Retorn a Montolieu

(Amb motiu de la inauguració de l’exposició “La permanence de la gravure: de Goya à Picasso – Collection Gelonch Viladegut”, al Musée des Arts et Métiers du Livre de Montolieu, 18 de maig del 2013)

Després d’un hivern llarg i dur, vet aquí que la primavera ens torna a escalfar amb els seus verts, el seu sol lluminós, els cants dels ocells, l’esclat de noves vides. Com l’any passat, tornem a Montolieu el cap de setmana de la Pentecosta per a celebrar noves aventures, compartir la bellesa de l’art i reforçar els dolços lligams de l’amistat.

Aquest any la nostra descoberta ens conduirà per un itinerari d’excel.lència entre Goya i Picasso, entre el començament del segle XIX i la fi de la segona guerra mundial. Un periode fet de dolor, de guerres, de destrucció, de misèria humana. Els temps dels totalitarismes, de les guerres civils (declarades amb aquest nom o no), dels mites d’una pretesa superioritat, de les esperançes mancades, de les desfetes i dels crits.

Però també una època plena de signes forts per a l’art en tots els camps, els temps de l’eclossió dels moviments d’avant-guarda, de canvis importants pel que fa a l’aproximació a l’art, en la recepció de les obres d’art, o pel que fa al paper dels artistes.

I amb, com sempre en la història del gènere humà, grans constrastos i contradiccions, dolor i joia, reculades i avenços, pors i esclats.

La nostra època està un altre cop plena de pors i, malhauradament, no és prou plena d’esperances. Hi ha tants conflictes, guerres, misèria,…, però hi ha també la voluntat de sortir-se’n, la renovació artística, la flama per obrir nous camins d’expressió…

A les nostres societats occidentals, ens cal constatar la reaparició de pors ancestrals i alhora de noves pors. La por del futur, la por dels joves a no poder decidir el seu camí, les pors de la gent gran pel que fa al manteniment de la seva qualitat de vida, la por de l’estranger, la por del desconegut, la por de la soledat, la por de la pèrdua de status i de referències, la por de noves violències, la por a expressar-se, la por que ens fa la por i que ens pot paralitzar.

Contra totes aquestes pors, ens caldrà coratge, empenta, determinació, sentit del compartir, de la contemplació de la bellesa i d’obertura d’esperit. Ens caldran també noves construccions, respostes a nous reptes, i aquesta joia que donen la gratuïtat i la voluntat de plaure. Vet aquí les condicions de l’esclat artístic. Perquè per a vèncer les pors, entre d’altres iniciatives, ens caldrà pouar en l’art, realimentar-hi les nostres forces, obrir-li el nostre esperit. Sense una naïvitat falsa però sense baixar els braços, sense angelismes però sense agror.

Com deia Auguste Rodin, jo crec que l’art és la missió més sublime de l’home, perque és l’exercici del pensament que cerca comprendre el món i fer-lo comprendre.

L’art, probablement, no és la solució als nostres problemes, o ,si més no, no és tota la solució, però jo crec també, com André Masson, que en l’art no hi ha ni formes ni objectes. Només hi ha esdeveniments, resorgiments, aparicions. Contra la por i el discurs de la por em sembla que  ens calen esdeveniments, resorgiments, aparicions.

I, com Pablo Picasso, el mestre, considero que l’obra d’art no està feta per a decorar les parets de les cases. L’art és un arma ofensiva i defensiva contra l’enemic. I avui l’enemic en les nostres societats és el sentiment difús, penetrant i envahidor de la por.

Vet aquí com, amb aquestes tres cites d’artistes, dels quals podreu admirar peces en aquesta exposició, he intentat plantar el decorat del sentit de l’art, del sentit de l’obra d’art. L’art ens ha d’ajudar a comprendre el món i a fer-lo comprendre; l’art ha d’esdevenir una fita, un resorgiment, i ens ha d’incitar a descobrir i a admetre noves aparicions; perque l’art és un arma carregada de futur, i és i ha de continuar éssent un arma al servei del xoc estètic, del xoc ètic i del xoc espiritual també.

És per tot això que basteixo una Col.lecció d’art, i una Col.lecció basada en una de les més humils tècniques entre les arts, el gravat; és per això que cada primavera ens retrobem a Montolieu i que preparem amb entusiasme i devoció aquesta retrobada; és per això que ens cal continuar teixint lligams i que ens cal perseverar en el compartir. Perque, al meu entendre, la bellesa de les coses existeix en l’esperit de qui les contempla i perque el nostre ofici i el nostre art consisteix a viure.

Visquem, compartim, aprofitem durant aquests propers messos d’aquestes obres i preparem amb joia una altra exposició per al 2014.

Gràcies a tots vosaltres per exercir tan dignament el nostre art i el nostre ofici, la vida.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>