Poc pa i molt circ

Es diu que en temps dels romans, quan Roma bastia i mantenia un Imperi propi, hi havia una divisa de govern que era “pan et circenses”, pa i circ, que traduït, si és que cal fer-ho, vol dir que per tenir contenta la gent, o si més no per tal que no es revolti, cal que puguin menjar cada dia (per poc que sigui) i que de tant en tant puguin gaudir d’un espectacle (i si és de franc, millor). És a dir, que no s’ha de jugar amb les coses de menjar i que cal distreure el personal per tal que no es focalitzi massa en aspectes negatius, o no positius, de l’existència quotidiana.

Amb diverses variants, més o menys sofisticades, aquesta equació per un govern tranquil ha arribat fins els nostres dies i d’exemples de la seva implantació en tenim a dojo. Costat ‘volem pa’, podem assenyalar des dels origens de la Revolució Francesa fins a la victòria de Clinton sobre Bush (‘És l’economia, estúpid!’). Costat ‘ens volem distreure’, tenim des de l’incendi de Roma per Neró i llur imputació als cristians fins la mal anomenada tele-realitat. En qualsevol cas, basant-se en aquestes dues voluntats (menjar i distracció), molts règims (en general, indignes, però no només) han anat capejant el temporal.

Ara, estem en una època on se’ns adverteix, i és una realitat, que hi haurà menys pa (si més no per a molta, massa gent) i on els pseudo-espectacles (vehiculats ara bàsicament per les tecnologies invasives a les llars) reuneixen grans audiències, deleroses pel que sembla d’oblidar la quotidianeïtat abrumadora pels pseudo-miracles o per la referència a vides o a maneres de viure allunyades de la realitat probable.

Si hom analitza, i entenc que estic a punt de proposar al lector un doble salt mortal, els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) amb una mica de distància i de fredor, hom convindrà que hi haurà encara pa, però en menor quantitat, i hi haurà bastant entreteniment.

En efecte, tot i que les magnituds macro-econòmiques indiquen (o se’ls hi vol fer indicar) que hi ha algun simptoma de frenada en la caiguda (que no de recuperació), els ciutadans pagaran més impostos per tal que els seus diners siguin oferts a l’altar de la disminució del dèficit (de forma barroera i casernària), de la contenció del deute (sense aconseguir-ho, ni sobre el paper) i del rescat bancari (aquest sí, a tota pastilla). És a dir, la renda de la immensa majoria dels ciutadans disminuirà (inclosos els pensionistes, saltant-se totes les promesses hagudes i per haver) i, per tant, tindrem menys diners per a comprar pa.

Però costat distraccions, els PGE donen resultats inefables. Si hom analitza el resum orgànic per programes del pressupost de despeses (capítols 1 a 9) dels PGE consolidats per a l’Estat, els seus organismes autònoms, les agències, els organismes públics i la Seguretat Social, i hom va a la Secció 18, corresponent al ‘Ministerio de Educación, Cultura y Deporte’, veurà que al programa 336A (Foment i suport de les activitats esportives) s’hi destinen quasi 147 milions d’euros, mentre que al programa 463A (Recerca científica) s’hi destinen uns 94 milions d’euros.

I jo pregunto: És un país modern aquell que destina un 50% més a l’esport que a la recerca? Estem preparant el futur amb aquests comptes? Quan s’inverteix cada vegada menys en recerca, si més no la gestionada pel sector públic, quin senyal estem enviant als nostres joves, a la comunitat científica i als nostres competidors internacionals? Algú pot estranyar-se que els nostres joves científics se’n vagin a la carrera nord enllà, potser gaudint com diu algun incompetent i cínic de la mobilitat? Ja sé que hi ha el pressupost del CSIC i altres centres d’excel.lència, però no és també cert que aquests organismes estan acomiadant investigadors i continuen guiant-se per criteris poc transparents?

Quin és  el resultat d’aquestes polítiques que premien el curt termini sobre el mitjà i llarg termini, i que premien el present hedonista sobre el futur compensat? Doncs, tenim un exemple clar que és el tema de les patents. El 2012 es van presentar a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques 3.361 sol.licituts de patent, amb una baixada de l’1% respecte al 2011, confirmant-se  la tendència decreixent que va començar el 2009 (origen de les retallades en l’àrea de la recerca). Les sol.licituds de Patents a escala internacional el 2012 amb origen a Espanya van ser 1.713: un 1% menys que les presentades el 2011. I el 2012 es van sol.licitar 1.548 patents EPO (Oficina Europea de Patents) amb origen a Espanya, un 8,12% més que les sol.licitades el 2011, però és que aquesta mateixa EPO va rebre 258.000 sol.licituds de registre, amb un augment de més del 9% respecte de 2011. Conclusió ràpida en aquest àmbit: les sol.licituds de patents, tant a nivell de l’Estat  com internacionals,  decrèixen, i representen menys de l’1% del total mundial, mentre que el PIB espanyol suposa el 2% mundial.

Tornem a l’inici: Espanya és un país que avança cap a un malestar creixent de la població (que tindrà menys pa), el qual s’intenta suplir via distracció (parlant i retransmetent molt esport). Els sectors de futur s’abandonen (recerca bàsica i aplicada i els seus resultats via patents) i disminueix el seu pes en els sectors econòmico-industrials de progrés. Potser és hora de demanar més pa i unes distraccions amb més sentit.

 

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>