Galerista = productor?

Els artistes hi veuen cada cop més gran i més lluny. Només cal veure el desenvolupament de plataformes com ara “Art Unlimited” a Basilea, o els conjunts d’escultures al jardí de les Tulleries en el marc de la FIAC a Paris. L’imperatiu de la producció existia des de la fi dels anys 1960, de manera certament marginal, amb algunes galeries visionàries com ACE a Los Angeles. Avui en dia, la producció no es fa ja adaptada a cada cas. Produir ha esdevingut una feina, un ofici, que s’assembla cada cop més a la economia de l’espectacle en viu, tot i necessitant d’una “expertise” pel que fa a les qüestions tècniques, pero també pel que fa referència a les qüestions administratives i financeres. Sobretot, cal produir tot al llarg de l’any per a alimentar els esdeveniments que es succeeixen segons un ritme desenfrenat.

Els galeristes tenen cada cop més un compromís en relació als artistes que tenen ganes de mostrar obres noves en el marc d’exposicions internacionals. Donat que els col.leccionistes veuen moltes coses, si els galeristes no els hi presenten obres remarcables i originals, podria ser que no els interessés. En aquesta perspectiva, els galeristes opten per concentrar-se en un numero reduit d’artistes per a cada fira.

Els galeristes han esdevingut doncs com uns mestres d’obra. Les modalitats de producció poden variar d’una estructura a una altra. La majoria de les ensenyes produeixen edicions a fur i a mesura, de manera que la venda d’un exemplar serveix per a finançar el de després. Així, per exemple, Emmanuel Perrotin havia fet intervenir alguns col.leccionistes per a la producció de l'”Autruche” de Maurizio Cattelan. Aquest tipus de projecte canvia el dia a dia dels galeristes, els impulsa a anar més lluny.

La producció d’escultures de Jeff Koons, exposades l’any passat a la galeria Jérôme de Noirmont, a Paris, va exigir cuatre anys de preparació. I els col.leccionistes ells mateixos són requerits per a jugar un paper de mecenatge. Per exemple, Steve et Chiara Rosenblum havien obert el seu espai tot produint obres de Matthew Day Jackson i de Loris Géraud. Per la intermediació de la seva residència SAM Art Projects, Sandra i Amaury Mulliez donen al voltant de 50 000 euros per a la producció de les obres dels seus residents. I la Fundació nacional de les arts gràfiques i plàstiques de França acaba de llançar un important fons de dotació per tal d’ajudar els artistes que viuen a França o els francesos basats a l’estranger.

Aixo vol dir fins a quin punt aquest desafiament resulta crucial.

Etiquetes: Galeristes

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>