Els ‘experts’ de l’art

A les principals cadenes de televisió, hi ha una sèrie que té un èxit quasi planetari i que porta el nom d”Els experts’. Aquests experts analitzen, escruten, cerquen amb la finalitat de descobrir els objectius i modalitats que hi ha a l’entorn d’un crim. I el públic s’hi apassiona. En un altre registre, al meu entendre més positiu, també existeixen els ‘experts’ de l’art, els professionals que analitzen i cerquen en relació a la producció d’una obra d’art, al seu procés de creació i als itineraris que ha seguit una determinada peça. Perque al món de l’art també hi ha abusos, atribucions falses, litigis, còpies,…És un món apassionant que m’agradaria ajudar-vos a descobrir.
I com pasa en algunes sèries televisives començarem per viatjar al cor del tema; parlarem d’un centre que es troba al capdavant, un dels millors centres per a aquells que cerquen en el món de l’art.
Efectivament, al Museu del Louvre, els visitants es passegen sense sospitar que al subsol hi ha uns investigadors que analitzen i cerquen la veritat per tal de determinar l’autenticitat dels objectes d’art. Per a dur a terme aquestes recerques, els científics del ‘Centre de recherche et de restauration des Musées de France (C2RMF)’ (Centre de recerca i restauració dels Museus de França) utilitzen l’Accelerador Gran Louvre d’anàlisi elemental, anomenat ‘Aglaé’, que és capaç d’analitzar amb precisió la composició química de qualsevol objecte sense necessitat de trosejar-lo. Aglaé disposa d’un canó de 25 metres que bombardeja mitjançant ions l’objecte en qüestió. La matèria reacciona i reenvia raigs X que contenen la fitxa d’identitat química de l’objecte.
A la mitologia grega, Aglaé, la més jove de les Tres Gràcies, simbolitza la bellesa. Un nom adequat per a aquesta joia tecnològica del C2RMF. Un dels innombrables mitjans tecnològics de que disposen els experts del Centre.
En aquest tipus d’organismes (com és també el cas del Centre de restauració de Béns Mobles de Catalunya), hi trobem professionals amb formacions diverses: químics, fotògrafs, físics, radiòlegs, òptics, documentalistes, informàtics, metges, restauradors, conservadors, historiadors de l’art i arqueòlegs, entre altres. Aquesta diversitat d’oficis no deixa de ser una paleta transversal i multidisciplinar al servei dels museus. I vet aquí un altre exemple de la relació entre ciència, tecnologia i art, perque el repte d’aquest tipus de centres és interpretar millor les interaccions entre la recerca científica i la restauració d’obres d’art.
Aquest tipus de centres s’assemblen a un rusc. Habitualment hi ha una càmara negra, una biblioteca, habitacions amb vidres tintats on treballen els laborants, una sala de control on alguns especialistes fan funcionar l’accelerador i sales de condicionament de les obres. Aquests centres també tenen, sovint, aparells nòmades que permeten intervenir in situ en els museus escampats arreu del territori quan es fan peritatges, especialment en el cas d’autentificació d’una obra de cara a la seva compra.
Amb aquest arsenal de mitjans i d’instal.lacions, centenars d’objectes passen per les mans dels científics. I és així, amb l’ajut de tècniques ultrasofisticades d’anàlisi (llum rasant, infraroig, UV, radiografia, etc.), com els experts poden arribar a esbrinar la carcassa d’una estàtua, les asprors d’un quadre, els indicis i indicacions de colors, les vacilacions d’un pintor o d’un gravador, o els canvis de composició d’una obra.
A nivell europeu, existeix el programa ‘Charisma’, un gran projecte en el què participen 21 institucions museístiques, que té com a objectiu el posar en comú els seus mitjans tecnològics.
Però m’agradaria subratllar que, a més de l’aspecte quirúrgic del seu treball, els restauradors han de fer front de forma quotidiana a una multitud de problemes deontològics. Perque quan es toca una obra per part dels restauradors, se la modifica de facto, i això suposa una considerable responsabilitat. Hi ha moltes preguntes que cal fer-se: quan una peça té sigles d’existència, en quina època el restaurador l’ha de fixar? cal restaurar una obra en estat de ruïna? La qüestió és encara més complexa quan existeix divergència entre la voluntat del creador i la necessitat de preservar…
Si la reversibilitat i la visibilitat del què s’ha practicat són els dos pilars de la restauració, a vegades cal transformar profundament la naturalesa de l’objecte per tal que duri, com és per exemple el cas de la conservació de fustes arqueològiques que floten a l’aigua i que necessiten la injecció d’una resina que fa que la fusta pessi més. Es modifica i força l’objecte. Al meu entendre, davant aquest tipus de contradicció inevitable, cal apel.lar a una restauració raonada i raonable.
Aquests centres també tenen com a missió la conservació preventiva del patrimoni. Aquesta intervenció es realitza tenint en compte tots els aspectes que intervenen en la conservació de les obres, és a dir, en relació a les seves condicions medio-ambientals, al clima, a les vitrines, als socles, al condicionament , a la iluminació, etc. Aquesta conservació preventiva ja forma part de les rutines dels principals museus, perque té la ventatge de tractar el conjunt d’una col.lecció, mentre que la conservació curativa només tracta una obra cada cop per la qual cosa resulta menys costosa.
I també cal que aquests centres integrin a les seves activitats les preocupacions ecològiques. Un veritable repte, doncs la restauració i la conservació s’han basat durant molt de temps en la utilització de materials plàstics, que són contaminants i àdhuc poden ser tòxics per a les persones. L’activitat d’aquests centres cal entendre-la com un gest cultural i responsable de cara al patrimoni.
Tenim doncs un pom de ciència, art, tecnologia, ètica, raó i ecologia. Un pom que cal que conservem.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>