Ens ho estem guanyant

Pocs artistes s’han involucrat en la denúncia o en la recerca de solucions enfront de la denominada “crisi dels refugiats” a Europa. Del costat de les arts plàstiques, Bansky i Ai WeiWei han fet algunes accions (que han estat ràpidament criticades pels guardians de l’estatus quo). I pel costat dels músics, em ve a la memòria el gest valent i solidari (els gestos valents i solidaris) de la Sra. Marta Istomín, Presidenta de la Fundació Pau Casals, i del  mestre Jordi Savall, tan en aquell no-lloc que es coneix com la ‘jungla de Calais’ com en els concerts que va fent (com el de música en temps de Cervantes que va oferir a les Reials Drassanes de Barcelona el passat 22 d’abril, vigília de Sant Jordi).

La resta, com tants i tants ciutadans d’altra banda, tenen tanta feina en pensar en les seves obres i/o exposicions, o a sobreviure en aquesta societat hostil per als no-mediàtics, que el silenci resulta aclaparador. Potser el tancredisme, que tant es critica d’alguns polítics, s’ha estès com una taca d’oli o potser perquè les nostres opinions, púbiques i publicades, consideren que és millor no parlar d’allò que cau lluny o que no sabem ni volem resoldre.

I mentre… [mentre l’ou de la serp continua covant a Europa (Àustria, França, Dinamarca, Hongria, …), mentre tenim unes institucions europees amb característiques simiesques (que ni veuen ni escolten ni parlen), i mentre es diu protegir unes societats envellides, porugues i decadents]… els aspirants a refugiats van morint a la Mediterrània o els rebem amb filferros, gasos lacrimògens, agressivitat i menyspreu.

Si Europa ha arribat fins aquí i ha jugat el darrer segle un paper al món, és perquè se l’ha identificada amb la democràcia, el respecte dels Drets Humans i l’acollida a aquells que fugien de guerres i conflictes. Aixecar murs contra la desesperació, com estem fent, ens situa als peus dels cavalls de cara al futur.

Tot el menyspreu i agressivitat que apliquem a nens i famílies sense sostre ni present, se’ns acabarà girant en contra. Tots els filferros i danses turques que orquestrem ara ens rebotaran a la cara com un bumerang. Totes les cases d’asil cremades i tota la gana i set  que els fem passar, seran un dia un mirall en el que no ens agradarà veure’ns-hi reflectits.

Probablement,

  • en els nostres estats del benestar, que o no han arribat o han estat adotzenadors, hi ha gent que té por a perdre el poc que té,
  • en els nostres sistemes de pensions fràgils i fragilitzats, hi ha moltes persones grans que pateixen pel present i pel futur,
  • en unes societats que viuen sota el doble joc combinat de la por al futur i a l’altre i que reben constants missatges negatius per part de polítics xantatgistes,
  • en un moment que es confon, voluntàriament, la condició de refugiat de la d’immigrant i en què encarreguem a tercers que s’ocupin del problema, amb l’ús de la força si convé, i
  • en un temps en què tothom troba excuses per no acceptar els que venen perquè les màfies ja s’hi han barrejat (unes màfies que nosaltres hem deixat créixer amb la nostra inoperància o consentiment)…

la por a allò que és desconegut, a l’estranger, al diferent, al possible competidor del nostre benestar, ens tenalla. I no reaccionem, o ho fem malament, amb uns criteris que no només no són humanitaris sinó que tampoc no són intel·ligents.

Totes les negatives d’avui se’ns acabaran girant en contra. Tot el dolor i mal que causem, ens esclatarà a les mans. Tot el patiment i acords inconfessables que els afligim avui, ens faran mal demà.

Hauríem de comportar-nos d’una altra manera per humanitat, per respecte a nosaltres mateixos, per respecte al nostre passat i al nostre futur, i per a continuar jugant un paper de defensa de la llibertat al món. Però si no ho fem per tot això, que seria el més normal, fem-ho si més no per intel·ligència, emocional i pràctica. Sinó, allò que ens pugui passar el dia de demà, ens ho haurem guanyant. I no servirà de res queixar-se. Som encara a temps de redreçar-nos però el rellotge avança i fa tic-tac.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>