Lluís XIV, col·leccionista

França és un país que te por de la seva història. Ho dic perquè em vaig quedar estupefacte quan vaig saber que a l’École Normale Supérieure, una de les Grandes Écoles on es formen les elits franceses comencen el Curs d’Història el 1815 (sic). Ni l’Antic Règim ni Napoleó…

Per això les referències als reis de la dinastia Borbó són tan migrades al nomenclàtor de carrers. A França no hi ha cap avinguda dedicada a cap Rei, i només els trobem en la denominació d’alguns instituts. Tot i que no deixa de ser simptomàtic que els dos millors instituts de Paris siguin Henri IV i Louis le Grand (al·lusió quasi poètica a Lluís XIV),…

Jean-Jacques Aillagon, qui fou Ministre de Cultura i després president de l’Establiment públic del museu i del domini nacional de Versalles, afirmava: “Si Lluís XIV ha estat negligit per la memòria de les institucions, és sens dubte perquè fa por. S’ha tingut por, si es feia un homenatge a la seva obra, de que no semblés que s’aprovava el seu sistema de govern, la ‘monarquia absoluta’ que el Segle de les Llums i la Revolució van voler esborrar. Aquesta por, és també, la que inspiren els gegants. Però avui en dia aquestes pors puerils no tenen ja cap raó d’existir. Versalles ja pot fer un homenatge al seu genial promotor”…quasi 300 anys després de la seva mort (l’exposició es va fer l’any 2009).

Pierre Daret, “Louis XIV Dieudonné Roy de France”, aiguafort, c. 1670

I ara que diuen que les pors han estat esvaïdes, és just quan volem destacar els aspectes que fan de Lluís XIV, un col·leccionista de primer ordre. Per tal de manifestar la seva glòria a tothom, el Rei Sol va convocar al seu entorn totes les arts i tots els grans artistes de la seva època. I, Colbert, que sembla que no en tenia prou acumulant totes les altes responsabilitats del Regne, excepte la Guerra i els Afers estrangers, fou durant més de vint anys l’infatigable director d’orquestra d’aquest ‘gran taller’.

Enquadrats pel sistema de reials acadèmies, la pintura, l’escultura, la numismàtica, el gravat, l’arquitectura, la música, la dansa, l’eloqüència,…,van treballar per la glòria del ‘rei més gran de la terra’. Així, com també cal destacar el paper que hi van jugar les grans manufactures creades o protegides per Colbert, amb la intenció de retenir a França els millors artesans: les armes a Saint-Étienne, els miralls (Saint-Gobain), la roba fina (Abbeville), els brodats, les puntes, etc. Però també els teixits i les tapisseries, amb les manufactures de la Savonnerie, dels Gobelins i de Beauvais. I més, i més.

Es tracta, sens dubte, del més important mecenes que havia existit mai a França, superant les millors hores del Renaixement. I tot això, Lluís XIV ho feia pensant en els segles futurs, en la posteritat, i per això es basava en la qualitat i en l’eficàcia. No era la propaganda allò que el movia, o no només, era la glòria futura i el judici favorable de la història el que cercava a través d’aquest mecenatge generós i d’aquest afany de col·leccionar el bo i millor en qualsevol de les arts per tal d’augmentar la seva presència arreu, i la de la  França que ell encarnava en tant que monarca absolut.

Lluís XIV estimava sobretot la dansa, la música i l’arquitectura, però va fer que Bernini anés a París per treballar al Louvre i comparava (per pur xovinisme) Charles Le Brun amb el Veronès…ho volia tot, volia el millor i ho volia per ell. Ho volia pel gaudi, per la glòria, per la posteritat, per ser recordat com un Rei mecenes a qui agradava col·leccionar obres i instants de bellesa. Ho volia per França, la mateixa França que encara no s’ha reconciliat del tot amb ell i que no l’estudia a les Grandes-Écoles… Ai!, si qui perd els orígens, perd la identitat… França està molt perduda, tan des del punt de vista moral com històric. Veurem aviat cap on va, si cap al futur o cap a l’abisme.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>