Quan la Reina Victòria gravava

Al segle XIX, Henrietta Lluïsa Koenen, esposa del primer director del Gabinet d’Estampes del Rijksmuseum d’Amsterdam, va tenir molt d’interès en adquirir gravats fets per dones artistes. Aquestes obres comprenien des del segle XVI, representat por una xilografia de Maria de Médicis, filla del Gran Duc de Toscana Francesc I de Médicis, fins al segle XIX, en aquest cas representat por un gravat de Madame Alliot, acolorit a ma. Aquestes precioses obres, i moltes altres, s’han pogut veure en una magnífica exposició que ha tingut lloc a les sales de l’Edifici Stephen A. Schwarzman de la Biblioteca Pública de Nova York, que presenta aquestes obres per primera vegada des d’un ja llunyà 1901.

Madeleine Viljoen, conservadora de gravats a la Miriam and Ira D Wallach Division of Art, Prints, and Photographs, escriu en un assaig inclòs al catàleg d’aquesta exposició que “aquest grup d’estampes, aiguaforts, xilografies i litografies produït per dones gravadores demostra que les dones van ser actives en aquesta tècnica ja des dels seus orígens, és a dir, des de mitjans del segle XV”. I afegeix que mentre que “molts textos recents han prestat una major atenció a la contribució continua de les dones al món de l’art, la col·lecció Koenen, reunida molt abans que alguns d’aquests textos fossin escrits, demostra que l’art del gravat, en particular, mai no va ser un espai tancat d’homes”.

Aquesta exposició ha reunit més de 80 peces, algunes de elles seleccionades entre altres fons distints dels propis de la Biblioteca Pública de Nova York. Unes peces que expressen tant el gust per l’experimentació per part de les amateurs com la vocació comercial del treball professional, però que conjuntament reforcen el paper de les dones a la història de l’art en la Edat Moderna en aquest camp del gravat. Moltes de les artistes amb obres a l’exposició eren aristòcrates, com ara, per exemple, la pintora de cort del rei Felip II, Sofonisba Anguissola, que va emprar la seva llibertat i posició privilegiada per a submergir-se en l’exploració artística, como es pot apreciar tant en les escenes domèstiques i romàntiques com en les corresponents a grans històries i les mitològiques, que aparentment eren terreny propi dels homes.

O com la Princesa Sofia de Saxe-Coburg-Saalfeld, tieta de la Reina Victòria, de qui es coneixen dos gravats, que va fer als 17 anys, amb cavalls, pentinats i flors, barrejats en una sola pàgina. Àdhuc la Reina Victòria va practicar ella mateixa el gravat, tot representant-hi escenes domèstiques tranquil·les referides a la seva real vida. I una altra real persona que es va aventurar se en aquests terrenys fou Maria Anna d’Àustria, filla de Francesc I, Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, i de l’Emperadriu Maria Teresa, de qui s’ha pogut veure a l’exposició una aiguatinta del 1772 que mostra un conjunt d’homes combatent el foc amb cubells d’aigua, en l’obscuritat de la nit il·luminats per una torxa.

"Victòria el 1r de gener del 1844 vestida de Princesa Reial d'après West" (1844)

“Victòria el 1r de gener del 1844 vestida de Princesa Reial d’après West” (1844)

Però també podem destacar a dones burgeses que es van guanyar la vida amb les estampes. Dones com ara Maria Sibil·la Merian, que ja al segle XVII investigava erugues i papallones, tot il·lustrant els seus processos d’evolució a The Wonderful Transformation of Caterpillars. I al costat d’aquests, es podrien mostrar molts altres gravats, en blanc i negre o en color, fets sobre un gran nombre de temes i en diverses tècniques, que mostren ben clarament que les dones van treballar en aquest nou medi artístic des del principi, tot i que tinguessin algunes limitacions (que no hem de negar ni amagar) pel que fa a l’accés als tallers i a poder tractar alguns temes. En qualsevol cas, em sembla que és interessant conèixer i valorar les seves obres i la seva força.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>