Memento mori: la mort en els gravats alemanys dels segles XV a XVII

Tot fullejant i estudiant catàlegs i llibres especialitzats, no deixa de sorprendre el nombre imponent d’imatges que il·lustren el tema de la mort i del macabre en els dominis germànics entre els segles XV i XVII. Cal afirmar d’entrada que en aquest camp del macabre, Albrecht Dürer i el seu entorn foren al mateix temps els més prolífics i els qui van tenir més inventiva, tot i que cal guardar també un lloc d’honor per a les il·lustracions fetes a Estrasburg entre finals del segle XV i començaments del segle XVI.

En els orígens, les danses macabres servien de memento mori, és a dir, que l’espectador, en tenir davant dels seus ulls el fet ineluctable de representació de la mort, fos quina fos la seva edat, sexe o estatus, havia de fer balanç de la seva vida tot esperant ser salvat de la condemna eterna, i per això aquestes danses van acompanyades d’imatges de predicadors (dominics o pastors, segons si s’ha restat catòlic o s’ha abraçat la Reforma protestant) a la trona o de representacions de la Caiguda que obrien o tancaven el cicle iconogràfic, i amb els corresponents textos d’acompanyament, que deixaven clar el tema, per si de cas…

També podem contemplar nombrosos gravats on es visualitza aquesta idea que contraposa un o diversos personatges a la idea de joventut i de futur, dit d’una altra manera a l’equació Bellesa/Vida amenaçada per una Mort imminent. Un dels primers exemples gràfics d’això n’és el gravat, de 1485-1490, sobre coure del Mestre del Llibre de la raó, actiu a la zona del mig Rin, i que mostra a un jove agraciat somrient i una mica despectiu i un “que torna de la mort”, amb els ulls tristos, que conserva encara una mica de carn i de cabells i que sembla estar donant una lliçó al jove que viu sense suc ni bruc.

Mestre del Llibre de la Raó, "El jove i la Mort",  gravat, 1485-1490

Mestre del Llibre de la Raó, “El jove i la Mort”, gravat, 1485-1490

Contràriament a les il·lustracions de llibres d’altres grans centres editorials, la Mort és sovint present en les produccions fetes a Estrasburg durant les dues primeres dècades del segle XVI, principalment en les edicions dels sermons del cèlebre predicador Jean Geiler de Kaysersberg. Generalment representada per un esquelet, dialoga amb un pagès, qui l’acusa d’haver fet morir la seva esposa, com es pot observar en una edició de Martin Flach, del 1520, del conegut Ackermann aus Böhmen, escrit per Johannes von Tepl cap al 1400.

Per la seva banda, al llibre Adolescentia, de Jakob Wimpfeling (Knobloch, 1505), que és una mena de tractat pedagògic per a ús de gent jove, les dues úniques representacions que hi ha presenten un home molt elegant, ric, en un ambient urbà, i la Mort com una parca esquelètica prop d’una església o d’un cementiri, una idea que no deixa de ser la mateixa del gravat del Mestre del Llibre de la raó que hem comentat abans, mentre que el text contraposa la falsedat del món i els seus plaers a la certesa de la mort.

Però és especialment en les publicacions del impressor més prolífic dels anys 1500-1520, Johann Grüninger, on podem trobar més ocurrències sobre la Mort. A l’edició del 1501 de La Consolació de la Filosofia de Boeci, una de les obres més influents de l’Edat Mitjana i dels començaments del Renaixement, Grüninger empra segons el seu costum el mètode dels boixos aparellats: a l’esquerra, dos personatges que se suposa que representen la Filosofia i l’autor comenten el gravat central, que presenta què és el què els hi passa als violents, i que no és altra cosa que la Mort a cavall traspassant-los amb una gran fletxa. De tota manera, les il·lustracions més interessants les trobem en alguns reculls de sermons de Geiler, sovint recollits pel seu amic, el franciscà Johannes Pauli. Així, a l’edició de 1514 dels Sermones prestantissimi, diverses imatges mostren la Mort intervenint en situacions de la vida quotidiana: un moribund consolat pels seus, mentre un monjo amb el seu rosari fa la becaina i la Mort amb una pala a la mà anuncia la seva arribada. D’altra banda, una ‘figura’ de la Mort armada amb una atxa, una falç i un arc apareix al Das buoch Arbore humana (1521).

A partir dels anys 1520, en les ciutats i territoris guanyats per la Reforma protestant, la temàtica macabra sembla desaparèixer de la il·lustració de llibres, tot i la notable excepció que representa les Imatges de la mort de Hans Holbein. Si aquest tipus de representacions les trobem en gravats, normalment es refereixen al tema de la jove i la Mort, cosa que permet proposar al lector motius eròtics sota l’empara de suposades lliçons morals.

La darrera obra feta a Estrasburg en el període estudiat  que tracta aquest tema es un full volant de Jacob Van der Heyden (de cap al 1615) on es veu la Mort de front, disposada a tirar contra l’espectador amb una ballesta. No es pot explicar millor el tema!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>