Montolieu, un altre cop

Cada mes de maig la Col.lecció Gelonch Viladegut té una cita programada a Montolieu, una vila del departament de l’Aude a la Regió del Llenguadoc-Rosselló, que s’autoqualifica com a poble del llibre. Un poble que ens meravella pel seu dinamisme, per l’empenta de la gent del Musée des Arts et Métiers du Livre i per l’amabilitat i acullida dels que visiten l’exposició.

El 2012 vàrem iniciar un cicle d’exposicions que porta per títol “La permanència del gravat”. Aquest cicle s’ha configurat de manera cronològica i això ha permès presentar una gran varietat d’artistes i de tècniques al voltant del tema del gravat. De manera que en aquest cicle de tres anys hem fet tres exposicions: “De Durer a Goya”, “De Goya a Picasso” i “De Picasso als nostres dies”. Uns 200 gravadors han estat representats i centenars d’escolars han pogut gaudir de les visites pedagògiques i dels tallers que s’han organitzat com a complement de l’exposició.

Cal que se sàpiga que Montolieu és un poble d’uns 700 habitants que compta amb una quinzena de llibreries de vell i d’ocassió i que és un centre d’agitació cultural en aquest departament rural i perifèric del sud de França, que té com a referent la vila de Carcassona. I cal també que se sàpiga que el Musée que acull les exposicions de la Col.lecció està gestionat per una associació, que passa les seves angunies i que té els seus neguits per tal que tot quadri i, ben especialment, l’economia.

Massa sovint tots plegats, i aquest defecte també el té aquest blog, parlem de les grans infrastructures culturals i dels grans artistes, perque són més presents als mitjans de comunicació i perque fa més ‘in’ parlar-ne. Hi ha aquesta capsigronada de voler estar sempre a la última, una última que sovint interessa poca gent…I, en canvi, prestem poca atenció al teixit associatiu o als artistes menys coneguts que són els que realment ens donen el to de la nostra vitalitat cultural i que permeten que l’extensió de la cultura sigui una realitat.

I l’associació ‘Montolieu, village du livre”, que gestiona el Musée abans esmentat, és un exemple en aquest sentit. Amb pocs mitjans econòmics (potser massa pocs), amb poc personal (amb tota seguretat, massa poc) i sense campanyes de publicitat, són capaços d’atreure cada any més de 4.000 persones que visiten les exposicions que s’hi fan amb fons de la Col.lecció. En nom de la cultura i la civilització, gràcies els hi siguin donades.

La Col.lecció viu un bon moment pel que fa a presència expositiva. Aquest any, per exemple, hi haurà exposicions a Paris i a Barcelona i l’any proper a Miami, però la Col.lecció resta fidel a Montolieu, al seu Museu i a la seva gent i tornarà a estar-hi present aquest any. Perque és important el què fan i com ho fan i perque hi ha bona entesa. Ara, caldrà començar a parlar tots plegats sobre la continuació d’ aquesta aventura conjunta a favor de la difusió de l’art. Ho farem tot prenent un ‘muscat’ a la plaça de la República. Salut i per molts anys!

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>