Els galeristes mosseguen?

Els galeristes mosseguen?

M’ha vingut al cap aquesta pregunta després de llegir el titular d’una entrevista a Gabriel Pinós, President del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya, que li va fer la redacció d’una magnífica publicació cultural online en català, Núvol. El titular de l’entrevista en qüestió és: “Gabriel Pinós: els galeristes no mosseguem”. I és clar el meu acte reflex fou qüestionar-me si algú creu que els galeristes mosseguen…fins al punt que el President del Gremi ha de fer unes declaracions afirmant que no…

Pinós, una de les ments més lúcides del sector, dirigeix també la galeria Gothsland i és cofundador del Museu del Modernisme de Barcelona, a part que també estudia i recupera l’obra d’artistes catalans, com és el cas de l’obra parisenca de Joan Cardona Lladós. Amb aquest bagatge, Pinós està ben situat per a saber que vivim temps canviants i que els galeristes s’han d’adaptar als nous escenaris. Constata que a la gent li costa entrar a les galeries i que el que funciona a nivell comercial és participar en fires d’art.

Segons ell, el sector no aprofita prou l’atractiu innegable de la marca Barcelona (a nivell artístic, cultural, empresarial, etc.) i que seria bo que existís una fira d’art en aquesta Ciutat, perquè tot i que hi ha festivals o fires d’àmbit més restringit (Loop, Arts Libris, Fama o Swab) cap d’aquests esdeveniments no te el ressò que tindria una fira d’art de dimensions acceptables. No n’estic tan segur, però evidentment respecto l’opinió del gremi de galeristes, els primers interessats en que hi hagi vida i mercat artístics.

Idees per a la difusió de l’activitat galerística a Barcelona no en manquen. Des de crear la marca EixampleArt, a posar en marxa una app que permet comunicar les exposicions i activitats al públic, passant per mapes i plànols que situen la ubicació d’aquestes galeries en un entorn proper i concentrat com el que representa el districte de l’Eixample.

Però malgrat tot, Pinós constata que “el que està en crisi és la paraula col·leccionisme”. I afegeix, “no és veritat que comprem roba regularment i no per això ens considerem col·leccionistes de roba? Doncs amb l’art hauria de passar el mateix. Hem de poder adquirir una obra d’art sense necessitat de ser col·leccionistes. Les galeries són espais gratuïts i oberts, però són espais buits”. Algun però: crec que comparar preus de peces de roba i de peces d’art potser no és aconsellable per als galeristes com a reclam, i considero que més que el vocable col·leccionisme estigui en crisi és que no s’ajuda en res als col·leccionistes, ni a nivell de reconeixement social ni de tracte fiscal ni com a fenomen cultural i ciutadà. Estimar molt un sector, el propi, no hauria de portar a menystenir-ne d’altres ni a establir comparacions impossibles. Vaja, em sembla a mi.

De tota manera, la pregunta clau és ¿perquè no entra la gent a les galeries? I Pinós respon: “Hi ha una generació perduda per al món cultural: la franja dels que tenen entre 25 i 50 anys. És un públic que no s’ha enganxat perquè hem deixat de fer pedagogia. Hem de procurar que el públic infantil visiti les galeries. Si no els hi dones aquest input, difícilment entraran pel seu propi peu quan siguin grans”. I afegeix que està pensant a posar en marxa una campanya de foment de l’art per al públic infantil. Tant de bo tinguin èxit i esdevingui una incubadora de futurs amants de l’art i, perquè no, de col·leccionistes!

Esmenta també com a campanya d’atracció la celebració anual de #elpaperdelart, una iniciativa en la qual participen 20 galeries que presenten i ofereixen dibuixos o petits gravats que es poden adquirir a preus molt assequibles, amb la doble finalitat d’atreure nous públics i de demostrar que una peça d’art no ha de ser necessàriament cara (o caríssima). I també es poden citar altres iniciatives com ara el Black Friday, amb descomptes a partir del 21% (òndia, el mateix que l’obscè IVA cultural que aplica un Govern que potser és molt espanyol però que és completament insensible al fet de la creació artística), o com el #Ilike-art, per a celebrar l’inici de la temporada, etc., etc.

Resumint, crec que es pot certificar que els galeristes no només no mosseguen, sinó que són gent que voldria un major contacte humà i que gaudeixen d’aquest contacte. I si gaudíssim tots d’un major contacte galeristes-món mundial? Només en sé veure beneficis.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>