Art i Papers de Panamà

La fuita més important de documents bancaris de la història recent sembla que podria ajudar a resoldre el misteri que envolta una obra d’art que és al centre d’un litigi que es remunta a l’ocupació de Paris pels nazis.

El quadre en qüestió és L’home assegut repenjat en un bastó pintat per Amedeo Modigliani. La identitat del model ha sigut desvetllada per l’Institut Restellini. Es tracta amb tota seguretat de Georges Menier, el cèlebre xocolater (1880-1933). El preu de la tela s’avalua en uns 25 milions de dòlars (22 milions d’euros).

"L'home assegut repenjat en un bastó", Amedeo Modigliani

“L’home assegut repenjat en un bastó”, Amedeo Modigliani, 1918

Segons Mondex Corp, una empresa canadenca especialitzada en la recerca d’obres d’art espoliades, la tela hauria sigut robada pels nazis a Oscar Stettiner, un col·leccionista i antiquari jueu que va fugir de París el 1939.

Aquest quadre no es va tornar a veure fins el 1996 -més de 50 anys després- quan va aparèixer en una venda de la casa de subhastes Christie’s. Llavors, una petita societat radicada a Panamà, l’International Art Center, la va adquirir per 3,2 milions de dòlars.

És cert que aquest quadre no té la sensualitat explosiva dels millors nus de Modigliani, ni el misteri que envolta els retrats de dona que van fer cèlebre al pintor italià. Al contrari, tranquil·lament assegut en una cadira, amb una mirada una mica perduda i el cap un xic inclinat, aquest home encorbatat i amb barret sembla àdhuc un pel anodí. Sembla com si només hagués volgut destacar el bastó i la calma una mica irreal que desprèn el personatge.

Tot i això, i des de fa cinc anys, aquest Home assegut, pintat el 1918, es troba al mig d’una tempesta judicial. Una lluita sense treva oposa, davant els tribunals nord-americans, el nét d’un antiquari jueu a una de les dinasties més poderoses del mercat de l’art. Philipe Maestracci, 71 anys, empresari agrari a la Dordonya francesa, acusa a la rica família Nahmad de tenir aquest quadre, venut il·legalment segons ell el 1944 per l’administrador provisional de la galeria d’art del seu avi. Però, en sentit invers, el clan Nahmad rebutja la sospita d’espoli i afirma que ells no tenen el quadre.

David Nahmad, el pare, és un marxant d’art i resident monegasc; el fill Helly és galerista a Nova York. Segons els seus advocats, el quadre hauria estat comprat a la casa Christie’s de Londres per una obscura societat panamenya, el ja abans esmentat International Art Center (IAC). “Cap altra persona al món, incloses la galeria Nahmad, Helly Nahmad o David Nahmad no té el quadre”, han assegurat davant la Cort Suprema de l’Estat de Nova York.

Per la seva banda, el nét i hereu del col·leccionista espoliat, intenta recuperar el seu bé. “El diner no m’importa, assegura l’interessat al diari la Tribune de Genève. Ho faig per la memòria del meu avi”. I acusa directament a la família Nahmad de retenir il·legalment el quadre robat.

La família Nahmad, multimilionària, ha fet la seva fortuna bàsicament comerciant amb obres d’art, i resulta que la part essencial de la seva col·lecció, estimada en 4.500 peces, entre les què hi ha uns 300 Picasso, està dipositada al Port franc de Ginebra, un espai exempt de drets de duana i de pagament de l’IVA. Segons el magazine Forbes, la col·lecció Nahmad té un valor de 4.000 milions de dòlars.

Davant dels tribunals els Nahmad han afirmat que el quadre no els pertany sinó que és propietat de l’IAC, una societat offshore. Però l’assumpte dels denominats “Papers de Panamà”, desvetllat pels periodistes de l’International Consortium of Investigative Journalists, ha permès descobrir que els accionistes de l’IAC no són altres que els mateixos Nahmad.

Una informació que David Nahmad, propietari d’aquesta societat des del 2004, ha reconegut tot passant de puntetes sobre el tema, en precisar que estaria disposat a tornar l’obra si la família de l’antiquari arriba a demostrar que pertanyia a Oscar Stettiner. “Si poden provar que la tela els pertany, llavors que vagin al tribunal amb els rebuts de la venda”, segons ha afirmat el col·leccionista a la ja citada Tribune de Genève.

Però els fets són que el 8 d’abril al matí, el procurador Claudio Mascotto va fer una perquisició al Port franc de Ginebra als locals del dipòsit d’obres d’art Rodolphe Haller, segons explica Le Temps.

Tot i que també és veritat que si bé el nom del veritable propietari del quadre era un misteri fins ara, la presència de l’obra al Port franc era coneguda des de fa temps. De fet, la societat Rodolphe Haller ja fa temps que havia indicat a la justícia americana que guardava aquest quadre a compte de l’IAC. Una font propera al dossier ha precisat que “el quadre ha sortit quatre o cinc vegades del Port franc per a ser exhibida en diverses exposicions”. Embolica que fa fort!

Ports francs, Ginebra, Papers de Panamà, Nahmad, Ocupació, mercat de l’art…Vergonya, espoli, passat, negocis, oblit,…Continuarà.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>