Converses creuades

Amb motiu de l’exposició a Montolieu, i per a ser inclos al catàleg, se’ns va oferir de tenir unes ‘Converses creuades’ entre el Sr. Francesc Mestre, afamat galerista, i jo mateix. El resultat el teniu aquí. Tant si esteu al costat de la piscina o a la platja, com si esteu en un refugi de muntanya, aquesta lectura pot ser refrescant. Som-hi!

1) Quina és la seva Obra favorita, perquè, quina tècnica particular, quin tema, quin periode?:
Antoni Gelonch: Tinc una predilecció especial per una obra de Piranesi perquè la seva adquisició és una de les primeres que vaig fer. Aquesta peça té com a titol “Veduta di Campo Vaccino” i forma part de les “Vedute di Roma”, una sèrie d’aigua-forts en què Piranesi va excel.lir. Es un aigua-fort del segle XVIII, que presenta una barreja entre la idealització del passat romà, la bellesa de l’arquitectura clàssica i el descobriment de les ruïnes d’aquesta civilització creadora. Es aquesta exaltació de la Roma mare de cultures allo que em fascina. Es la bellesa del traç, la finesa de l’estil i l’evocació de la bellesa el que em captiva.
Francesc Mestre: Es molt difícil triar una sola obra en el marc d’una col.lecció. A més, he experimentat sovint que aixo depèn molt de l’estat d’ànim del moment, pero com que em demanen que en triï només una, la meva elecció anirà cap al Rembrandt (que es pot veure a l’exposició) “Jacob acariciant Benjami”, circa 1637, que abans es coneixia com “Abraham acariciant Isaac”. Sota el pretexte d’una referència bíblica, representa la paternitat, tot i que jo hi veig la relació amb els meus nets. Es un aigua-fort, tècnica que l’autor va elevar al cim.

2) Com va nèixer la Col.leccio:
Antoni Gelonch: En el meu cas, crec que es pot dir que la Col.lecció no va nèixer sinó que s’ha anat fent. S’ha anat construint, poc a poc al començament (fa ja més de 15 anys) i després amb “brio” aquests 6 darrers anys, després que tingués la sort de trobar –vos, Sr. Mestre, per l’intermediari d’un amic comú que coneixia el meu interès per les estampes. Fer una col.lecció representa, en el meu cas, una construcció Intel.lectual i estètica que m’ha de produir, i produir a les persones que la puguin conèixer, moments d’intima satisfacció, d’estimulacio i de joia. La Col.lecció s’ha construït en funció de la interpelació que una obra m’inspira o em provoca; no és la signatura allo que em fa decidir, sinó el xoc estètic que és capaç de produir-me. Sense aquest xoc, sense sentir-me interpelat, adquirir una peça no té, al meu entendre, gaire interès. A mi m’agrada estar confrontat a la creació estèticament provocadora.
Francesc Mestre: Bé, jo no em considero un col.leccionista. La meva professió comporta la tria d’obres tot pensant en els meus clients. De tota manera, tinc a casa meva no només obres que m’han ofert diferents artistes, sinó també algunes peces que m’emocionen particularment aixi com a d’altres membres de la meva familia.

3) El gravat en el mon de l’art:
Antoni Gelonch: El gravat representa una via privilegiada d’accès de la gent a l’art. Essent per definicio una tècnica multiple, era i és l’oportunitat per a la majoria de nosaltres d’accedir als Grans Mestres, d’accedir al coneixement de les seves obres i d’accedir a la bellesa, simplement. I és també una via per als artistes de donar-se a conèixer per més gent i de guanyar-se la vida. El gravat és la més democràtica de les Belles Arts.
Francesc Mestre: Certament el gravat va nèixer en relació amb l’impremta. Tenien com a funció il.lustrar els textos escrits, i tenia la voluntat de difondre la cultura literària i estètica. Tot i que al començament aquestes dues coses no eren gaire disponibles per a la gent, es va constituir com el germe que va reforçar a partir de llavors la cultura europea i la cultura en general. Estic completament d’acord amb Vostè que és la més democràtica de les Belles Arts.

4) El lligam entre el col.leccionista i el galerista:
Antoni Gelonch: La relació entre el col.leccionista i el galerista, al meu entendre, s’ha de basar en la confiança mutua; en l’interès del col.leccionista per aprendre, i del galerista per pasar informacions i coneixements culturals; en el respecte de les tries estètiques de cadascu; en el respecte de les condicions d’intercanvi economic; en compartir idees culturals i artistiques…en definitiva, per un amor, també compartit, per l’art, la bellesa, la conversa, la vida! Crec en els galeristes catalitzadors, que són capaços de generar reaccions de la part dels col.leccionistes.
Francesc Mestre: Al meu entendre el conjunt del món de l’art té sentit quan algu d’entre nosaltres és capaç d’experimentar una comunicació profunda amb un creador i la inspiració d’una obra. El destinatari final som tots nosaltres, tots els que podem aprofitar de tot allo que se’ns proposa, des dels artistes més antics fins els més contemporanis. El galerista és qui fa la tria i la presenta al públic. Les grans obres tenen com a destinatari principal els museus, pero el món del gravat permet que una part d’aquestes obres puguin restar més temps en mans de particulars. Pero també, i gràcies als bons col.leccionistes com Vostè Sr. Gelonch, poden ser exposades i admirades.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>