Montolieu

Potser a alguns dels seguidors del blog, aquest nom no els hi digui res. I és una llàstima perquè el lloc, i sobretot la seva gent, s’ho valen.

Montolieu (en occità Montoliu) és un municipi francés del departamento de l’Aude a la regió del Llenguadoc-Rosselló. Gent i terres properes als catalans, terres d’historia i de llegenda càtars, gent lligada a la terra, terres propoeres a la vila emmurellada de Carcasona.

Situat a la confluença dels rius Alzeau i Dure, que un cop juntes formen el riu Rougeanne, i dalt d’un promontori, compta amb menys de 800 habitants, pero amb 14 llibreries obertes.

Es tracta de llibreries de llibres antics i d’ocassió que converteixen Montolieu en un poble del llibre, dels llibres. Es per aixo també que a Montolieu podem trovar un Museu de les Arts i de les Tècniques del llibre.

Es precisament en aquest Museu on, entre el 26 de maig i el 20 d’octubre, hi haurà una exposició de la Col.lecció Gelonch Viladegut. Serà una exposició original perquè es desenvoluparà durant 3 anys, durant 3 estius, per tal d’anar presentant progressivament i cronologicament els fons de la Col.lecció.

El títol de l’exposició será “La permanence de la gravure” i, tal com esmentava es desenvoluparà en 3 cites: “De Durer a Goya”, “De Goya a Picasso” i de “Picasso a avui”. Al voltant de l’exposició es desenvoluparà tot un seguit d’activitats que van des de les conferències (amb conferenciants dels dos costats dels Pirineus) fins els tallers pedagogics, i moltes d’altres que s’aniran anunciant al web de la Col.lecció.

Perquè es presenta la Col.lecció a Montolieu? Per un conjunt de circunstàncies, entre les que voldria destacar:

-les coneixences que tenia a Montolieu el Sr. Francesc Mestre, galerista reputat i bon amic, que em va fer conèixer la població i la seva gent,

-la bona acollida i extrema amabilitat que sempre m’han dispensat la gent de l’associació “Montolieu, village du livre”,

-la meva afecció i estima  per França,

-que es tracti d’un projecte amb perspectiva en el temps,

-el trobar gent entusiasta, que s’implica, i no es repenja en la queixa estèril d’allo que no tenim i que no fem res per tenir,

-les facilitats que hi he trobat, i l’empenta constant dels organitzadors, que no trobo, ai las!, massa sovint en el meu propi país.

Com vaig dir en ocassió de la inauguració de l’exposició al Museu d’Art Jaume Morera de Lleida, també ara, en motiu de la inauguració a Montolieu, sóc un home content. Perquè penso, com llavors, que el fi d’una Col.lecció és que sigui mostrada, que tothom en pugui gaudir, que permeti  elevar els coneixements culturals, que doni oportunitats als joves per endinsar-se en el món de l’art, perquè permet  col.laborar més amb aquells que tenen més dificultats d’accès a la cultura.

Estic content perquè puc parlar de realitats, no de somnis ni de desencants. Perquè m’agrada estar entre gent que treballa, que lluita, que té pocs mitjans pero que té idees i ganes. Perquè l’art s’ha d’acostar, perquè la bellesa s’ha de difondre, perquè tots ens mereixem una millor qualitat de vida.

Per a mi, Montolieu és tot aixo. A la gent de Montolieu només puc donar-los-hi les gràcies per la seva acollida i pel seu treball. I espero que a tots els qui visitaran l’exposició, l’art els produeixi moments  d’interpelació, d’introspecció, de gaudi i de sserenor. Com sempre, l’art, al meu parer, no ha de tenir d’altres objectius.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>