Impressionisme caribeny

Al segle XIX, la modernitat viatjava pel món, i un dels llocs on va florir fou Puerto Rico, allí on el pintor Francisco Oller havia nascut el 1833.

Però, qui era Francisco Oller? Francisco Manuel Oller y Cestero va néixer a Bayamón, Puerto Rico, i era el tercer dels quatre fills d’una parella aristocràtica i amb ‘possibles’ formada per Cayetano Juan Oller Fromesta i María del Carmen Cestero Dávila. Quan va fer onze anys va començar a estudiar dibuix sota la tutela del pintor Juan Cleto Noa, qui regentava una acadèmia d’art a San Juan de Puerto Rico. Va ser allí on Oller va demostrar que posseïa un gran talent artístic, de manera que el general Joan Prim, aleshores governador de Puerto Rico, li va oferir el 1848 l’oportunitat de prosseguir els seus estudis a Roma. Però aquesta magnífica oferta no fou acceptada per la mare d’Oller que ho va justificar dient que el seu fill era massa jove per a viatjar tot sol al Vell Continent.

De tota manera, quan va complir els 18 anys va viatjar a Madrid, on va estudiar pintura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, sota la tutela en aquest cas del gran pintor Federico Madrazo Kuntz, que era Director del Museu del Prado.

El 1858, és a dir, set anys després de la seva arribada a Madrid, es va instal·lar a París on va continuar els seus estudis, en aquesta ocasió guiat per Thomas Couture. Més tard es va inscriure als cursos d’art que dirigia el pintor realista Gustave Courbet al Museu del Louvre i en el seu temps lliure (entre les classes i els cursos d’art i pintura) Oller es dedicava a actuar com a baríton en representacions d’òperes italianes.

També freqüentava els cafès, on coincidia amb d’altres artistes, com els porto-riquenys Ramón Betances Alacán i Salvador Carbonell del Toro, que s’havien expatriat a París per les seves conviccions polítiques. Però sembla més significatiu destacar que el 1859 Oller va exposar alguna de les seves obres al costat de les de Bazille, Renoir, Monet i Sisley…

Fou, doncs, a París on Oller va connectar amb els artistes avantguardistes que comptaven amb el suport de Courbet i fou en aquesta Ciutat també on va conèixer i abraçar el nou estil pictòric que estava sorgint, l’impressionisme. Va pintar colze amb colze amb Monet i fou l’introductor de Camille Pissarro, un altre nadiu del Carib, davant Paul Cézanne. De fet, durant un curt període de temps, Paul Cézanne fou alumne d’Oller, tot i que les seves relacions professionals es van anar deteriorant amb el pas del temps.

Però en un moment donat, i malgrat el disgust de Pissarro, Oller va decidir abandonar Europa i tornar a Puerto Rico. Allí es va centrar en pintar els paisatges de les plantacions de sucre i unes bellíssimes natures mortes amb fruits tropicals. També va fundar just en tornar, el 1868, l’Acadèmia Lliure d’Art de Puerto Rico.

El 1884, Oller va fundar una escola d’art per a noies que més tard fou reconeguda com a part de la Universitat Nacional.

El 1871, el govern espanyol havia reconegut Oller amb la Reial Ordre de Carles III i un any després fou nomenat pintor de cambra del rei Amadeu I, qui tenia com a President del Govern, no ho oblidem, al general Prim, a qui ja havíem esmentat abans.

Oller fou i és conegut pel seu interès i mestratge en la descripció dels paisatges de Puerto Rico, de les seves gents i de la seva cultura, i les seves obres es poden admirar avui en museus de tot el món, inclòs el Louvre on ell havia estudiat. La seva obra comprèn tant les natures mortes i els paisatges com els fets històrics i els retrats, i fidel al seu temps i amb ganes de novetats, va participar i fou membre actiu de diversos moviments artístics, com ara el realisme, el naturalisme i l’impressionisme, tot i que cal reconèixer que Oller és especialment conegut per les seves obres impressionistes. Un impressionisme caribeny.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>