reacció galerista-col.leccionista, on tots els angles de la figura geomètica n’han de sortir beneficiats, economicament i espiritualment.
Vet aquí com n’és d’imprescindible la figura del galerista enzimàtic, sempre que la reacció sigui possible, que existeixi un substracte adequat, que hi hagi productes, que s’hagi desenvolupat un grau adequat d’especificitat, que els cofactors existeixin i que els inhibidors puguin ser contrarestats.
Gran programa, pero necessari, per tal de produir reaccions artístiques de qualitat. El tipus de reacció que el món de l’art necessita més que mai.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>