Art contemporani / Patrimoni

Art contemporani / Patrimoni

Aquest estiu passat he tingut la possibilitat i la sort de visitar el Museu Soulages a Rodez (França). I a la petita prestatgeria de llibres d’aquest Museu he trobat i he adquirit un petit opuscle de 30 pàgines que porta com a títol “De la pertinence de mettre une œuvre contemporaine dans un lieu chargé d’histoire” (De la pertinència de posar una obra contemporània en un lloc carregat d’història), un llibre que de fet són les actes d’un col•loqui entre Pierre Soulages i l’ historiador Jacques Le Goff que havia tingut lloc al Centre Europeu d’art i de Civilització Medieval de Conques el 25 de setembre del 1995.

L’artista visual i el llavors President del comitè científic de l’Escola Nacional Francesa del Patrimoni van intentar respondre a la següent pregunta: “Cóm una creació artística contemporània es pot inserir en un monument mil•lenari tot i restant-li fidel, i tot aportant-li quelcom de nou?”. Vasta qüestió…

Per a Jacques Le Goff tot comença per l’afirmació que el passat no està mort, que el passat continua. Per a ell, “unes potencialitats que han romàs molt temps adormides es revetllen. Uns nous creadors enriqueixen els monuments del passat…Per tant, la defensa del patrimoni no consisteix en conservar el monument com un simple vestigi, en mantenir-lo mort…Defensar el patrimoni, conservar el patrimoni, vol dir ajudar-lo a continuar vivint“. I afegeix: “La vida d’un monument en la llarga durada implica que si facin les transformacions necessàries per tal que susciti a cada moment unes noves emocions que facin vibrar els homes i les dones que s’hi acostin tot alimentant llurs sensibilitats“. Perquè la veritat de l’artista contemporani cal que estigui en consonància no només amb la veritat històrica, sinó que també cal que sigui profundament original, sortida del geni de l’artista i del de la seva època.

I ara és el torn de la visió de l’artista: “M’he deixat inspirar pel monument tal i com ha arribat fins a nosaltres [l’Abadia de Conques], tal i com jo l’estimo amb la meva sensibilitat de pintor, tal i com és estimat avui en dia. I en el fons és el mateix monument qui m’ha portat a fer allò que he fet. És ben cert que ningú no escapa a allò que és. Jo no m’he preocupat mai per ser fidel a allò que sóc: només cal ser fidel a allò que hom sent per tal que allò que fem sigui concordant amb allò que som“.

Al meu entendre, doncs, una intervenció d’art contemporani en un lloc històric no s’ha de basar en una espècie de restauració, sinó més aviat en una projecció en el temps, orientada cap al futur. Cap a l’avenir, per tal de realitzar, potser, el desig de trametre un patrimoni a les generacions futures, però darrera del qual s’amaga la realitat què un monument històric no és només un lloc de memòria sinó també un lloc per a poder ser d’una altra manera.

El patrimoni és un lloc de crida a la vida, a viure, un lloc on el passat esdevé un passatge del temps actual, un lloc que tramet una vitalitat que escapa al desencant actual. És per la seva disponibilitat, per la calma que transmet, pel fet que el visitant se’l pugui apropiar, que aquesta arquitectura del passat ens emociona.

L’artista contemporani ha d’intervenir sobre la matèria i sobre la vida del monument, però aquesta intervenció s’ha de fer d’acord amb el sentit original i històric del lloc. Sense falses recreacions, sense uns neo- “tant-se-me’n-dóna”. Aquesta intervenció només es pot fer després d’una llarga reflexió, en consonància amb la seva utilitat social i per tal que pugui prosseguir la seva vida amb nosaltres i nosaltres amb ell. Amb molt de respecte i de sensibilitat, sense estridències, sense voluntat d’impressionar…Cal fer una tria precisa que sigui alhora respectuosa del monument, de la nostra mirada, i per tal que aquesta mirada sigui guiada i mantinguda…Un vast i apassionant treball.

Un comentari

  • Galderich23 Oct, 2014 a las 10:29 am
    El cas de Santa Fe de Conques és un cas remarcable ja que l'edifici té molta força i la intervenció era molt difícil. De fet és el mateix debat que tenen a restauració entre preservar el que hi ha o intentar reconstruir. És un dels debats eterns que depèn de qui manipula una obra i del resultat que se'n pot treure...

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>