Joseph Beuys a/i Catalunya

Joseph Beuys a/i Catalunya

Joseph Beuys va néixer a la ciutat alemanya de Cléveris el 1921, en el si d’una família profundament religiosa. Durant la Segona Guerra Mundial es féu aviador i el 1943, en una acció aèria en territori enemic, el seu avió va ser abatut i ell va quedar molt mal ferit. El van trobar els tàrtars, que amb medicines naturals en van tenir cura durant vuit dies i li van salvar la vida. Aquest fet va marcar molt Beuys, que en la seva maduresa artística va basar la seva trajectòria en el camp de les idees i es va recolzar en les seves experiències vitals.

L’estiu del 1966, quan ja feia cinc anys que ocupava la càtedra d’escultura monumental de la universitat de Düsseldorf, Beuys va passar per Catalunya i va visitar Manresa, mogut per una creixent inquietud espiritual i la lectura dels escrits de sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. Al segle XVI, Ignasi de Loiola va fer una llarga estada a Manresa, després d’haver visitat Montserrat, en una senzilla cova. És en aquella estada en què va començar a redactar la seva experiència espiritual, que després va aplegar al llibre dels Exercicis Espirituals.

Beuys va visitar Manresa, mogut per l’interès que li produïren els escrits d’Ignasi de Loiola i pel seu interès en l’espiritualitat, com si fos un viatge d’iniciació a un «punt d’energia cultural». Pilar Parcerisas, que fou co-comissària de l’exposició Joseph Beuys. MANRESA Hbf, el 1994 al Centre d’Arts Santa Mònica, escrivia al catàleg: «Certament, Manresa és un indret geogràfic d’especials característiques i, sobretot, un punt d’energia on s’entrecreuen l’aigua que discorre per la vall del Cardener i la llum que ve de Montserrat, la muntanya sagrada que irradia llum capaç d’afavorir la intuïció fins a generar il·luminacions de gran abast, de les quals en queden proves de caràcter històric que han canviat la concepció del món.»

D’aquesta vivència, Beuys va crear el 15 de desembre del 1966, a la galeria Schmela de Düsseldorf, l’acció MANRESA, amb la col·laboració del compositor Henning Christiansen i de l’escultor Björn Nörgaard. Parcerisas també ha escrit sobre aquesta acció: «Un dels conceptes detonants de l’acció MANRESA, que és clau en el pensament de Beuys, és la necessitat de travessar una crisi existencial com a via per a superar el materialisme. (…) I aquesta premissa desemboca en un dels conceptes més importants del projecte de Beuys, que és la noció de ‘art ampliat’, no tant com a teoria sinó com a configuració del pensament, l’única via que pot reconciliar l’home amb la seva vessant espiritual. ‘Cada home és un artista, si exerceix la seva llibertat i el seu capital, que és la creativitat’, va afirmar Beuys. Emmarcada en la corrent estètica de Fluxus, MANRESA és precisament l’acció que es troba en els orígens de la plàstica social que Beuys va propugnar una mica més tard i que va inaugurar el concepte d’art ampliat i la seva etapa d’acció social, política i ecològica

Vicenç Altaió en va ampliar la reflexió: “En aquell moment Beuys exercia la seva influència en tota una generació d’artistes, des de la universitat. És el cas de Jörg Immendorff, que com a alumne de Beuys, va fer un retorn al món de la pintura des del “lletgisme”, o Blinky Palermo, que es troba en l’origen de la nova abstracció, el minimalisme abstracte.

Altaió també recorda que els Exercicis Espirituals d’Ignasi de Loiola no només interessaren a Beuys, sinó que proposaven un mètode que va interessar altres teòrics, com ara Georges Bataille o Roland Barthes, que a partir del mètode de Loiola van construir un sistema: “Perquè per a la ciència el mètode és un sistema d’anàlisi. No hi ha ciència sense mètode, com no hi ha transformació sense iniciació. És la química espiritual”, escriu Altaió.

I seguint el fil, Altaió també desgrana altres conceptes de capçalera de Beuys: la universitat lliure, la democràcia directa i la defensa de la natura.

Però tornant a la relació de Beuys amb Catalunya, i en concret amb Manresa, cal recordar que el 1994 la ciutat li va retre homenatge, tot organitzant al Centre d’Arts Santa Mònica una exposició sobre l’acció MANRESA i col·locant una escultura que li era dedicada, tot fent visible i reivindicant el vincle. L’escultura es va justament encarregar a l’escultor danès Bjön Norgäard, que va col·laborar amb Beuys en aquella acció del 1966.

Beuys també té un vincle amb Cadaqués: el 1981 la galeria Cadaqués, oberta aquell mateix any pel marxant i arquitecte Italo-suís Lanfranco Bombelli, va exposar obra en paper de Joseph Beuys. Tot i que l’artista no va passar per Cadaqués, aquesta exposició és simbòlica, perquè fou la primera vegada que es va exposar obra de Beuys a l’estat espanyol.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>