El ‘territori’ de l’art

Gustave Courbet "El taller del pintor" ,1855

Gustave Courbet “El taller del pintor” ,1855

L’art ha deixat de ser, ja fa molt temps, un lloc de saber com ho era al Renaixement, el camp privilegiat d’una mathesis universalis, per exemple, mitjançant l’exercici de la perspectiva o de les proporcions del cos humà. Ja no és tampoc el lloc on es reunien el coneixement intel•lectual i el plaer dels sentits. Com a qüestionament d’allò veritable i d’allò fals, com a comprovació de l’error i de la veritat, la ciència l’ha abandonat per a constituir i inquietar altres camps de l’activitat humana.

Així doncs, no em sembla pertinent la crítica que Karl Popper ha fet de l’art en nom de la ciència, tot refusant de veure en l’art contemporani una especificitat expressiva que s’eleva al marge de les qüestions de veritat o de falsedat en el llenguatge. Aquesta crítica ve de la nostàlgia d’un temps en què la pràctica de l’art encara estava subjecta a una concepció instrumental que permetia escollir els mitjans en funció del fi a aconseguir, i que suposava per tant un domini i un respecte de les regles explícites, inclòs el problema de l’error i de la veritat.

És la mateixa nostàlgia d’aquesta concepció racional de l’art la que agombola Ernst Gombrich quan confessa el seu malestar, en una entrevista del ja llunyà 1966: “Els progressos de la ciència moderna són tan impressionants que em sento una mica molest quan veig els meus col•legues de la universitat discutint sobre codis genètics mentre els historiadors de l’art discuteixen sobre el fet que Duchamp va enviar un orinal a una exposició. Pensi vostè en la diferència de nivell intel•lectual, veritablement no és possible una cosa així”. El ‘territori’ de l’art que abans es nodria de la convergència de tots els sabers s’ha vist reduït paulatinament a no ser res més que una pelleringa que va encongint per tot arreu.

De fet, les apostes intel•lectuals i epistemològiques, però també les grans qüestions metafísiques, de la nostra època es troben i es discuteixen en l’àmbit de la física o de la biologia, però no a través de pràctiques conceptuals erràtiques. Malauradament, no és ja a les galeries ni als museus d’art contemporani on es poden mesurar les grans revolucions formals del nostre temps, sinó als laboratoris i tallers en què es desenvolupen tècniques noves de fabricació d’imatges, els llocs de saber que han pres el relleu del lloc de debat sobre els grans problemes que l’art visual encara sabia plantejar-se i resoldre al segle XIX, amb la seva febre creadora. Tot insistint-t’hi, podríem afirmar que el desenvolupament de la imatge virtual, suposa en l’ordre de la visió, entesa com a reflexió i mestratge en l’art de representar el món sensible, una revolució comparable al que fou la invenció de la perspectiva científica en temps de Durer.

Les idees d’aprenentatge, mestratge, ofici o perfecció tècnica que han abandonat els estudis dels pintors des de fa temps subsisteixen en altres formes d’art que les continuen requerint. Posarem només dos exemples. Les ‘Filles del Rin’ podran aparèixer vestides de banyistes amb una pelleringa de làtex sadomasoquista, però les seves evolucions es sotmetran als dictats d’un director d’orquestra que al seu torn, per genial que sigui en l’art de dirigir, obeirà la partitura que te davant dels seus ulls. En el camp de la dansa contemporània les desviacions més audaces només s’autoritzen en la mesura que el cos del ballarí estigui sotmès a la disciplina més clàssica i estricta. ¿Seran doncs les arts plàstiques el darrer terreny en què el deixar fer s’imposa amb una tan gran arrogància?

Tornem en el camp de les arts plàstiques a l’aprenentatge, al mestratge, a l’ofici i a la perfecció tècnica, com sempre ho han fet els Grans Mestres, per tal de tornar a conjugar alhora el coneixement intel•lectual i el plaer dels sentits, per a, en definitiva, recuperar el ‘territori’ de l’art. Deixem-nos estar de banalitzacions autosuficients i d’exaltacions de la mediocritat dels que es vanten de ser gent normal (com si això fos una categoria, una marca o un segell de glòria o de saber fer) i tornem al camp de l’excel•lència.

Etiquetes: Art, Coneixement , Cultura

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>