Residències d’artistes, estructures d’estat

S’estan commemorant els 50 anys de la Cité Internationale des arts a Paris. Ja fa 50 anys que la Fundació Cité des arts acull artistes de tot el món (en aquests moments, de 53 nacionalitats diferents) en els seus 325 estudi-vivenda, on s’hi estan en estades que van d’un mes fins a més d’un any.

La Cité des arts va ser imaginada per l’artista finlandès Ero Snellman en ocasió de l’Exposició Universal de París del 1937. Per Snellman, “tal i com l’imagino, la Ciutat hauria d’estar oberta als artistes sense distinció de raça o de nacionalitat, i haurien de viure sota la mateixa teulada, tot esperant que entre ells es creïn contactes personals que només faran que enriquir la seva vida intel·lectual”. El somni de Snellman es va fer realitat el 1965 i, des de llavors, 18.000 artistes han passat i conviscut en les seves instal·lacions magníficament situades al cor de París (18, rue de l’Hôtel-de-Ville, davant per davant de l’illa de Saint-Louis).

El 75% d’aquests tallers depenen de diferents operadors (fundacions, ministeris o associacions) que tenen els seus propis criteris per a atorgar una residència a un artista determinat. El 25% restant s’atribueixen mitjançant l’acció de quatre comissions: música, arts visuals, espectacle en viu i escriptura (aquestes dues darreres creades aquest mateix any). Per tant, es donen les condicions per crear un cosmos general i uns microcosmos particulars que poden permetre la fecundació d’idees creuades, entre un músic i un gravador, per exemple.

Aquest lloc de pas resta, però, bastant desconegut per al conjunt dels parisencs, perquè sovint els artistes tornen al seu país per a presentar els resultats de la seva estada. De tota manera, la residència consta d’una sala d’exposicions i d’un auditori, on els residents poden presentar el seu treball i que també serveixen de punts d’intercanvi amb altres artistes, residents o no a la Cité.

També, i seguint el malaurat aire dels temps, existeix a la Cité un taller per als refugiats que és sostingut econòmicament per l’Ajuntament de París, i on acullen exiliats o artistes que no poden practicar el seu art en el seu país, o dones artistes perseguides, entre altres. I aquí també cal fer una reflexió sobre el paper que cal fer quan es donen aquestes situacions.

Des del 5è pis de la residència hi ha una magnífica vista sobre Notre-Dame i, glamour obliga, és bo de recordar que allí hi tenia una habitació-estudi el gran Serge Gainsbourg, just el 1965, quan es va estrenar l’edifici, i on rebia la seva musa, Brigitte Bardot…Oh, la, la!

Ara, a Olot acaba d’obrir una magnífica iniciativa, a la que volem desitjar èxits i llarga vida. Es tracta de la Faber Residency, @FaberResidency, que vol ser un espai on escriptors, artistes, investigadors i científics convisquin i treballin en el seu projecte. Aquesta iniciativa, econòmicament viable gràcies al suport de l’Ajuntament d’Olot i de la Institució de les Lletres Catalanes, és dirigida per Francesc Serés, i ens convindria molt que sortís bé per tal que l’exemple es multipliqués.

faber

Aquest tipus d’iniciatives són verdaderes estructures d’estat, ara que se’n parla tant (i més que se n’haurà de parlar, esperem). Ens calen llocs, en el camp de les humanitats i de la ciència, d’intercanvi, de barreja, de treball en comú, de coneixença, de projectes compartits, de descoberta, d’especialistes i especialistes que es creuen,…Ens fan falta per respirar, per obrir-nos tots plegats, per expandir la nostra cultura i perquè aquesta sigui fecundada per d’altres.

Fem les estructures d’estat que calguin, reforcem les que ja hi ha i donem impuls a aquestes incubadores d’idees i de projectes. La seva força serà la nostra, perquè només des del treball compartit, ambiciós i noble es podran fer realitat els somnis.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>