Una galeria és ja un paleo-comerç?

Una galeria és ja un paleo-comerç?

Georges-Philippe Vallois (veure Le Figaro del 6 de juliol d’enguany), nogensmenys que president del Comitè professional de les galeries d’art de França, responia afirmativament a aquesta qüestió, tot analitzant una de les notícies-xoc d’aquest estiu en l’àmbit de l’art: el tancament de la conegudíssima galeria d’Yvon Lambert a París.

En efecte, Yvon Lambert, figura de l’escena parisenca i avinyonesa, el veterà dels grans marchands va anunciar el 3 de juliol que tancaria a finals d’aquest any la seva galeria al barri del Marais de París. Segons ell perquè “les pàgines s’acaben, se’ls hi dóna la volta, i està bé que sigui així”…I ho va anunciar mitjançant un comunicat factual, sense epítets, un comunicat “minimal” com practicaven el “minimal art” molts dels artistes als quals representava, com ara Sol Lewitt, Carl Andre o On Kawara…

I perquè ho fa o es veu obligat a fer-ho? Segons ell perquè ja te 78 anys, encara té bona salut i es vol consagrar a la literatura i als llibres d’artista…i, a més, perquè ningú de la seva família ni del seu equip a la galeria no ha volgut agafar el relleu…i, encara més sincerament, perquè ell mateix ens diu (Le Figaro 4/7/2014) que les crisis tenen aquesta utilitat, que donen naixement a d’altres coses…

Però la veritat de la veritat la trobem en el següent paràgraf: “La meva decisió potser està lligada al sentit de les coses, tinc ganes de retornar a un món més humanista. Jo faig ara una feina que no és ja la que vaig estimar durant 40 anys. No sento parlar al meu voltant de res més que de diners, de preus, i no dels veritables intercanvis intel•lectuals en què compartíem descobriments, idees, curiositats…No faig fàstics als diners, perquè també són el motor d’una galeria, però tinc ganes de tornar als orígens de les meves passions, mitjançant un altre espai dedicat a l’art i als llibres”.

Quants Yvon Lambert podem trobar a Catalunya, a Barcelona? Quants grans galeristes desencantats i avorrits que decideixen deixar-ho?

Si tornem a l’explosiu Georges-Philippe Vallois, percebrem que el tancament de la galeria d’Yvon Lambert no és una més, no és un tema qualsevol. Tal com indica a l’entrevista abans esmentada, Yvon Lambert és una de les grans figures del món de les galeries, un dels pocs que ha sapigut estar en el món contemporani amb pertinència i equitat durant més de 30 anys. Era un dels pioners, d’aquells que han acompanyat la integració de l’art contemporani a la nostra societat, un home que obria portes i ments i que buscava complicitats i transversalitats.

Però com assegura Vallois, la qüestió de la rendibilitat d’una galeria, sigui quin sigui el seu nivell de prestigi, és cada cop més difícil d’assegurar. Perquè la realitat és que la mercantilització del sistema, l’atracció pels nous records per part dels mitjans de comunicació i per tot allò que sigui espectacular, fa que el model econòmic independent de les galeries se’n ressenti i ens trobem davant d’una mena de ‘paleo-comerç’, passat de moda (Vallois dixit)…Confrontats com estan els galeristes a les cases de subhastes, que superen sovint els seus rècords, i un públic a qui li agrada anar a les fires, que no deixen de ser unes estructures poc representatives de la feina de fons que acostumen a fer els galeristes, aquests estan atrapats en una mena d’entrepà…

Continuarem parlant d’aquest tema en un proper article amb noves consideracions i possibles sortides. No us el perdeu!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>