Els artistes i Tiananmen

tiananmen

Aquesta setmana de commemoració de la repressió salvatge de les manifestacions d’estudiants a la plaça de Tiananmen, el poder xinès organitza l’amnèsia col·lectiva. Qualsevol al·lusió als esdeveniments del 3 i 4 de juny del 1989, que van estar a punt de canviar el curs de la història de la Xina moderna, està prohibida. Pekín està enquadrada mil.limètricament per les forces de l’ordre, en uniforme o vestits de civil, que s’han desplegat massivament per la capital xinesa…Qualsevol evocació del tabú d’Estat comporta anar darrera les reixes.

Els estudiants estrangers matriculats a les universitats pekineses tampoc se’n surten millor: han estat “invitats” sense contemplacions a fer un viatge d’estudis gratuït a la Mongòlia Interior els dies 3 i 4 de juny, un viatge destinat a “enriquir l’experiència dels estudiants i a augmentar els intercanvis entre estudiants i professors”. “Tots els estudiants estrangers han d’assistir a aquest estada. Gràcies per la vostra cooperació”, precisa la circular. Qualsevol absència ha d’estar justificada per un certificat mèdic o per un cas de força major.

Aquestes precaucions són inútils amb els estudiants xinesos, que ja fa anys i panys que estan condicionats en les seves vides. Una part de la joventut ignora fins i tot que els esdeveniments del 1989 hagin passat. Un terç de la població xinesa té menys de 25 anys i per tant són nascuts després dels esdeveniments de la “primavera de Pekín”. I els grans no volen parlar d’un tema que ha esdevingut tabú. Quan es pregunta sobre el tema prop de les universitats de Pekín la resposta més freqüent, segons els periodistes occidentals, que no saben de què els hi parles. Una declaració d’ignorància, real o fictícia.

Els dirigents comunistes només tenen una por: veure renéixer les reivindicacions democràtiques que demanaven els manifestants el 1989, a les que s’havien sumat parts importants del totpoderós Partit Comunista Xinès. Totes les personalitats destacades relacionades amb els esdeveniments, com ara Bao Tong, secretari de Zhao Ziyang, secretari general del PCX de l’època i favorable a les reformes polítiques, o Ding Zilin, fundadora de les “Mares de Tiananmen”, les han posat en règim de residència vigilada lluny de Pekín. Però també hi han posat a desenes de bloguistes o a artistes amb obres que fan al·lusió als esdeveniments.

Com ho han fet amb els informatius de TV, la censura a Internet és draconiana. A l’enciclopèdia on-line Baidu, una espècie de Wikipedia local, no hi ha cap pàgina referent a 1989. A la plataforma de microblogs Weibo, el “Twitter xinès”, les estisores també s’han emprat a fons. Centenars de paraules, noms propis o expressions que poden evocar la repressió del 1989 estan literalment prohibides: “Li Peng”, “Zhao Ziyang”, “tank”, “Tankman” (expressió amb la qual s’identifica l’home que va bloquejar un tanc), “Tiananmen”, “vaga d’estudiants”, “viatge obligatori”, “protestes”, “veritat 89”,…Però també les xifres 6-4 corresponents a la data del 4 de juny…

Els accessos a la parada de metro Muxidi, on nombrosos estudiants van ser assassinats els dies 3 i 4 de juny, estan tancats. Com també ho està el mausoleu de Mao Tse-Toung. Els accessos a la plaça de Tiananmen estan controlats estrictament. I la policia impedeix als periodistes estrangers d’acostar-se als “llocs sensibles” o de realitzar entrevistes sobre la “data sensible”. Amnèsia col·lectiva induïda…

I els artistes no han escapat tampoc a aquest control, també són vigilats per les autoritats en aquest període.

L’artista xino-australià Guo Jian, que havia participat a les manifestacions de Tiananmen, ho va notar en carn pròpia el diumenge 1 de juny. Ha estat víctima d’un dels arrestos “preventius” que es fan a les persones que podrien voler commemorar la massacre. Quina va ser la seva falta? Una entrevista al Financial Times en què evocava els seus records i la realització d’un diaporama de la mítica plaça recoberta de carn trinxada. “Vull que la gent vegi que aquesta cultura violenta existia no només abans, sinó que continua sent forta a la Xina”, declarava.

Una altra personalitat a qui li han tocat aquestes intimidacions és l’advocat Pu Zhiqiang, amic i defensor del cèlebre artista xinès Ai Weiwei. Pu va ser arrestat per “atemptat contra l’ordre públic” just després d’una trobada organitzada a casa d’un particular per a parlar sobre els esdeveniments del 1989. Pel que fa a Ai Weiwei, ha hagut de veure com era exclòs d’una exposició on s’havia de presentar el seu treball, a Shanghaï. Al web Blommberg View, l’artista que es troba en llibertat condicional, denunciava una acció destinada a tenir-lo allunyat del públic durant el 25è aniversari de les manifestacions. I Ai Weiwei ho aprofita per a denunciar “l’oblit” del poder: “Com un govern que modifica i arriba a voler esborrar la Història pot arribar a reconèixer les seves faltes i a ajustar les seves accions en el futur?”, escriu. I no s’està d’afegir que la desinformació respecte del passat és tan nociva per als xinesos “com la contaminació de l’aire o la corrupció”.

I la justicia universal? Bé, gràcies.

 

Etiquetes: artistes, China, Tiananmen

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>