El fauvisme a Cotlliure, el cubisme a Ceret

Manllevo aquest títol sonor i contundent al crític Alexandre Cirici Pellicer que el va utilitzar com a sots-títol al seu llibre “La pintura catalana” (Quaderns Crema, Barcelona, 2016).

És sabut que el noucentisme nasqué de la necessitat de comptar amb una plàstica intel·ligent, constructiva, estructuralista, i amb gust clar per la precisió i pels continguts joves i plens de joia.

En aquest sentit, ja l’any 1904 Miquel Utrillo tenia a bé precisar que per a ell la forma era l’element més important de la bellesa, mentre que el poeta Joan Maragall predicava la claredat mediterrània i la contenció franciscana, Eugeni d’Ors parlava de la necessitat cívica com a columna vertebral del pensament i de l’acció, i alguns estudiosos refeien el mite de la Catalunya d’origen grec, pulcra i ordenada.

És just en aquest moment d’eclosió cívica que es vol ordenada, que Ceret i Cotlliure van esdevenir els centres mundials del renaixement del sentit constructivista encarnat pels successors de Paul Cézanne, pels fauves i pels cubistes.

De fet, a Cotlliure hi treballaren ja des del 1905 Henri Matisse i André Derain. Fou allí on Matisse realitzà el seu quadre “Luxe, calme et volupté” (una obra del 1904) i català era el model del seu famós “Jove mariner” d’aquell mateix 1905. I l’estada de Matisse no fou esporàdica perquè va tornar a la vila vermella de la Catalunya Nord els anys 1907, 1908, 1911 i 1914. Uns anys en què el mestre nat a Le Cateau-Cambrésis (ben al Nord de França), estigué acompanyat a la vora de la Mediterrània per Albert Marquet i Juan Gris.

André Derain, "Muntanyes de Cotlliure", 1905

André Derain, “Muntanyes de Cotlliure”, 1905

I si Cotlliure era un dels centres vitals i físics del fauvisme, la no llunyana Ceret va arribar a ésser una mena de capital oficiosa del cubisme. En termes grandiloqüents, tan arrelats a la crítica d’art i erudició parisenques, Maurice Raynal va afirmar que Ceret era el Barbizon del cubisme (fent l’ullet al bressol de l’impressionisme), André Salmon no es va quedar curt afirmant que Ceret s’havia convertit en la Meca del cubisme (i sort encara que no hi havia cap kaaba per anar-hi donant voltes…).

Però una ullada a la realitat ens confirmarà que, aparcada la grandiloqüència dels termes emprats, Ceret era realment cap i casal del cubisme. No en va, allí hi va treballar el gran Manolo (Manolo Hugué) el 1910, i l’any següent hi havia Pablo Picasso, Georges Braque (ambdós pares declarats del cubisme), i Moïse Kisling; el 1912 a més d’aquests que acabo d’esmentar, també hi va anar Joaquim Sunyer; i el 1913 la nòmina la integraven Picasso, Gris, Braque i Manolo. És a dir, repetien i repetien estada i alimentaven projectes nous, i just per això Ceret esdevenia capital de les fonts del cubisme.

Aquests moviments artístics que prenien com a base les poblacions catalanes de Cotlliure i de Ceret, van deixar establerts alguns trets que perdurarien trenta anys: bàsicament la concepció de la pintura com a objecte i, en conseqüència, el fet de respectar el pla de la superfície i l’acceptació de la pintura com un conjunt de colors i línies disposats en un cert ordre.

En definitiva, el fauvisme es va encarregar d’alliberar el color i d’analitzar-lo, perquè el què volien els fauvistes  era expressar la seva vivència interior, mentre que, per la seva banda, el cubisme es va encarregar d’alliberar les línies i d’analitzar les estructures, perquè allò que volia expressar era el coneixement intel·lectual dels objectes.

Cotlliure, Ceret, fauvisme, cubisme, color, línies,…fites de progrés en l’art, bases sòlides per al segle XX, afirmacions i entrecreuaments, treball i passió, naixement i confirmació…Els grans plaers de les grans coses en llocs petits. Històries de fecunditat i d’avantguarda.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>