Trump, cultura i pressupost

Trump, cultura i pressupost

Fa temps que considero que una definició de línia política és només una declaració d’intencions si no va acompanyada de la corresponent línia pressupostària. Es poden fer grans declaracions de principis, però si no van acompanyades d’una dotació suficient (i, en la majoria dels casos, constant) al pressupost, els principis seran finals i les declaracions seran fum que el vent s’emportarà.

Durant anys hem estat acostumats a sentir grans proclames que, o no tenien plasmació pressupostària (i, per tant, no es feia res a efectes pràctics) o bé hi havia una xifra a l’apartat corresponent del pressupost que contribuïa a augmentar la despesa, el dèficit pressupostari i el deute perquè no s’acostumava a rebaixar ni a repensar cap altra partida.

Aquestes polítiques d’increment de l’endeutament són incompatibles amb una visió moderna i justa de la gestió pública, tot i que poden ser lògiques en temps de crisi econòmica forta, com el que acabem de patir i que, al meu entendre, encara no s’ha acabat, pel que fa als efectes sobre les persones i les famílies. El cas és que molts Estats s’han endeutat bastant més enllà d’allò que seria raonable i desitjable, i això s’ha acabat via retallades i/o increment d’impostos, la qual cosa ha comportat una pauperització de les classes mitjanes, un increment del nombre de persones que viuen en situacions de pobresa i un augment de les desigualtats (que comença a ser explosiu per a la supervivència del propi sistema capitalista).

Als Estats Units d’Amèrica, la victòria de Donald Trump a l’elecció presidencial ha implicat un fort canvi de rumb. La seva recepta macroeconòmica consisteix en produir més sobre el propi sòl, demanar que es consumeixin productes nord-americans, potenciar el complex militar industrial, posar en marxa la renovació i creació de grans infraestructures civils (que, objectivament, feien molta falta) i reduir dràsticament les inversions i ajudes públiques en aquells sectors que es considera que no formen part de l’acció nuclear de l’administració federal, vegi’s si no les enormes retallades proposades en ensenyament, sanitat i medi ambient. Unes retallades fortament ideològiques que desmantellen camps sencers d’allò que s’entenia com ‘estar del benestar’.

Però si en aquests camps es pot parlar de retallades, en el camp de la cultura cal parlar simplement de poda radical. Tal i com havia promès en campanya electoral, Trump vol anar cap a la supressió del finançament federal destinat a les arts i a les cadenes de televisió i de ràdio públiques. I això significa que si es suspèn tot tipus d’ajuda pública 54 cadenes de televisió i 76 emissores locals hauran de tancar. Poca broma!

Certament, les propostes pressupostàries que Donald Trump ha enviat a les Cambres contemplen la supressió completa del pressupost federal de les televisions i ràdios públiques i la fi de les ajudes a la creació, producció i difusió artístiques. Ho havia promès i, com en tantes altres coses que no volíem creure, ho compleix. Vet aquí una relació a la que no estàvem gaire acostumats…

Tot i que el 2016, els 445 milions de dòlars que es van destinar al sistema audiovisual públic només representaven el 0,01% de les despeses del pressupost federal, i que les subvencions per als diferents sectors artístics només van ser el 0,004% del pressupost federal, o sigui 146 milions de dòlars, la poda que Trump està disposat a aplicar només representarà uns 600 milions de dòlars, però serà altament simbòlica.

Sabem que Trump no estima ni els periodistes ni els artistes, i que aquests sectors li són hostils, en general, per tant, Trump s’hi venja allí on pot decidir. I hi va sense contemplacions.

Òbviament, aquesta decisió radical és sobretot política. Segons Trump, la cultura no pertany a l’esfera pública. I en aquesta decisió, molt probablement, serà acompanyat entusiàsticament pels Representants i Senadors republicans (majoritaris a ambdues cambres legislatives) que estan tips que els artistes i les televisions públiques, segons ell, sempre estiguin a favor dels candidats i electes del Partit Demòcrata.

Són ja nombrosos els intel·lectuals que s’inquieten per una potencial manca d’accés a la cultura de les poblacions més desafavorides. De fet, els més afectats seran els museus i teatres de tamany mitjà o petit, allunyats de les grans ciutats. Els grans museus de Nova York o de Los Angeles, per exemple, no patiran, perquè compten bàsicament amb finançament privat, però l’Amèrica profunda (allí on va guanyar Trump) es quedarà sense museus ni teatres ni ràdios ni televisions locals. I, malgrat tot, això no li sembla malament a l’electorat de Trump. Ja s’ho aniran trobant…o no

Sense comentaris

Comentar

La teva adreça de correu no serà publicada.
Els camps obligatoris estan marcats amb:


Pots fer servir aquestes etiquetes HTML i atributs: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>