Goigs, la lleugeresa de la solidesa

Goigs de Nostra Senyora de Montserrat Molt Devots

Goigs de Nostra Senyora de Montserrat Molt Devots

La polisèmia de significats que poden tenir els goigs indica que no es tracta només d’uns fulls impresos amb composicions laudatòries contenint l’estampa d’una advocació, sinó que en realitat es tracta d’un conjunt de composicions etno-poètiques i musicals amb contingut simbòlic i religiós que permeten una varietat de significats, tot i tenir un mateix objectiu (petició de favor o acció de gràcies) i que no divergeixen pel que fa a la seva funció (fomentar la devoció del poble de Déu cap a figures exemplaritzants que exerceixen una funció d’intermediació).

Pel que fa a l’estructura, els goigs tenien com a títol “Cobles en alabansa de…”, “Cobles de…”, “Cobles a llaor de…”, “Cobles en honor i glòria…”. I això era així perquè els goigs agafaven com a títol l’estròfica originària de la dansa trobadoresca, és a dir, la cobla feia referència a la forma de la composició, a la divisió del text en estrofes o cobles. Convé, a més, assenyalar que els goigs presenten una estructura i un format que ha estat bàsicament respectats al llarg dels temps.

La imatge gravada que contenen fou durant molts segles la única font de comprensió per als devots que no sabien llegir -una gran part de la població- , doncs, mitjançant l’estampa del sant o de la santa o de la Mare de Déu o del Crist corresponent sabien què es tractava de l’advocació que havien triat com a mitjancera, en la creença que la devoció i veneració de les estampes els protegia.

Un altre element important dels goigs és la partitura musical amb la què són cantats, tot i que no sempre hi ha estat present. La comencem a trobar a principis del segle XVIII i definitivament a partir de finals del segle XIX. La melodia acostuma a ser força senzilla i és repetitiva per als diferents goigs. De fet, se les anomena ‘melodies de manlleuta‘ perquè agafen melodies d’altres cançons o tonades i les adapten per a ser cantades en els goigs.

Els orígens dels goigs són incerts i han estat força discutits al llarg de la història. El mot ‘goig’ es troba en l’himne “Gaude, Virgo Mater Christi“, possiblement escrit per Sant Thomas Beckett, arquebisbe de Canterbury (1118-1170), a mitjans del segle XII. Es tracta d’un dels himnes dedicats a la Mare de Déu més antics que es conserven. Cada estrofa s’inicia amb la paraula ‘Gaude‘, que vol dir ‘joia’, i acte seguit es narren els set goigs de la Verge. Així doncs, aquesta disposició d’una estrofa per goig ha donat lloc a la composició estròfica dels goigs tal i com la coneixem avui.

En aquesta mateixa línia, sembla important assenyalar que els goigs, tant pel que fa a la seva impressió en fulls volanders com pel que fa a les composicions poètiques en si, són, en bona part, fruit de la influència de la “Llegenda àuria” del dominic Iacopo de Varazze pel que fa a l’explicació sobre la vida de la Verge i, amb posterioritat, pel que fa a les vides dels sants i de les santes i de Nostre Senyor.

De fet, doncs, els goigs són una mostra de la cultura i de la religiositat populars, perquè van ser assumits pel poble, perquè era un camí d’arribar a la divinitat mitjançant pregàries i peticions a una multiplicitat d’intermediaris, perquè el poble n’era protagonista al participar en els actes en què es cantaven o recitaven els goigs, perquè en els seus inicis eren d’autoria anònima i perquè es transmetien de forma oral en l’àmbit de la família i en l’entorn comunitari.

Des del punt de vista del gravat, hem de tenir en compte la presència i el valor de l’estampa en el full dels goigs. L’estampa, des d’un punt de vista religiós, té el mateix valor i força que quan el goig es canta davant la figura de la devoció en una església, de manera que es produeix la mateixa transmissió de valors amb la lectura o càntic, públic o privat, del goig, i tot gràcies a la presència de l’estampa de devoció en el full.

Els goigs, doncs, són una font de vida espiritual, encarnació viva del nostre folklore, arrelats als costums, defensors de la llengua catalana i promotors dels vincles comunitaris. No està mal per ser un full lleuger. Podríem dir que els goigs són la imatge perfecta de la lleugeresa de la solidesa.

Etiquetes: Cultura, Goigs, Popular, Religió

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>