Jaume Pla, gravador i arquitecte de llibres

Jaume Pla (1914-1995) era un devot del poli-miroir. Quan Rosa Vives, gravadora i professora, començava la seva estada a París i s’introduïa en el món del gravat, el va anar a veure i va ser ell qui li va indicar on podria adquirir planxes de coure poli-miroir (per la petita historia, a la maison Grognard, 27, rue de la Huchette). Es tracta d’un coure preparat com un mirall que és desconegut encara avui a casa nostra.

El poli-miroir era un acabat que Jaume Pla tenia com a condició sine qua non per tal d’obtenir un bon gravat. I, certament, el resultat més palès n’és la llum que il·lumina les seves estampes, un tret que, conjuntament amb l’essencialitat del seu traçat, conforma l’estil definitori dels seus gravats, un estil particular i únic en el gravat català.

Llegint el seu llibre, divulgatiu i pedagògic, “Técnicas del grabado calcográfico y su estampación”, podem destacar dos aspectes que defineixen la seva obra gravada: un és el gust pel material i la consciència de què és part inherent del resultat final; i l’altre és la importància que concedeix al treball de les mans, a la creació directa, a l’execució manual de la idea mental. Perquè Jaume Pla era un bon gravador però també era un bon arquitecte de llibres.

Respecte d’aquest aspecte de la seva obra, hem de tenir en compte que Pla considerava que un bon llibre és el resultat de la suma del valor literari del text, de la perfecció de la part tipogràfica i de l’encert en les il·lustracions, si n’hi ha, en la seva doble relació, espiritual amb el text i material amb la tipografia. Ell mateix escriu en el llibre abans esmentat que el resultat assolit amb aquests elements ha de ser harmoniós, personal i amb caràcter. Tot i que, seguidament conclou: “Un llibre pot arribar a ser una obra d’art i per aconseguir obres d’art no hi ha fórmules”.

El llibre entès com una obra d’art és una aportació genuïna de Jaume Pla, compartida amb Michel Butor, escriptor francès del corrent del nouveau roman, tot just traspassat, qui predeia que “els únics llibres que ens interessaran seran aquells que es puguin considerar com una obra d’art”. Potser aquest pensador del llibre en els seus vessants de bibliòfil i de llibre-objecte fos amb aquesta asseveració una mica dràstic…

Pla va treballar amb les millors plomes del moment: des del primer llibre Les coses benignes, de Joaquim Ruyra (1944), a Les comarques del Principat, amb Josep Maria Espinàs (1970-76), passant per Carles Riba, Josep Carner, Camilo J. Cela, Josep V. Foix, Miguel Delibes, Joan Fuster, etc, per esmentar-ne només alguns. Cal també destacar les seves aportacions valuosíssimes a les edicions de la Rosa Vera. I si hem citat els insignes escriptors amb qui va treballar, citem també aquí la seva col·laboració i amistat amb el mestre Pablo Picasso, amb qui va treballar en l’edició de Gavilla de fábulas sin amor (1962). És ben bé que va treballar amb el bo i millor de la literatura i de les arts visuals!

Els seus llibres podien ser de format gran o petit, però sempre abastables a les mans. Les mans que Pla enaltia, com enaltia el fruit del treball de les nostres mans. El paper, la fibra, l’acabat i el to. Un paper noble, de fil, amb barbes naturals i filigranes pròpies, de to blanc antic, extra o pallós de lluïssor daurada…Papers que, sobretot, garantien una perfecta impressió de text i gravat. I una tinta que ancorava les lletres i les imatges en el paper amb la pressió més precisa.

Els continguts literaris sempre els plasmava en tipografies selectes, d’una exquisida cura en la netedat dels tipus, cosa que redundava en la lectura fluida de les paraules; i les imatges gravades, ubicades amb talent, ja fossin inserides o associades, però mai volants, sempre ben fixades. I tot dins d’una composició que feia un gran elogi del buit o del blanc del full de paper, un paper amb respectuosos marges que no distreuen la lectura dels signes, ans al contrari, resulten la proporció exacta per tal d’emmarcar el focus d’atenció en el contingut.

Tots aquests elements que hem descrit són el resultat d’una amistosa col·laboració en un art coral. Pla tenia el rol definitori en la confecció dels seus llibres. Com autor o com editor dugué inequívocament la batuta d’una particular camerata on intervingueren escriptors, pintors, escultors, gravadors, o simplement iniciats en l’ús de la punta o del burí, paperers, estampadors, enquadernadors i editors. Una organització que requeria sempre determinació i un clar full de ruta, una bitàcola de treball ben marcada i una tria dels millors professionals. Ell ho sabia fer i ho va fer.

3 comentaris

  • Jeroni Parera Bosch10 Nov, 2016 a las 11:45 am
    No he parat de buscar tots els llibres de Bibliofil de la Rosa Vera, continuu buscant "Paisatjes Urbans" per tenir-la complerta. Estic molt satisfet de trobar informació ben eleaborada com aquesta de la Fundació Gelonch Viladegut i l'animo a que continuï aquesta magnífique tasque pròpia de un gran Collecioniste i expert amb Gravat. Moltes gràcies
  • Antoni Gelonch9 Sep, 2016 a las 7:23 pm
    Moltes gracies pel seu comentari que ens esperona a continuar.
  • Albert Domènech Alberdi8 Sep, 2016 a las 5:45 pm
    Gran homenatge a Jaume Pla, un dels gravadors més bons -sense poder-lo classificar enlloc- que va saber combinar perfectament com dius els literats i els artistes sotmeten els primers als segons canviant el que s'acostumava a fer.

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>