No val a badar

Una funció principal de qualsevol govern, en matèria de cultura, és la preservació del patrimoni, entès com a llegat rebut i a transmetre. En aquest àmbit de la preservació del patrimoni cultural, cal incloure-hi, al meu entendre, l’interès per recuperar peces lligades a l’esdevenir historic.

Entre els grans centres historico-artístics de Catalunya em sembla que tothom estaria d’acord en incloure-hi la Seu Vella de Lleida i el Monestir de Poblet. En el meu cas, a més, la meva historia personal està lligada a tots dos, i potser per aixo hi tinc un especial grau d’involucració que pot explicar, en part, una certa vehemència en aquest article.

Si, doncs, la Seu Vella de Lleida i Poblet són testimonis histórico-artístics majors de Catalunya, s’entén que preservar o recuperar peces lligades a aquests dos grans centres de cultura i espiritualitat hauria de ser considerat  prioritari per a qualsevol govern català.

Repasant el catàleg general del Museu Goya de Castres, veig que hi ha tres obres lligades  a aquests monuments: d’un costat, un “Pleurant” del Monestir de Poblet, de Jaume Cascalls, i de l’altre, “Un Prophète en prière” i un Rei mag de Bartomeu de Robio, dues peces en alabastre que formaven part del retaule de l’altar major de la Seu Vella de Lleida.

El “Plorador” de Cascalls té traces al seu costat esquerra pel fet d’haver-lo arrancat pero guarda una clara sobrietat de formes i d’ expresivitat i una emoció continguda. Hi ha també dos “Ploradors” de Poblet  al Museu del Louvre. Aquests “pleurants” representaven el corteig funerari del rei Pere III el Cerimoniós. Aquest “plorador” s’assembla estilísticament al Rei mag de Bartomeu de Robio, que va adquirir el Museu Goya el 1992,  i que va ser fet per al retaule de la catedral de Lleida, entre 1361 i 1362. Doncs bé, aquest “Pleurant”, al seu torn, fou adquirit el 1993 pel mateix Museu amb una participació del FRAM (Estat i Consell Regional).

El “Profeta en pregària” va entrar al Museu Goya de Castres per donació del Sr.  Guy Ladrière, també el 1992. Presenta semblances molt evidents amb el personatge de la dreta del grup dels quatre apostols que provinent de la Seu Vella hi ha al  Museu de Lleida.

Aixo vol dir que el 1992, any olímpic, un Rei mag del retaule de la catedral de Lleida fou adquirit pel Museu Goya de Castres i que un Profeta del mateix retaule fou donat a aquest Museu, i que un any després  van adquirir el Pleurant de Poblet. Qui va badar? Com pot ser que un Museu com el de Castres pugui adquirir o rebre en donació aquestes peces mentre el Museu de Lleida no pot o no vol fer-ho? I no estem parlant de la prehistoria, estem parlant de fets que van passar ara fa 20 anys.

Es Castres una gran ciutat comparada amb Lleida o és el Consell Regional del Midi-Pyrénées més ambiciós o important que el Govern de Catalunya?  Doncs bé, sembla que, si més no, políticament, quantitativament i financerament, la resposta ha de ser no. Castres és una ciutat de 43.000 habitants, i tothom sap que les regions a França no passen de ser una entelèquia administrativa. Devant d’aixo, repeteixo les qüestions: qui va badar ?, cóm pot ser? Voldria creure que en el futur es será més amatent a la preservació del nostre patrimoni cultural. Amén.

Etiquetes: Lleida, patrimoni, Poblet

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>