Galeristes, la readaptació permanent

Galeristes, la readaptació permanent

Escrivia en un article anterior sobre el cas del tancament de la galeria d’Yvon Lambert a París i hi feia algunes consideracions sobre les causes, que són diverses i variades com es pot constatar llegint-lo.

En aquest article em voldria centrar sobre on som i cap a on anem, tot i saber que no tinc la bola de vidre i que els temps i les condicions són enormement variants i que sembla que el ball tot just acaba de començar…

Un fet cert és que la mundialització de l’art, amb el seu ineluctable efecte de masses, es fa a la imatge de la gran distribució posant en perill el comerç al detall, el comerç de proximitat, el comerç tradicional,…si se’m permet d’emprar aquests símils que tots podem entendre i relacionar fàcilment. En el món de l’art la gran distribució es podria assimilar a les cases de subhastes, a les fires, a grans galeristes polièdrics i polisituats (com ara Gagosian, per exemple), mentre que el comerç tradicional, de proximitat i al detall podrien ser les galeries amb un model de gestió econòmica independent. Si sabem com va el partit grans superficies-comerç tradicional podem intuir per on van els trets en el món de les galeries…

De fet, per a les galeries més importants i potents, la lògica de xarxa que va prevaldre fins els anys 1990, ha anat cedint el lloc, amb el desenvolupament de nous mitjans i canals de comunicació, a l’obligació d’estar present per tot arreu amb un bon potencial econòmic, i aquest és un ritme que és difícil de seguir, i que si no es segueix situa a la galeria en una altra divisió. Tot i que la majoria de les galeries, també cal dir-ho, han jugat sempre a la mateixa divisió i n’estan contentes, però s’ha de reconèixer al mateix temps que la seva visibilitat i presència mediàtica també ha anat disminuint perquè la part gran del pastís se l’han emportat els més grans, i com més va, més.

La política fiscal (si en podem dir així) tampoc no ha ajudat a la professió de galerista i ha comportat que alguns compradors hagin decidit de comprar fora, de manera que la piràmide artistes-galeristes-col·leccionistes s’ha metamorfosat en un nou ‘fenomen de masses’, i les masses van allà on hi ha èxit, repercussió i més gent…

Tot això ha fet tremolar l’ordre existent. Si abans n’hi havia prou en trobar un artista prometedor en una altra galeria o situar els propis a l’estranger, ara cal ser capaç d’obrir una o dues galeries suplementàries amb les despeses que això comporta i el compromís que això representa en termes de producció…

I també han canviat els termes de les relacions entre les galeries i altres agents del món artístic. Abans, una relació forta amb alguns conservadors i crítics podia assentar el lloc d’un artista visual, ara allò que cal és estar disposat a seguir la carrera d’un artista jove en el món de les subhastes i a apostar a fons per ell a força d’inversions força altes…i no està tot això a l’abast de tothom, i hi ha èxits i fracassos…

Quines són les perspectives? Una readaptació constant de la professió de galerista és quelcom de normal, i a més s’ha d’alinear amb el conjunt de l’activitat econòmica del seu país. Però potser caldria que tots plegats entenguéssim que, potser, l’art no és una mercaderia com les altres. El temps de maduració d’un artista és llarg i necessita paciència, i la seva permanència en el mercat hauria de ser el resultat d’una acció sostinguda amb el seu o els seus galeristes. Perquè cal constatar que el mercat super-mediatitzat de les subhastes només crea fenòmens de moda i alguns artistes en patiran les conseqüències a mig i llarg termini.

Considero, per acabar, que la feina d’un galerista hauria de continuar estant en el nucli central de la carrera d’un artista i en el nucli central del paisatge cultural d’un país.

Etiquetes: Galeristes, mercat, subhasta

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>