A la Revista de Catalunya

A la Revista de Catalunya

Com un regal anticipat de Reis, la Revista de Catalunya publica al número 296 (corresponent als mesos d’octubre, novembre i desembre de 2016) un article d’Antoni Gelonch Viladegut que duu per títol “El fil roig d’un col·leccionista” en què l’autor vol explicar tan les bases teòriques del col·leccionisme com cóm s’ha anat conformant la Col·lecció Gelonch Viladegut.

Però, una col·lecció, ¿neix o es fa? Segons l’autor, en el seu cas, “la col·lecció no va néixer sinó que s’ha anat fent i es continua fent. S’ha anat construint, poc a poc al començament (ja fa quasi vint anys) i després amb ‘brio’ aquests darrers deu anys. Fer una col·lecció representa, en el meu cas, una construcció intel·lectual i estètica que m’ha de produir, i produir a les persones que puguin conèixer-la, moments d’íntima satisfacció, introspecció, estímul i joia. La col·lecció, la Col·lecció Gelonch Viladegut la vaig construint en funció de la interpel·lació que una peça m’inspira o em provoca; no és la signatura allò que em fa decidir, sinó el xoc estètic que sigui capaç de produir-me. Sense aquest xoc, sense aquesta fiblada, sense sentir-me interpel·lat directament, adquirir una peça no té massa interès, perquè allò que m’agrada és el fet de confrontar-me amb la creació estèticament provocadora.

Aquesta confrontació s’emmarca en la recerca de la bellesa. Perquè, en la creació artística, com escriu François Cheng a “Cinq médiations sur la beauté” (Éditions Albin Michel, Paris, 2006), “la recerca de la bellesa, de la forma i de l’estil -tot i que aquesta bellesa, necessària, no és mai suficient- és la marca que distingeix una obra d’art de les altres produccions humanes de finalitat utilitària. L’art autèntic és en si una conquesta de l’esperit; eleva l’home a la dignitat del Creador, fa sorgir de les tenebres del destí un llampec d’emoció i de gaudi memorable, un raig de passió i de compassió compartible. Per les seves formes sempre renovades, tendeix cap a la vida oberta tirant a terra els envans del costum i provocant una nova manera de percebre i de viure”.

I, ¿perquè l’autor va optar per fer una col·lecció de gravats? Doncs, segons escriu, ho va fer perquè el gravat és una via privilegiada d’accés a l’art. Sent, per definició, una tècnica múltiple, era i és una oportunitat d’accedir als Grans Mestres, d’accedir al coneixement de les seves obres i d’accedir, simplement, a la bellesa. I és també una via per als artistes de donar-se a conèixer i de guanyar-se la vida. El gravat és, segons ell, la més democràtica de les Belles Arts. De fet, no és probable que hom pugui adquirir un oli o un dibuix de Rembrandt, per exemple, però sí que és més possible accedir a tenir-ne un gravat. Per això insisteix en la possibilitat que ofereixen els gravats com a eina d’accés a l’art.

En aquest sentit, Antoni Gelonch reivindica i destaca el paper del col·leccionista com un dels agents de la cadena de valor de l’art. I afegeix: “sense col·leccionisme no hi pot haver mercat de l’art, però és que a més es trenca la cadena de valor de l’art, perquè els artistes, els galeristes, les institucions museogràfiques, els crítics i historiadors de l’art, entre altres, es queden sense un dels seus interlocutors. No hi pot haver debat intel·lectual ni intercanvi de valor amb aquests agents exteriors de l’art que som els col·leccionistes”.

I un col·leccionista es reconeix fàcilment en les paraules de Walter Benjamin, perquè”col·leccionar és una forma de coneixement que està íntimament lligada a la memòria, i que es caracteritza per la seva riquesa, per la seva capacitat de mobilització, d’afavorir associacions sobtades i de produir vincles no anticipats entre una experiència del present i una del passat. Tota col·lecció s’allunya doncs, de la mera acumulació de records i materials morts, i pot constituir una reserva d’experiències i d’imatges immensa, polimòrfica i oberta.”

A un col·leccionista, doncs, normalment, allò que més li agrada és el procés de cerca: trobar la peça o l’objecte fora del comú o difícil d’aconseguir, amb les històries que tenen al darrera. Però al costat d’aquesta motivació per la recerca, hi ha unes altres característiques psicològiques que els col·leccionistes acostumem a tenir. Aquestes característiques les podríem agrupar sota tres grans epígrafs: són extremadament ordenats, basen l’elecció en criteris personals i, a més, mostren el què tenen. Podria ser que no es donessin totes aquestes característiques alhora, però sí que sembla que es donen totes elles en proporcions oscil·lants al llarg de la vida.

Si aquestes reflexions et semblen interessants, pots llegir l’article clicant aquí: http://www.gelonchviladegut.com/ca/seccion/informaciones/prensa/

Bona lectura, i bons Reis!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>