Cal conèixer l’història de l’art per a apreciar l’art?

Fa poc, i en el marc dels “Lundis du Grand Palais” a Paris, he tingut la sort de poder assistir a un interessant debat a l’entorn d’aquest tema. Alain Jaubert, Claude Mollard, Nathalie Heinich i Thierry Geffrotin foren els protagonistes d’aquesta sessió.

Ara m’agradaria fer-vos-en cinc cèntims i presentar-vos les meves pròpies idees sobre aquesta qüestió.

Primer de tot, la qüestió “cal…” no sembla la més adequada per tal d’iniciar la reflexió. Em sembla que podem admetre que no és bo aixecar barreres pel que fa a la legitimitat d’anar cap a l’art. Al meu entendre, el plaer alimenta el coneixement que alimenta el plaer, el qual alimenta el coneixement…i així succesivament.

Segon, probablement que el lligam lògic, la causalitat, s’ha de plantejar a l’inversa: és perque hom estima l’art que s’interessarà per l’història de l’art. Cal d’entrada sentir-se atret, estimar, paladejar l’art per poder anar després a conèixer l’història d’aquest art. Estimar l’art és un instint, una gana espontània, un impuls…Estimar l’art per a voler conèixer i aprofundir l’història de l’art: vet aquí la justa equació, al meu parer.

Però, quin sentit podem donar a “apreciar l’art”? Podria haver-hi dues aproximacions diferentes: o bé assaborir-lo o bé reflexionar per a produir un judici crític, atribuir-li un valor. Tots dos són legítims i al meu entendre consequtius: és bo assaborir-lo abans de poder fer un judici de valor. No cal haver-se aprés les categories abans d’apreciar en el sentit d’assaborir. Però per a fer un judici de valor, sembla necessari ser més coneixedor, ser més prudent.

La facilitat per a apreciar depén de la cultura que hom hereda, o que pot heredar, és allò que es coneix com l'”habitus”, en el sentit que li donava el sociòleg Bourdieu. Això vol dir que la familiarietat amb les obres d’art compta més per a un nen que el saber, que els coneixements sobre art per ells mateixos. Allò que fa la diferència és la freqüentació de les obres, en familia o amb l’escola, d’on es podrà deduir l’importància de l’escola com a punt d’ancoratge per a poder adquirir els instruments que permeten una adequada percepció.

Dues conclusions per a acabar: si estimes l’art, no et consacris a l’història de l’art, perquè aquesta història es va reescrivint amb el temps, i posaré dos exemples: no va ser fins al segle XIX que es va reconèixer el gòtic com a art, o en un altre registre, La Tour o Vermeer no foren descuberts ni apreciats fins fa molt poc; i, segona, em sembla que cal estimar l’art per tal de conèixer o voler conèixer l’història de l’art, que continua éssent una experiència filosòfica interessant.

En qualsevol cas, l’experiència de la llibertat i el gust per la llibertat són les bases de l’amor de l’art i cal també convenir que per a comprendre l’art, la pràctica és important (l’educació de l’ull) perque la pràctica ens porta a ultra-passar-nos. Aprendre és esdevenir un altre.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>