“Paris ha estat el lloc on estava el segle XX”

Qui no hauria volgut, com ho imagina Woody Allen al seu film Midnight in Paris, trobar-se a la capital francesa a començaments dels anys 20, al saló animat i cobert de pintures bàrbares de la Sra. Stein, al carrer Fleurus? Qui no hauria volgut assistir, en presència d’Ernest Hemingway o de F. Scott Fitzgerald, a una abraçada entre el colòs americà colosal i el seu protegit espanyol, un Picasso amb pinta de torero que matava la figuració?

Esdevinguts amics íntims, Gertrude Stein i Pablo Picasso es vàren ajudar mútuament en una època en que es temia trobar el pintor penjat darrera les seves “Demoiselles d’Avignon” i en què l’escriptora elaborava el seu estil obscur, oral i repetitiu. És el famós retrat de Gertrude Stein, realitzat en el dolor i amb moltes sessions de possat (fins a 80 diu la model, ?) allò que va reforçar els seus lligams. Seduït per la virilitat hieràtica de Gertrude, Pablo sua tinta tot l’hivern per a fer la cara, que després esborrarà a la primavera de 1906. A la tardor, la transforma en una màscara esquemàtica, amb un front abombat i uns ulls morts, com la primera efigie arcaïca del seu període negre.

Com a continuació d’aquest retrat en déessa-mare de la intel.ligència, Gertrude multiplica les compres d’obres de Picasso. Això és massa per al seu germà Leo, que havia sigut no obstant el primer col.leccionista del jove Picasso, però que refusa en bloc el cubisme de l’andalús, com també refusa l’escriptura hermètica de la seva germana. Leo se’n va del pis del carrer Fleurus el 1913.

A cal Stein són els homes els que compren, però són les dones les que col.leccionen. La mateixa aventura la veiem a can Michael i Sarah Stein, però aquest cop amb Matisse com a protagonista. Michael és el primogènit i gestiona molt bé els negocis familiars i permet viure als germans de les rendes. Després del fenomenal escàndol del Saló de tardor de 1905, Michael és el primer que compra un gran fauve: el quadre “Madame Matisse à la raie verte”, però serà la seva esposa qui erigirà l’art de Matisse en una veritable religió, de manera que establirà un saló a casa seva, rue Madame, on “explicarà” tots els dissabtes el pintor als seus visitants. Matisse farà com a torna el retrat de la seva protectora i amiga, en forma d’icona de la Santa Faç. Sense aquesta superioritat de judici de les dones Stein l’art modern hauria canviat, ben probablement. Gràcies a la clarividència d’aquests americans excèntrics, “Paris ha estat el lloc on estava el segle XX”, Gertrude Stein dixit.

Etiquetes: Picasso, Stein

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>