Els goigs, la cultura i la religiositat populars

Goigs de Ntra. Sra. de Montserrat

Goigs de Ntra. Sra. de Montserrat

Comencem per preguntar-nos, què és la cultura popular? Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la cultura popular “és la cultura originària del poble. És una cultura que sorgeix espontàniament i és encarnada i practicada per les classes populars, que participen en les celebracions com a actors i com espectadors. Es basa, generalment, en la memòria de la gent i en la transmissió oral en l’àmbit de la família i dins l’entorn comunitari. Connecta amb les formes de vida de la gent i se celebra a l’espai públic. En contraposició a l’alta cultura, és una cultura de producció individual o col•lectiva i d’autoria anònima: allò que li dóna valor és l’assumpció per part del poble.

Els goigs són, doncs, elements de la cultura popular? Analitzem-ho.

Cal començar aquesta anàlisi constatant que els goigs no només gaudiren d’acceptació i atenyeren llur difusió pel seu contingut literari i narrativo-devocional, sinó també perquè van ser estampats en uns característics fulls solts que cal considerar com el suport matèric i, per tant, durador, no només del text poètic, sinó també de la imatge.

A començaments del segle XVI els goigs s’estampaven en opuscles de 10 o 12 pàgines de poesia religiosa variada, adreçats fonamentalment a les classes ciutadanes benestants, en realitat les úniques que podien consumir literatura, no només perquè podien pagar-la – donat que les estampacions d’impremta eren cares, tant per l’elevat preu del paper com del de la talla dels tacs tipogràfics i xilogràfics -, sinó principalment perquè podien llegir-la, en ser llurs membres els únics lletrats.

Posteriorment, per a facilitar-ne l’adquisició per les classes més desafavorides econòmicament i habitualment illetrades, començaren a estampar-se en fulls solts, d’un preu de venda notablement més baix. D’aquesta manera, la difusió era més àmplia, doncs se’n podien fer llargs tiratges. Per tant, per tal d’aconseguir aquests resultats, en les estampacions de goigs hagueren de confluir dues condicions indispensables: els avenços tecnològics de les impremtes i la disponibilitat abundant de paper. Aquestes condicions no començaren a ser tangibles i efectives fins a la segona meitat del segle XVIII.

Però si els tiratges de fulls de goigs volien atènyer una gran difusió i arribar a les classes populars, calia que es donés encara un altre factor fonamental: que aquestes classes populars arribessin a tenir un cert hàbit de lectura, és a dir, que aconseguissin una mínima i elemental alfabetització, circumstància que va començar a ser efectiva cap a finals del segle XVIII. Això va propiciar el desenvolupament d’una literatura fàcil i accessible, l’anomenada “literatura de canya i cordell“, la qual, menyspreada per les classes socials altes, va facilitar l’establiment d’impremtes que li estaven quasi exclusivament dedicades.

La conjunció de tots els factors esmentats va permetre que es generalitzés la composició i l’estampació massiva de goigs. Hi hagué, però, encara un altre factor que, sens dubte, va resultar determinant per a l’èxit d’aquells fulls solts: el seu valor com a estampa devocional. Els fulls de goigs contenen, a més del text literari, la imatge del personatge o misteri sagrat al qual va adreçada la composició, de manera que reuneixen dues manifestacions artístiques en un únic document: el text poètic, que és tant com dir la pregària, i la imatge religiosa. Ben probablement no era el text poètic, que en realitat pocs fidels podien encara llegir i que -per tant- es transmetia per tradició oral, el qui atorgava a aquests fulls llur valor devocional, sinó que els venia conferit sobretot per la representació de la imatge sagrada, la qual, en darrera instància, també era la que els permetia identificar-los i distingir-los.

Etiquetes: Cultura, Goigs, Religió

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>