Lung & Bones

Lung & Bones és el títol d’una exposició que la gravadora Gemma Molera presenta al Claustró del Monestir de Sant Cugat , malauradament només entre el 5 i el 28 de maig.

“Lung” és pulmó i “bones” en aquest cas significa ossos, perquè el que la gravadora ens vol transmetre és la idea que consta al subtítol “Sortosa d’haver compartit aquest tumor en el meu cos”.

Sí, perquè tal com escriu la Gemma Molera al programa que acompanya l’exposició “la vivència d’una malaltia greu en la pròpia pell és com aprendre a caminar per diferents viaranys: a voltes per camins planers i delicats, a voltes per indrets costeruts, emboirats o sense sortida”. I afegeix l’artista que la malaltia li ha permès redescobrir la passió per anar al taller a transformar i plasmar totes les vivències; primer en pintura a l’encàustica, més matèria i més física, i després en dibuixos fets amb ploma d’ocell, com una teràpia lluminosa i alada per sanar el cos i l’ànima. La Gemma escriu que el dibuix, l’encàustica i el gravat són les seves passions, li donen força i li permetem expressar-se més enllà de les paraules, també en aquest dur i llarg procés d’emmalaltir.

En el text -molt propi, descriptiu i escrit a raig- que podem trobar en el programa, la Gemma va descrivint el procés de la seva malaltia, des de la comunicació del diagnòstic (carcinoma de pulmó esquerre amb metàstasi als ossos), a les proves per confirmar-lo (adenopaties, biòpsies, Pet, TAC, QT, etc.), continuant amb els diferents tractaments, invasius i dolorosos (quimioteràpia endovenosa, radioteràpia, immunoteràpia i potingues i beuratges amb plantes remeieres i, fins i tot, una teràpia alternativa i espiritual que ella mateixa qualifica de força estrambòtica), per acabar  explicant en carn viva els seus sentiments (amor infinit pels seus, però també plors, culpabilitat, malestar, por, dependència, ganes de marxar a l’últim racó de món per assolir la pau interior,…).

 

S’ha de ser molt valent i molt gran per a suportar-ho i per explicar-ho, però és que la Gemma és molt valenta i molt gran! Ella escriu que, després de fases d’una extrema crueltat i de noves males notícies respecte de la seva salut i de la força del monstre que porta dins, comença a acceptar el seu tumor i que hi dialoga, i que arriba un moment que reforçada la seva autoestima i tretes algunes culpabilitats ja pot demanar al tumor que se’n vagi perquè ja no el necessita…Però el tumor no li fa cas.

El tumor, que s’ha escampat pel seu cos i que els metges malden per controlar, li ha permès però recuperar la força, empoderar-se com a dona, decidir que vol viure plenament, seguir estimant i sentint-se estimada i recuperar una pau interior que tan anhelava. Clar que la torna és l’embat del dolor, més proves, i la voluntat d’expressar tots els estats pels que està passant.

I acaba aquest text, que tants cops he rellegit, amb unes afirmacions positives i, alhora, colpidores: “I aquí em teniu. Només sé que vull viure l’ara i l’aquí. No sé demà on seré ni que passarà. Tot el que ha passat està bé, està fet amb amor i amb amor vull continuar la meva vida. Tinc la certesa interior que he de seguir amb la connexió profunda de la llum verda sanadora, acceptant que són les meves defenses les que treballen i sóc jo mateixa que vull seguir lluitant positivament per treure’m del damunt aquesta malaltia. I estic segura que ho aconseguirem!”. Amén.

Aquest article és obvi que no l’he escrit jo. Aquest article l’ha escrit la Gemma Molera, jo només us ho faig arribar com exemple de coratge, d’amor i de lligam amb l’art enfront de les adversitats, unes adversitats que difícilment poden ser més costa amunt. Per a mi, les vivències, les reflexions i la manera d’explicar-ho de la Gemma han estat un exemple de cara a ser més positiu, més decidit i més proper. Espero que a tots els que llegiu aquest article us arribin les mateixes sensacions. Cal ser-hi, cal lluitar, cal esperar i cal mirar al front. Com la Gemma. Sempre.

 

3 comentaris

  • Antoni Gelonch19 May, 2017 a las 8:09 pm
    Gracies a tu i molta força!
  • Gemma molera18 May, 2017 a las 12:12 pm
    M'encanten els articles que treus cada setmana, Antoni Gelonch Viladegut Animo a la gent que s'estima l'art i en especial el gravat que us feu seguidors d'aquest meravellós bloc
  • Gemma molera18 May, 2017 a las 12:09 pm
    Antoni Gelonch Viladegut Gràcies gràcies gràcies mil per aquest article tan bonic! En farem difusió a la meva des de la meva pàgina web www.gemmamolera.com

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>