La vitalitat del gravat a Israel

La vitalitat del gravat a Israel

L’actualitat del gravat a Israel ve marcada per l’obertura de diversos tallers que senten la necessitat de donar a conèixer i difondre el ric patrimoni d’artistes que han treballat durant molts anys. Tenim en aquesta línia, per exemple, el Jerusalem Print Workshop que va néixer el 1974 de la mà d’Arik Kilemnik, just en un moment en què el gravat només es treballava en àmbits molt privats per part d’artistes que havien emigrat al nou Estat israelià provinents d’Europa o dels Estats Units.

Tal com diu el propi Kilemnik, “ens considerem seguidors d’aquella època [començaments de la segona meitat del segle XX], una baula més en la cadena. Volíem preservar els mitjans més tradicionals amb les tècniques més antigues i, al mateix temps, volíem desenvolupar noves tècniques tot animant els artistes a conèixer el gravat i amb la voluntat d’ajudar-los per tal que poguessin crear, sense tenir restriccions econòmiques de cap tipus“. Amb aquest esperit, alhora de consolidació i d’obertura, els gravadors israelians contribuïen a la cultura com els pagesos i ramaders ho feien als kibbutz i els altres ciutadans cadascú en el seu camp d’activitat.

De fet, a Palestina no va existir cap tradició artística fins el 1906 quan la Bezalel School of Arts es va establir a Jerusalem, tot i que des de mitjans del segle XIX ja coneixem gravadors com ara Rabbi Israel Bak, que va arribar a Jerusalem el 1831 i qui en realitat fou l’únic gravador establert en aquesta ciutat durant més de 20 anys.

De tota manera, la contribució més important al gravat no es va produir fins mitjans segle XX, de la mà d’immigrants procedents d’Alemanya i d’altres països de l’Europa central, que arribaven influenciats per les xilografies del període expressionista alemany. Podríem citar, per exemple, en aquesta línia a Hermann Struck, Jakob Steinhardt o David Rakia.

A partir dels anys 60 molts gravadors israelians van anar a formar-se a París, Londres o Nova York. És el cas, per exemple, de Naomi Smilansky o de Shraga Weil, que van fer viure al gravat uns anys d’esplendor i que es van convertir en mestres al seu retorn. Són anys de consolidació i de regnat de la serigrafia, una tècnica que necessita habilitat inventiva, improvisació i un cert sentiment d’impaciència, característiques ben arrelades en el ser israelià contemporani.

El primer artista que va treballar al Jerusalem Print Workshop fou Robert Rauschenberg, ho feu el mateix 1974, i hi va estampar una peça a la única premsa que tenia el taller llavors, una peça que anava destinada a una exposició al Museu d’Israel a Jerusalem. A partir de llavors, i per a recaptar fons, es van produir sèries de gravats, com les realitzades per Naftali Bezem o per Michael Argov.

En aquest taller avui en dia s’hi treballen la serigrafia, l’aiguafort, l’aiguatinta, la litografia i l’enquadernació, i comencen a despuntar, de nou, treballs de xilografia. També tenen una biblioteca i un arxiu especialitzats en gravat. Entre els artistes que hi treballen regularment podem esmentar principalment a Ran Segaly i Sidon Rothenberg, en el camp de l’aiguafort; a Eitan Hurwitz , Yoav Raban i Wanja Schaub, en el camp de la serigrafia; i a Alexander Vojik en els camps de la xilografia i de la litografia. També és interessant destacar que cada any fan un concurs obert per a tenir gravadors en residència.

També és interessant conèixer les seves fonts de finançament: un 40% prové de la venda d’obres; i la resta l’obtenen del suport del Ministeri de Cultura, de l’Ajuntament de Jerusalem, de la Jerusalem Foundation, de la Bracha Foundation i de la Loteria Nacional israeliana. Un sistema que probablement caldria estudiar i, eventualment, copiar a casa nostra.

El gravat, doncs, està ben viu a Israel, és hereu d’una llarga tradició, i està obert a les noves tendències i a nous sistemes organitzatius i de gestió. תודה (gràcies).

2 comentaris

  • Antoni Gelonch19 May, 2016 a las 9:24 pm
    Moltes gracies per seguir-nos i pel teu comentari. Desitgem que aquest article del Blog sigui d'utilitat per al professorat i els teus companys de Gravat al Cercle Artístic de Sant Lluc.
  • Jeroni Parera19 May, 2016 a las 12:19 pm
    Ho veig molt interessant i en faig difusió al professorat i companys de Gravat a la meva escola , el Centre Artistic de Sant Lluc de Barcelona.

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>