Circulació dels gravats per Europa a l’edat moderna

Circulació dels gravats per Europa a l’edat moderna

El desenvolupament i l’expansió de les tècniques de reproducció de la imatge, des de principis del segle XIV (en el cas dels gravats sobre fusta) i a partir del XV amb la invenció de la impremta, va constituir un dels fets de major influència en el canvi de les condicions de difusió del pensament.

Tot i que existeixen diverses teories sobre la paternitat de l’impremta de tipus mòbils, s’accepta de forma generalitzada que Johannes Gensfleisch, conegut com Gutenberg, va desenvolupar els principis de la impressió tipogràfica, que es van mantenir de forma quasi inalterable fins el segle XVIII. El 1455, Gutenberg va concloure la impressió de la “Bíblia de 42 línies“, de la que se’n van editar 150 exemplars en paper i 5 en pergamí.

Els principis i la força de l’ humanisme van abonar el terreny per al desenvolupament de la impremta, la difusió de la qual es va fer d’una forma més ràpida que qualsevol altre progrés de la història dels mitjans de transmissió d’informació. A Europa, l’invent va calar amb rapidesa i s’estima que el 1470 ja hi havia 12 ciutats que comptaven amb impremta (les més importants en aquest sentit eren Anvers, Lió, Venècia, Basilea, París, Colònia i Augsburg). El nombre pujaria fins a 110 el 1489 i a finals del segle XV ja hi havia més de 200 llocs amb tallers d’impressió.

Pel que fa a la Reforma protestant,la impremta fou un instrument útil de divulgació que va permetre que les tesis de Luter es difonguessin amb una gran celeritat. Milers de petits fulletons, opuscles, sermons i obres curtes d’edificació espiritual van inundar el continent europeu i es van transformaren eficaços instruments propagandístics. No en va, el mateix Luter escriuria que “la impremta és el darrer i el més gran do de Déu, ja que gràcies a ella el Senyor vol fer conèixer la causa de la religió veritable a tot arreu, fins a la fi del món i difondre-la en totes les llengües”. [i]

Cada episodi de la Reforma es pot relacionar amb la difusió d’algun imprès: el de les 95 tesis i el de la provisió de Carles Ve que ordenava la crema de totes les obres de Luter; les butlles que condemnaven la difusió del pensament luterà; els pasquins difosos per tot arreu que identificaven el Papa amb l’Anticrist i que condemnaven la missa; els textos que decretaven els càstigs per als heretges de l’un o de l’altre bàndol; les llistes de llibres prohibits; etc.

Es calcula que, a principis del segle XVI, un llibre imprès costava 1/5 o 1/8 part del preu d’un manuscrit de la mateixa obra. Això va contribuir a que una gran quantitat d’obres arribessin a mans del poble. Els venedors ambulants de llibres van veure cóm s’incrementaven els seus guanys i sabem, per exemple, que d’un dels sermons de Luter se’n van comercialitzar 4.000 exemplars en cinc dies i que, en l’espai de temps comprés entre el1519 i el 1534, es van vendre 20.000 exemplars de les cent edicions del Nou Testament que s’havien editat fins llavors.[ii]

De fet, “el setembre del 1522 apareix el Nou Testament traduït per Luter, de gran influència a la cultura alemanya. Un any més tard, el 1523, l’Antic Testament amb traducció del mateix autor. La primera Bíblia traduïda per Luter apareix el 1534, i s’assegura que es van editar, en vida de l’autor, 430 edicions bé de la totalitat, o bé de parts; tenint en compte que Luter va morir el 1546, donaria un promig de 36 edicions per any o tres per mes“.[iii]

La resposta a aquesta escalada no es va fer esperar i l’Església catòlica va convocar el 1545 un Concili reformador.. Fou també el moment de les grans Bíblies poliglotes.

Fou als centres impressors de les regions apegades al catolicisme on es va gestar la Reforma catòlica,de manera que el sud d’Alemanya i els Països Baixos (sobre tot Anvers) es van convertir en punta de llança de la contraofensiva, traslladant  la pugna al terreny de l’edició d’obres impreses. De fet, el 1546 l’Església catòlica va prohibir la impressió de llibres religiosos anònims, excepte si estaven aprovats per la pròpia Església, iva publicar un Índex de llibres prohibits.

I, només per citar un exemple, el 1558 va aparèixer un decret de la Infanta Joana, en nom del seu germà Felip II, en què es prohibia la importació de llibres estrangers, amb la idea de protegir els territoris peninsulars i insulars de la casa d’Àustria del contagi d’idees herètiques, i així mateix s’ordenava que tots els llibres impresos en aquests territoris portessin la llicència del Consell de Castella.[iv]

 

[i]Carod-Rovira, Josep-Lluís, “Història del protestantisme als Països Catalans”. Tres i Quatre, S.L., València, 2016

[ii]Dahl, S. “Historia del libro“, Alianza Editorial, Madrid, 1987

[iii]Martínez de Sousa, J. “Pequeña historia del libro”. Editorial Labor, Barcelona, 1992

[iv]Elliot, J.H. “La España Imperial 1469-1716”. Vicens Vives, Barcelona, 1998

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>