Museus i gravats: (2) L’exemple del British Museum

La setmana anterior l’article d’aquest Blog estava destinat a presentar l’exemple del Museu d’Art Modern (MoMA) de Nova York, un brillant exemple del lloc que els gravats tenen en un museu de referència mundial. Però no voldria fer creure que els gravats només tenen un lloc en el marc de l’art modern. Per això aquest article té com a objectiu presentar el compromís d’una institució tan venerable i sòlida com ara el British Museum, de Londres, tot i tractant-se de presentar els gravats com una component de l’art.

El British Museum va anunciar el 29 de novembre de 2011 que havia adquirit un joc complet de la “suite Vollard”, una sèrie de 100 gravats executats als anys 30 del segle XX per Picasso per al marxant d’art Ambroise Vollard. El British Museum va entrar d’aquesta manera en el cercle molt restringit dels museus que posseeixen un joc complet d’aquests aiguaforts emblemàtics en l’esdevenir artístic de Picasso, al costat de la National Gallery de Washington, del MoMA de Nova York i del Musée Picasso de Paris.

Aquests gravats foren realitzats entre 1930 i 1937, mentre l’estil de Picasso evolucionava d’un neo-classicisme molt depurat cap a ‘aparició de temes clau en la seva mitologia personal, com ara el faune i el minotaure. 46 aiguaforts tenen com a tema l’artista i la seva model (en l’ocurrència la seva jove amant Marie-Thérèse Walter) a l’estudi del castell de Boisgeloup, aprop de Paris, on Picasso va començar també a endinsar-se en l’escultura.

El minotaure, al mateix temps tendre i amenaçador, va fer la seva primera aparició en aquesta sèrie i va esdevenir un tema recurrent, doncs figura al cèlebre “Gernika”, realitzat en memòria del bombardeig de la ciutat basca el 1937 en el marc de la guerra civil espanyola. “Els dibuixos de la suite Vollard porten directament al Gernika”, ha explicat Stephen Coppel, encarregat de la col.lecció contemporània de dibuixos i gravats del British Museum.

La “suite Vollard” va nèixer d’un acord entre Picasso i el seu primer marxant, Ambroise Vollard: Picasso es va comprometre a lliurar-li 100 gravats a canvi d’un cuadre de Cézanne i d’un altre de Renoir. 310 jocs complets de gravats foren produïts aleshores a partir de les 100 planxes originals. La majoria foren cedits, a la mort de Vollard el 1939, a Henri Petiet, que era també marxant d’art. Però les sèries foren tot seguit dispersades, i l’adquisició d’un joc complet era considerada com una sort extraordinària.

Aquest joc en concret ha estat adquirit per una xifra al voltant d’un milió de lliures esterlines, i gràcies a la donació d’un home de negocis britànic. Els aiguaforts estaran exposats al British Museum entre el 26 d’abril i el 2 de setembre, al costat d’obres que vàren inspirar a Picasso, des de l’art etrusc fins als dibuixos i gravats de Goya i de Rembrandt.

Una bona oportunitat, doncs, per visitar Londres i per visitar el British Museum per tal de poder admirar el geni de Picasso i el d’altres grans mestres. A quan remonta la última adquisició d’una col.lecció de gravats d’una envergadura similar per part d’un dels nostres museus, al seu torn també venerables i sòlids? Caldrà fer un esforç de memòria!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>