Francesc, dues vegades Mestre

Francesc, dues vegades Mestre

El Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GAC) han retut homenatge en la seva edició corresponent a l’any 2016 a l’artista Sean Scully (Premi Honorífic-Fundació Banc Sabadell) i al galerista Francesc Mestre, per les seves trajectòries en el món de l’art.

No vantaré aquí els mèrits de Sean Scully. Només voldria destacar, a títol d’exemple d’allò que m’agrada d’aquest artista, la meravellosa intervenció que ha fet a l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat. Per a mi, una de les millors accions que permeten unir art i espiritualitat, en un entorn certament privilegiat.

Però l’objectiu d’aquest article és felicitar i fer pública la meva admiració per l’altre homenatjat d’aquesta IX Nit del Galerisme (Barcelona, MACBA, 7 de juny del 2016). Es tracta del mestre Francesc Mestre. Mestre és mestre de la iniciació en l’art de molts, mestre de la iniciació en el col·leccionisme d’alguns (entre els quals em compto) i mestre en l’accés a la bellesa per a tots.

La seva dilatada carrera com a galerista ha permès que s’entrecreuin al llarg de la seva vida gents molts diverses i d’horitzons diversos, també. Ha sovintejat el contacte amb artistes, amb col·leccionistes i amb estudiosos de l’art. Si el nostre món acadèmic no fos tan mediocre ni resclosit, Francesc Mestre hi impartiria classes, perquè potser no és mestre teòric però té vivències de l’art contemporani català com ningú.

Les pàgines viscudes del mestre Mestre necessitarien que fossin transcrites al paper. Per salvar els mots i el nom de cada cosa, a l’estil espriuà, i per conèixer el qui, el quan i el cóm de l’art contemporani català. Li he insistit diverses vegades, i somriu d’aquella manera que li és particular…però no sóc l’únic que li ha demanat. Veiem, per exemple, com li demanava ja fa uns anys a les columnes d’El Temps (24 de gener del 2012) l’amic Francesc Fontbona:

«Francesc Mestre, el galerista, té una llarga trajectòria lligada a l’art contemporani, a través de les galeries que els anys 60 i 70 varen tenir molt pes en el desvetllament d’una nova sensibilitat artística en el nostre país, com l’Adrià o la René Metras. Aleshores, però, el seu nom només era en la ment dels habituals d’aquestes sales d’art o del món de les galeries barcelonines. Aquest historial n’ha fet un gran coneixedor no sols de l’art català del segle XX en l’aspecte estètic, sinó de les seves implicacions sociològiques, i naturalment de les vivències molt directes de fets i actituds que ajudarien a conèixer i interpretar l’evolució del món artístic nostre des de la postguerra, i per això si algun dia es decidís a escriure el seu llibre […] ens oferiria un document magnífic, no d’anècdota, sinó -com diria Eugeni d’Ors- de categoria

Si us plau, si el coneixeu, supliqueu-li que ho faci! Per la meva part, hi continuaré insistint…De moment, ja ha aconseguit que per a molts entrar en una galeria no sigui un acte d’heroïcitat o de desafiament ni signe de ruïna imminent…¡Que no és poc!

Però el Sr. Mestre per a mi te una connotació particular. Fa més de deu anys que el conec, i m’ha ajudat molt a anar construint la Col·lecció de gravats que vaig teixint. El seu consell sempre oportú, les seves ‘temptacions’ quasi permanents, el seu tracte noucentista, i una manera de fer que t’acomboia són molt i molt responsables del col·leccionista que es va formant, en el meu cas, en l’ampli món del gravat, bàsicament contemporani. Sense el Sr. Mestre seria menys il·lustrat i menys feliç. Per tant, li dec bona part de la il·lustració artística que pugui tenir i, sobre tot, molts instants de gaudi i de felicitat. El Sr. Mestre m’ha ajudat i m’ajuda, com a tants, en la recerca de la bellesa, de la bellesa estètica i ètica. Em resulten fascinants les converses que tenim parlant de les coses més diverses, però sempre de manera estimulant i civilitzada.

Per això, en Francesc que va néixer Mestre ha esdevingut per a molts un mestre. Ell és, doncs, per a molts doblement Mestre. Gràcies li siguin donades, i llarga vida li sigui concedida, per continuar il·lustrant-nos en la bellesa, en donar o tornar el nom a cada cosa i en fer eficaç l’equació que ha d’unir ètica i estètica.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>