Felicitat

(Transcripció del discurs d’Antoni Gelonch Viladegut al vernissage de l’exposició “La permanence de la gravure: de Dürer à Goya”, Montolieu, 26/05/2012)

 Avui sóc un home especialment feliç. Sóc feliç per estar a Montolieu i per assistir a la inauguració d’una bella exposició que prèn com a base la meva Col.lecció de gravats. Per a un col.leccionista, mostrar les seves obres, que són les destinatàries de molta cura i de moltes recerques, és sempre, si més no al meu parer, un moment d’alegria i d’amistat, un moment per a compartir.

Pero, com ha anat tot plegat per acabar convertint-me en un col.leccionista? Segons sembla ja des de petit he tingut una tendència natural a ser ordenat, a una certa meticulositat i a conservar. Aixo que pot acabar la paciència de les persones que us envolten i que és molt dolent cada cop que cal fer un trasl.lat, ha acabat, en el meu cas, per produir pel que fa a l’art, moments d’íntima satisfacció, i ha esdevingut un socle de consolidació de les meves tries i de les meves preferències estètiques.

Donat que la condició humana fa que desitjem quasi sempre allo que no tenim, o que tenim en un grau insuficient, i donat a més que no em conec cap aptitud artística, ai las!, he acabat per ser un col.leccionista d’art, i he decidit reunir obres que, en no ser exclusives, són més fàcilment abordables. Vet aquí el fonament de la meva elecció pel que fa al món dels gravats, una elecció de la què n’estic cada cop més convençut i segur.

Quan vaig començar a adquirir algunes obres no pensava de cap manera acabar fent una col.lecció. Com als començaments del gravat, fa més de 500 anys, aquestes obres van començar a instal.lar-se a casa meva amb una funció instructiva o decorativa, pero poc a poc m’he anat endinsant en el coneixement, en l’estudi i en la valorització de les diferents èpoques, estils i tècniques, i avui en podreu veure una primera mostra representativa. Un resultat que, d’altra banda, es troba multiplicat pel Web de la Col.lecció i per llur presència en les diferents xarxes socials.

He tingut la sort per arribar fins aquí de poder comptar amb el consell de persones expertes, de galeristes que han esdevingut amics i d’amics que m’han donat bons consells. Si la Col.lecció és interessant és gràcies a ells, i ells saben de qui parlo. En qualsevol cas, m’agrada  poder continuar amb el seu suport i els seus consells experts. Us parlo, evidentment, entre d’altres, del Sr. Francesc Mestre, galerista de Barcelona, qui m’aconsella i em guia a travès del món del gravat i que està a l’origen d’aquesta exposició titulada “La permanència del gravat: de Durer a Goya”.

Una altra qüestió que alguns de vosaltres us podrieu posar és perquè he decidit de presentar a Montolieu la meva Col.lecció, a part la influencia decisiva del Sr. Mestre.

Doncs bé, gràcies a un conjunt de circunstàncies, entre les que m’agradaria destacar:

-la bona acollida i amabilitat extrema que sempre m’han testimoniat la gent de l’associació “Montolieu, village du livre”,

-la meva particular afecció i estima per França,

-perquè es tracta d’un projecte construït amb una perspectiva de continuïtat en el temps, ja que de fet només som que a la primera fase d’una cooperació i d’un projecte construits per a 3 anys,

-el fet d’haver trobat una gent entusiasta, gent capaç de prendre llur responsabilitats, que no es rebengen en la queixa estèril sobre allo que no tenen i d’allo que no han fet res per obtenir.

Gràcies per les facilitats que he trobat aquí, per l’encoratjament constant i pel suport dels organitzadors.

I és per tot aixo que estic content de participar avui a aquesta inauguració a Montolieu. Perquè crec, avui com sempre, que la vocació d’una Col.lecció és de ser mostrada, per tal que tothom en pugui profitar, per tal que contribueixi a augmentar el nivell cultural, per tal que ofereixi als joves oportunitats per tal d’iniciar-se al món de l’art, i perquè ha de permetre una difusió cap a tots aquells que tenen majors dificultats per accedir a la cultura.

Estic content perquè puc parlar de realitats. Perquè m’agrada estar aquí amb gent que treballa, que lluita per a avançar, que no tenen gaires mitjans pero que tenen idees i ganes ; perquè l’art ha d’esdevenir accesible ; perquè cal difondre la bellesa ; i perquè tots mereixem una millor qualitat de vida.

I aixo será tot: gràcies a tots des del fons del meu cor. Gràcies a la meva familia, gràcies als amics aquí presents i als amics que vindran de Catalunya, d’Espanya i de França. Espero i desitjo a tots els amics i a tots els visitants que vindran, que l’exposició representi un moment d’introspecció, d’interpelació, de joia i de serenitat. L’art, al meu entendre, no ha de tenir d’altres objectius.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>