Economistes de la cultura

Ara es parla molt d’economia, pero què és l’economia? Segons el Diccionari de la llengua Catalana (segona edició), l’economia és l’administració ordenada dels béns d’una comunitat, d’un estat o d’un establiment, pero és també l’estudi de l’administració correcta dels recursos escassos en els seus diversos usos possibles.

Trobo que aquesta segona definició és molt escaient per al món de la cultura. Sempre, pero encara més en periodes de crisi i contenció, ens cal l’administració correcta d’uns recursos escasos que són confrontats a potencials usos diversos, i és per aixo que cal tenir ben clar el principi de priorització.

En altres àmbits de l’activitat social, s’han anat creant branques especialitzades en el camp de l’economia. I per aixo es parla de l’economia de l’empresa, de l’economia de la salut, de l’economia del benestar o de l’economia social. Potser estaria bé que pensessim a com desenvolupar una economia de la cultura i a com formar economistes de la cultura.

Un economista de la cultura no hauria de ser ni un comptable ni un comissari, potser s’aproximaria més a la figura dels actuals gerents d’establiments culturals. Ens cal gent amb visió estratègica, tècnicament preparada, que conegui el sector, amb capacitat de lideratge, capaç de captar recursos i de batallar pels recursos, oberta a l’intercanvi d’experiències, amb capacitat d’adaptació, que sapigui bellugar-se en entorns internacionals, que tingui -si és possible- experiències internacionals, i que sigui capaç de proposar alternatives.

Potser algú pensarà que es tracta de perles rares, i no dic jo que no. Pero si en altres sectors les han trobat, perquè no en el camp de la cultura. Sigui com sigui, ens caldran moltes perles per a fer un collar, un collar com a símbol d’unió de peces diferents i un collar de perles que permeti guanyar en prestància i en presència.

I com formar aquests economistes de la cultura? Probablement caldrà guiar-se pel que altres economistes han fet ja en altres branques dels serveis públics. En aquest sentit, l’experiència dels economistes de la salut, amb les seves formacions de post-grau i amb les activitats de les seves dinàmiques associacions, podria ser un bon exemple. En l’àrea cultural, la creació de nous estudis de post-grau amb una orientació economica més clara i l’eliminació d’alguns dels existents (massa retorics i poc inclinats a conèixer i reconèixer el món real) podria ser un punt de partida.

Alguns esperits purs diran que no s’ha de barrejar la cultura amb l’economia. Bé, podriem dir, com ja es diu per a la salut, que la cultura no té preu, pero sí que té cost. Es sobre el cost, sobre les prioritzacions, sobre el retorn d’inversions, sobre l’atractibilitat i sobre l’utilitat social que caldrà parlar. Certament no només en termes economics, pero també.

 

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>