Kuniyoshi, gravador del ‘món flotant’

Utagawa Koniyoshi fou un dels darrers grans mestres japonesos de l’estampa sobre fusta (‘ukiyo-e’).

Fill d’un tintorer que treballava sobre seda, va néixer el 1797 amb el nom de Yoshizo. Durant la seva joventut, va ajudar molt probablement al seu pare, tot fornint els dibuixos de les peces que s’havien de tintar, de manera que es va anar orientant, poc a poc i de forma natural, cap el món de l’art.

Primer va estudiar amb el mestre Kuninao, i algunes de les seves obres van atreure l’atenció d’un dels grans mestres japonesos de l’estampa, el gran Toyokuni, qui el va admetre al seu taller el 1811, i de qui esdevindria un dels principals alumnes. Hi va restar com aprenent fins el 1814, que es quan va prendre el nom de Kuniyoshi i es va instal·lar com artista independent.

Com altres artistes de l’escola Utagawa, va començar fent peces per als teatres, però no va tenir cap èxit. Llavors va viure uns anys certament difícils, i va haver d’arribar, per poder guanyar alguna cosa per viure, a reparar i vendre tatamis usats.

Va trobar llavors per atzar Kunisada Utagawa, que havia estat condeixeble seu i menava una vida pròspera. Considerant que el seu propi talent artístic era superior al de Kunisada, va redoblar els esforços per sortir-se’n. De manera, que al cap del temps, Kunisada i Kuniyoshi, que es portaven bé, van acabar col·laborant per tal d’enllestir diverses sèries.

Fou en aquella època que va realitzar diversos tríptics heroics que foren ben rebuts pel públic i, el 1827, va començar la sèrie que li havia de facilitar el reconeixement popular: els Suikoden, o Cent-vuit herois xinesos. I l’èxit també li va arribar en d’altres camps. A començaments dels anys 30, va fer uns paisatges excel·lents, i els anys 1840, va fer nombrosos tríptics d’herois.

Utagawa Kuniyoshi, “Drac”, xilografia, c. 1840

Kuniyoshi també és conegut pels seus dibuixos de gats, que eren els seus animals preferits. Un dibuix del seu alumne Kyosai mostra el taller de Kuniyoshi ple de gats. Ell mateix va fer dibuixos que mostren una enorme empatia amb els seus gats, i els presenta sovint en racons de les seves estampes amb qualsevol pretext.

El 1842, la reforma Tenpo, destinada a fer prevaldre la moral tradicional en el món del teatre i de les belles arts, va prohibir les imatges que representaven cortesanes, geishes o actors. Tot i que fou arrestat, Kuniyoshi se’n va poder sortir només amb una multa.

Als anys 1850, la qualitat de les seves obres va començar a declinar. El gran terratrèmol del 1855, després del qual havia estat donat per mort per la seva família i pels membres del seu taller, va marcar la fi del seu millor període. Estava malalt i tenia fortes depressions, de manera que a partir de llavors va produir poc, i va morir a Edo el 1861.

Va tenir nombrosos alumnes, el principal dels quals, Yoshitoshi, acabaria sent el darrer gran gravador japonès.

En total, es calcula que Kuniyoshi va produir al voltant de 10.000 estampes, entre les què podem trobar sèries com ara: Biografia il·lustrada abreujada del Fundador (c. 1831), Vistes famoses de la capital de l’est (cap al  1834), Herois Suidoken del nostre país (cap al 1836),  Històries de dones sàvies i virtuoses (cap al 1841-42), Cinquanta-tres paral·lels per al Tokaido (1843-1845) (amb Hiroshige i Toyokuni III), Vint-i-quatre parangons de la pietat filial (1843-1846), Sis rius de cristall (1847-1848), Vint-i-quatre parangons xinesos de la pietat filial (cap al 1848), Seixanta-nou estacions al llarg del Kisokaido (1852), Retrats de samurais de la veritable lleialtat (1852) i Vint-i-quatre generals de la província de Kai (1853).

Per mirar els gravats, normalment, cal apropar-s’hi força, per no perdre cap detall. Però davant les estampes del mestre Kuniyoshi, és millor recular tres passos, per tal de prendre la mesura dels efectes d’escala, del dinamisme i dels jocs de colors.

El ‘món flotant’ de Kuniyoshi no te la delicadesa del seu ancestre, Katsushika Hokusai, nascut quaranta anys abans. Però les estampes de Kuniyoshi estan animades per una energia folla, plenes de guerrers i de monstres, de granotes gegants i de monjos que es transformen en immenses migales. Amb Kuniyoshi, tot és panoràmic.

Tot i que menys conegut que l’il·lustre “vell foll del dibuix” Hokusai, i fins i tot que el seu contemporani Utagawa Hiroshige, Kuniyoshi fou objecte, a finals dels XIX i a començaments del segle XX, d’una admiració exagerada per part, sobretot, dels japonisants francesos, amb Rodin i Monet al capdavant. A la seva època, fou conegut i reconegut per les il·lustracions vibrants i en colors que va fer dels 108 herois a “Al costat de l’aigua”, una cèlebre novel·la xinesa, il·lustrada en blanc i negre pel mateix Hokusai abans que no ho fes ell. És fàcil d’imaginar el xoc que devien representar aquells cos a cos de lluitadors amb sabres sanguinolents i aquelles barques plenes d’esquelets amb set de venjança, on la velocitat era representada mitjançant unes grans diagonals.

Kuniyoshi, un gran gravador del ‘món flotant’.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>