Joan Barbarà, gravador

Joan Barbarà va néixer a Barcelona el 1927 i en aquesta mateixa Ciutat va morir el 2013. Al llarg de la seva dilatada vida i carrera, va conèixer, tractar i treballar amb cimeres de l’art com ara Joan Miró o Pablo Picasso, així com els artistes de les avantguardes al Paris dels anys cinquanta del segle XX.

Barbarà és considerat un dels gravadors catalans més prestigiosos del segle XX.  Segons la crítica d’art Maria Lluïsa Borràs, “la seva obra desperta una devoció reverent”, mentre que Francesc Miralles considera que des del punt de vista tècnic, Barbarà fou possiblement el millor gravador català d’aquell segle. I tot i que és conegut per la seva obra com a gravador, també es va executar en el camp de la pintura, tot i que amb menys èxit i reconeixement.

La seva vocació per l’art del gravat va començar molt aviat, doncs ja el 1950 (als 23 anys) va fundar el seu primer taller al carrer Boters de Barcelona, i amb només 26 anys (el 1953) ja va rebre el premi de gravat a l’Exposició Municipal de Barcelona i el 1957 va aconseguir una beca de l’Institut Francès per a traslladar-se a Paris. Instal·lat a la ciutat de la llum, Barbarà va combinar el perfeccionament de les tècniques pictòriques a l’Acadèmia de “La Grande Chaumière” amb l’assistència a diferents tallers calcogràfics tot fundant, amb Lluís Bracons i Suzanne Duplessis, l’Atelier de Recherches Plastiques et Techniques Calcographiques.

A Paris hi va estar dos anys i va treballar als tallers de Georges Leblanc i de Roger Lacourière i allí va entrar en contacte amb Picasso, Rouault i altres destacats pintors i gravadors de l’època. De fet, la col·laboració amb Picasso fou especialment fructífera i això va possibilitar que, als anys seixanta, estampés algunes de les sèries picassianes fonamentals, com foren La Tauromaquia i El entierro del conde de Orgaz.

Durant aquella mateixa dècada, i després de diverses estades a Suïssa, Alemanya i Holanda, va iniciar, ja instal·lat a Barcelona, la seva col·laboració amb Gustavo Gili de cara a la realització de llibres de bibliòfil, en el marc de les edicions de bibliofília “La Cometa”.

El 1975 va recuperar el seu taller personal i es va fer càrrec d’estampar l’obra gràfica de Joan Miró, així com d’altres figures cabdals de la plàstica internacional com ara Salvador Dalí, Hans Hartung, Joseph Beuys, Eduardo Chillida, Richard Hamiton, Lucio Fontana, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Antonio Saura, Manolo Millares, etc. I, a més, i malgrat la forta activitat del seu taller, també va fer obra pròpia, d’un nivell extraordinari.

Entre les realitzacions més importants dels anys 50, destaquen els aiguaforts que il·lustren el llibre El Collsacabra (1952-53) de Joan Triadú. Més endavant, podem destacar la sèrie La masia (1986) i, especialment, la impactant Empúries, inici d’un retorn (1992), amb textos de Alexis Eudald Solà. També dels anys 90 és la seva realització Negre sobre negre (1995), potser on més s’aprecia la petjada avantguardista i, ja el 2005, el conjunt de gravats De Paris a Olot.

En un intent de caracteritzar globalment l’aportació de Barbarà, Pilar Parcerisas, crítica d’art, va escriure que Barbarà “ha aconseguit fer del gravat un autèntic camp d’experimentació atès que ha ampliat els horitzons de les disciplines calcogràfiques tradicionals cap a una veritable actitud de creació”.

Cal destacar especialment la seva col·laboració amb Joan Miró, entre el 1976 i el 1982, que el va dur a viure tot un any a Mallorca al taller de Son Abrines. Barbarà deia que Miró “li havia ensenyat a crear lliurement”. D’aquesta col·laboració podem destacar sèries com Gaudí, Els Gossos, i Personatges i estels, així com d’altres treballs de cara a il·lustrar llibres.

Per a Barbarà, “el gravat no és res més que una pintura en blanc i negre”. I afegia que “cada artista aporta al camp del gravat la seva genialitat, la seva pròpia personalitat i contribueix a enriquir la tècnica per tal que d’altres, menys experts en la creació, puguin explorar els nous camins oberts. Tot i que la innovació no sempre cal per a realitzar una obra important”.

Segons el crític d’art i acadèmic Daniel Giralt-Miracle, “Barbarà ha estat el gravador més destacat de la Catalunya contemporània, mestre i mentor de moltes generacions de gravadors”.

Que el nostre perpetu agraïment, fet realitat en la contemplació de les seves obres, serveixi per honorar la seva figura, el seu mestratge i la seva constant voluntat de millora.

2 comentaris

  • Antoni Gelonch15 Sep, 2016 a las 6:03 pm
    Gràcies Sr. Mestre per aquest comentari i per la lliçó de vida que representa. Els millors valors (generosiitat, amistat, polifacetisme, saviesa,...) són els que indica i que Joan Barbarà representava.
  • Francesc Mestre15 Sep, 2016 a las 11:44 am
    Enhorabona per l'article que fa justícia al Barbarà gravador i artista. Voldria remarcar que, a més va ser una persona molt generosa, oberta a diferents arts com la música i la literatura i a qui sempre agrairé l'ajuda que em va oferir desinteressadament al obsequiar-me amb un gravat de Joan Miró, (un altre artista generós) per que, va dir-me quan vaig obrir la galeria que "volia que m'anés bé, iquan s'obra un projecte així, no se sap mai amb el que et pots trobar"

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>