Al MoMA no són moderns!

Durant la passada temporada primavera-estiu s’han pogut veure al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York dues interessants exposicions d’art gràfic.

Per un costat, “German Expressionism: the Graphics Impulse” (que podriem traduir per “L’expressionisme Alemany: l’impuls gràfic”); i per un altre, “Impressions from South Africa, 1965 to now” (és a dir, “Impressions des de Sudàfrica, des del 1965 fins ara”).

La primera presentava 250 obres de 30 artistes diferents,  de Kirchner a Max Beckmann i de Kandinsky a Emil Nolde, i oferia una panoràmica global de l’expressionisme alemany de començaments del segle XX des de la perspectiva de la utilització de les tècniques de l’art gràfic. Un impuls gràfic que va començar amb els artistes del grup Die Brücke i que va durar fins després de la primera guerra mundial. Cal recordar, a titol informatiu, que el MoMA posseeix al voltant de 3.000 obres expressionistes sobre paper en la seva Col.lecció.

La proposta sudafricana prenia com a punt central la lluita dels artistes contra el sistema anomenat de l’apartheid i sobre la utilització de les tècniques artístiques sobre paper com a eina eficaç per a crear conciencia social i política. L’obra dels 9 artistes seleccionats explica perquè els menors costos, la capacitat de multiplicació i les facilitats de distribució de l’obra gràfica van permetre augmentar l’eficàcia de la seva acció tot disposant d’una eina de transformació artística i de combat al servei del canvi d’idees.

Contrasta aquesta realitat del MoMA amb la de casa nostra, on resulta més aviat difícil veure exposicions basades en o a l’entorn de l’obra gràfica. En el món de l’art local (en aquest cas, per català) potser hi ha un xic d’esnobisme, de complex de nous rics (“Només volem obra singular!”) o simplemente és que no es valora prou com estan evolucionant els museus i les galeries d’arreu del món. I com estan evolucionant també i al mateix temps els gustos, les possibilitats i les expectativas de les persones i de les societats del nostre entorn més proper.

Potser algun dia podrem escoltar o llegir d’algun dels nostres mandarins culturals un displicent “al MOMA no són moderns”…perquè ja se sap què per a moderns nosaltres! Em sembla que ens convindria molt començar per agrair als agents culturals que exposen i fan obra gràfica el fet de fer-ho i de fer-ho una mica contra corrent. I a tots plegats, i sobretot als que es consideren de tornada de tot, ens convindria una mica de modèstia, realisme i capacitat d’adaptació…per tal de continuar sent, justament, moderns.

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>