Perversió dels mots

Hi va haver un temps, no tan llunyà, en què els poetes ens van salvar els mots i el nom de cada cosa. Malgrat que ara alguns vulguin xiular, hi va haver un temps, no tan llunyà, en què es va intentar un genocidi cultural i lingüístic contra la llengua catalana i el poble català, i llavors els poetes, en nom del poble, van salvar els mots i van continuar donant un nom a cada cosa.

Avui en dia assisteixo estorat a una nova perversió dels mots. Hi ha gent, i gent poderosa, que vol que els mots diguin una cosa diferent del seu significat. Tant en la vida corrent, com en el món de l’art. Veiem-ne alguns exemples:

-n’hi ha que empren el mot justicia i hi afegeixen tot seguit apel.lacions a la necessitat de què hi hagi vencedors i vençuts. Aquests mots bèl.lics no tenen res a veure ni amb la reconciliació ni amb el perdó que haurien de ser inherents a l’aplicació de la justicia, justicia no és venjança ni aprofitament del dolor,

-n’hi ha que quan parlen de reconciliació significa que volen la glorificació dels seus i la negació dels altres,

-n’hi ha que quan parlen de diàleg volen dir que has d’aplaudir el seu monòleg i que has de tragar amb unes suposades noves taules de la llei,

-n’hi ha que quan parlen de democràcia es refereixen a un sistema electoral imperfecte, inamovible i presoner,

-n’hi ha que quan parlen de progrés es refereixen a desconfiar de l’iniciativa privada i a exalçar aquell cau privat que s’anomena sector públic, perquè no són progressistes sinó conservadors d’una foto fixa,

-n’hi ha que quan ens espien, en tota il.legalitat i impunitat, parlen de seguretat nacional,

-n’hi ha que quan parlen de conservar volen dir congelar, perquè no són conservadors sinó retrògrads,

-n’hi ha que quan parlen de llibertat volen dir possibilitat d’aixafar els que no pensen com ells,

-n’hi ha que quan parlen de perdó només ho entenen com un sistema unidireccional, només volen que els hi demanin perdó,

-n’hi ha que quan parlen de pàtria només admeten la seva i neguen les dels altres, perque no són patriotes sinó cacics,

i així podriem continuar amb molts i molts substantius…

I si ens endinsem en el món de l’art?

-n’hi ha que quan parlen de bons artistes, es refereixen només al ranking de vendes,

-n”hi ha que quan parlen d’art es refereixen al seu negoci,

-n’hi ha que quan fan instal.lacions pensen en contentar a un mecenes, habitualment, públic disposat a pagar fortunes per una obra que, normalment, només es veurà una vegada,

-n’hi ha que a l’especulació pura i simple li diuen fira d’art contemporani,

-n’hi ha que es diuen conservadors o gestors de museus però que en realitat són congeladors de situacions, gent que vol dormir una plàcida i llarga migdiada,

-n’hi ha que es diuen artistes però que en realitat dirigeixen fàbriques de producció en sèrie a tant el metre o l’objecte,

-n’hi ha que es diuen galeristes i en realitat són empaitadors de subvencions i/o reis de la queixa a benefici d’inventari,

-n’hi ha que es diuen crítics d’art i en realitat són abanderats de l’agror,

-n’hi ha que diuen que volen recuperar el patrimoni… després d’haver fet tot el possible per perdre’l,

-n’hi ha que es diuen artistes compromesos i progressistes però que estan encantats de ser artistes oficials al servei de les corts,

I així podríem continuar amb molts i molts substantius…

Temps són vinguts de què els poetes ens tornin a ajudar a salvar els mots i el nom de cada cosa. Els poetes sí, però nosaltres també. Que no ens vulguin continuar fent passar bou per bèstia grossa.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>